Giovedì, 03 Aprile 2025 - 12:58 Comunicato 772

Traduzione in ladino
"Vardèr più inant", a Persenon l é stat l'inaudazion del An di Musees de l'Euregio 2025

N muie de scomenzadives, con n focus sui 500 egn de la vères di bachegn de dut l Tirol

[Ladino] Partezipazion e valivanza tedant da la lege: chest tant l domanèa del 1525 Michael Gaismair, che l era doventà l leader de la rebelion di paures del Tirol e del raion de Salzburg. Cinchcent egn do, l An di Musees Euregio 2025 sot l motto "vardèr più inant", l vel fèr pissèr do la giustizia sozièla e i mudamenc de la sozietà, très i musees de l’Euregio Tirol-Südtirol -Trentin che i à lurà fora 31 projec, fac da singoi o a grop, col envièr l publich a jir ite tel passà e a creèr leames col prejent.
E bel avisa tel lech olache l é peà via la rebelions di paures del Tirol del 1525, l’Euregio Tirol-Südtirol-Trentin en sabeda ai 29 de mèrz l’à inaudà ofizialmenter l An di Musees Euregio 2025. Te la Hofburg de Persenon, defat a la prejenza de desvalives raprejentanc istituzionèi e de n gran publich, l é stat portà dant l program, che perveit mostres e evenc fora per chest an ti trei teritories de l’Euregio.
Per la tornèda de presidenza de l’Euregio del Südtirol, é stat na dezijion naturèla se dèr ju col an che recorda la revoluzions di bachegn e la idees de Gaismair. I musees che à tout pèrt i à podù coleèr chesta tematica con costions che revèrda noscia sozietà, desche la cogestion, l coraje zivil e la crisa climatica. Lurèr dessema, à didà jir sorafora no demò i confins nazionèi, ma ence i confins tel cef de la persones, à dit l president de l’Euregio e de la Provinzia autonoma de Busan lodan la scomenzadiva.
A la zerimonia à tout pèrt la vizepresidenta e assessora a la cultura de la Provinzia autonoma de Trent che l’à dit da egn se disc che “Nisciugn pel creèr zeche de emportant da soul” e che la jent desche ence la istituzions les laora a na vida più creativa e produtiva se les lo fèsc coi etres: l projet An di Musees de l’Euregio l é l’esprescion concreta de chesta “colaborazion generativa” che da n argoment conspartì l porta dant n program desferent che troa so fondament ti medemi valores, prinzipies e ideèi.

L assessor per i musees de la Provinzia autonoma de Busan l à rengrazià duc chi che porta inant la richeza culturèla de l’Euregio, nosc obietif l é meter en rei nesc musees. Duc adum sion do a creèr n lech te l’Euregio olache la cognoscenza e la cultura no les vegn demò mantegnudes, ma les vegn ence portèdes inant a na moda sostenìbola e viva.

Te chest An di musees de l’Euregio, la giustizia, la gestion de la crisa e la resistenza les vegnarà analisèdes da desvaliva prospetives sot l motto “vardèr più inant” e sion envié a “pissèr più inant” – per ejempie sui raporc de poder storics e de ades e sul contribut che podon dèr desche sozietà, l à dit l vizepresident del Tirol.

A inom del Piscopo del Südtirol Ivo Muser, l president de la Fondazion Hofburg Michael Mitterhofer l à dit che “bel avisa chiò da la Hofburg de Persenon l é n muie emportant entener chi evenc de acà 500 egn te sie segnificat più fon, ajache i raprejentea n referiment per esser ascorc a coche tolon dant la costions de la giustizia, de la libertà, de la realisazion e del svelup de la persona”.

La bandiera del An di Musees l’à fat sia pruma parbuda te la Hofburg: sun n sfon bianch encornijà da la scrita “Domanon...! Desche musees per la sozietà” Ogne museo l scrivarà via per l an sia declarazion, metan ensema coscita n messaje desferent e tel medemo temp conspartì.

La Hofburg de Persenon tol pèrt al An di Musees co la mostra “Intrujion – Rebalton –Scomenz Nef”. Apontin tedant da sia entrèda e en raprejentanza de duta la 31 sentes enteressèdes, i raprejentanc istituzionèi i à inaugurà ofizialmenter l An di Musees Euregio 2025 col tradizionèl tai de la veta.

A la zerimonia de orida se à confrontà sun coche la cooperazion à renforzà l meter en rei i musees sorafora i confins de l’Euregio e de che pèrt che vegn a aer i musees tel studièr do la storia, vèlch un di raprejentanc di musees che tol pèrt: Tommaso Dossi
(Palaz de la Magnifica Comunità de Fiem), Francesco Frizzera (Museo Storich Talian de la vera), Edith Hessenberger (Ötztal Museums), Martin Kofler (LUMEN/Museum Burg Heinfels/TAP), Michaela Stolte (Museo de la zità e Multscher de Vipiteno).

I projec i pel vegnir spartii te sie gregn argomenc  “La rebelions di paures” la tol dant a na vida de jech-scientifich i evenc storics de acà 500 egn e la pèrt de Michael Gaismair. “L Colonialism” l sfrutament e l’oprescion, na tematica che enfin ades l’à abù pecia atenzion ti musees de l’Euregio. Tel chèder del argoment “ecologia”, vèlch museo rejona de la conseguenzes de noscia azions, no demò desche singola persones, ma soraldut desche sozietà. Etres se domana se l é più pericolous fèr “resistenza” o obedir. I mudamenc storich-culturèi tel lurier da bacan l é l argoment de “cultura en transizion”, enveze i ogec de tropes musees più picoi i conta la “giustizia” o l’ingiustizia sozièla te doi projec fac da sociazions de musees.

Apede a la mostres e ai projec, te la pruma trei domenies de setember n muie de musees i portarà dant giornèdes spezièles. E amò, vegnarà metù a la leta materièi didatics per studenc dai 12 ai 18 egn che i dajarà l met de cognoscer a fon la desvaliva formes de resistenza tel cors de la storia.

Informazions ajornèdes se pel les troèr sul sit web del An di Musees: 2025.euregio.info opuramenter su
Instagram: @euregio_museum_museo.

Fotoservije e imagines a cura de Euregio
Video e intervistes cassot

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini