Mercoledì, 26 Novembre 2025 - 12:23 Comunicato 3551

"Il pendio bianco. Storia sociale dello sci"
L Museo Ladin de Fascia aur i ujes per la sajon da d’invern con n event e na mostra dediché a la storia del schi

Traduzione in ladino

[Ladino] L Museo Ladin de Fascia se enjigna a ge averjer i ujes al invern con na mostra e n projet culturèl de gran valuta: “Il pendio bianco. Storia sociale dello sci”. La scomenzadiva à desche argoment la pratega del schi con na mostra che vegn ca dal liber de graphic novel de Manuel Riz, dat fora da Diabolo Edizioni.
En lunesc prum de dezember da les sie da sera, apede a la prejentazion del liber e de la mostra, vegnarà endrezà na meisa torona con esperc e esponenc del mond del schi e del turism, con chela de fèr ensema na reflescion sul percors fat enscin ades e sul davegnir de la sozietà alpina e de Fascia. Apede al autor Manuel Riz, sarà Fiorenzo Perathoner, esponent de nonzech leà a la storia del schi te Fascia; Giorgia Lorenz, istrutora nazionèla e maestra de schi; e Rosa Carpano, albergatora leèda al teritorie e a la cultura ladina; moderazion del giornalist Silvano Ploner.
La mostra, metuda fora te Sala Luigi Heilmann del Museo Ladin de Fascia la restarà averta dut invern, enscin ai 6 de oril 2026, con orarie: 16.00 – 19.00, duc i dis fora che de sabeda.
[ Manuel Riz]

La mostra e l event de inaudazion i à n valor enjontà ajache i é ence stac touc ite te la scomenzadiva “Olimpiade Culturale di Milano Cortina 2026”, l program multidisciplinèr, plural e slarià fora te duta la Tèlia per portèr dant i valores olimpics tras la cultura, l’arpejon e l sport, compagnan i jeghes olimpics e paralimpics da d’invern, che i sarà ence te noscia region, i prumes dai 6 ai 22 de firé, chi etres dai 6 ai 15 de mèrz del 2026.

Amò apede, chesta scomenzadives tolarà pèrt ence al projet Combinazioni Caratteri sportivi, pissà e rencurà dal Assessorat a la Cultura de la Provinzia Autonoma de Trent per meter adum sport e cultura de gra a la colaborazion de desvalives musees e realtèdes culturèles del teritorie.

L schi - dant che doventèr pruma disciplina de la Olimpiades da d’invern, la pratega sportiva di gregn idoi di egn ’90 e di campiogn dal di d’anché, apede che di sacotenc pascioné che vigni an va coi schi te la valèdes da mont, - l é na tecnologia nasciuda te la preistoria, n element culturèl che se à evolù ti secoi. Te tempes e te desvalives contesć sozièi, l schi se à adatà aldò de sia funzion: tecnica de ciacia, manufat rituèl leà a mic e lejendes, meso de trasport più durà per i popui del Nord Europa e de la Èlpes, strument utol per la esplorazion e per i viajes, ma ence atività per se desvampolèr e motor del turism di gregn numeres.

La diretora del Istitut Cultural Ladin e del Museo, Sabrina Rasom, la auza fora l valor del confront: “I dessegnes de Manuel Riz i é deldut adaté a embastir la reflescion su la strèda fata e sul davegnir de la sozietà alpina e de noscia val, ence en previjion di emportanc apuntaments che sarà te pec meisc. Per chest, se aon pissà de binèr entorn a n desch esperc e protagonisć del setor turistich da d’invern, per se confrontèr a na vida averta sun desvalives argoments”.

La mostra, col portèr dant i dessegnes originèi de Manuel Riz e i èrc e i reperc da zacan metui a la leta dal Museo ladin e da privac, la conta la storia sozièla del schi con stories, curiositèdes e reflescions en cont del valor simbolich de chest strument metù al zenter del raport veior anter l om e la mont.

L stil del ascort autor fascian – vif, pizochent e rich de detaes, resultat de pascion e egn de enrescida – l se enterza con na selezion prezisa de èrc etnografics, leé a la storia del schi e più en generèl del turism de Fascia, teritorie che da sacotenc de egn à poja sia economia sul turism e sul sport del schi a duc i livie.

(S.Ra.)


Immagini