
L assessor per i musees de la Provinzia autonoma de Busan l à rengrazià duc chi che porta inant la richeza culturèla de l’Euregio, nosc obietif l é meter en rei nesc musees. Duc adum sion do a creèr n lech te l’Euregio olache la cognoscenza e la cultura no les vegn demò mantegnudes, ma les vegn ence portèdes inant a na moda sostenìbola e viva.
Te chest An di musees de l’Euregio, la giustizia, la gestion de la crisa e la resistenza les vegnarà analisèdes da desvaliva prospetives sot l motto “vardèr più inant” e sion envié a “pissèr più inant” – per ejempie sui raporc de poder storics e de ades e sul contribut che podon dèr desche sozietà, l à dit l vizepresident del Tirol.
A inom del Piscopo del Südtirol Ivo Muser, l president de la Fondazion Hofburg Michael Mitterhofer l à dit che “bel avisa chiò da la Hofburg de Persenon l é n muie emportant entener chi evenc de acà 500 egn te sie segnificat più fon, ajache i raprejentea n referiment per esser ascorc a coche tolon dant la costions de la giustizia, de la libertà, de la realisazion e del svelup de la persona”.
La bandiera del An di Musees l’à fat sia pruma parbuda te la Hofburg: sun n sfon bianch encornijà da la scrita “Domanon...! Desche musees per la sozietà” Ogne museo l scrivarà via per l an sia declarazion, metan ensema coscita n messaje desferent e tel medemo temp conspartì.
La Hofburg de Persenon tol pèrt al An di Musees co la mostra “Intrujion – Rebalton –Scomenz Nef”. Apontin tedant da sia entrèda e en raprejentanza de duta la 31 sentes enteressèdes, i raprejentanc istituzionèi i à inaugurà ofizialmenter l An di Musees Euregio 2025 col tradizionèl tai de la veta.
A la zerimonia de orida se à confrontà sun coche la cooperazion à renforzà l meter en rei i musees sorafora i confins de l’Euregio e de che pèrt che vegn a aer i musees tel studièr do la storia, vèlch un di raprejentanc di musees che tol pèrt: Tommaso Dossi
(Palaz de la Magnifica Comunità de Fiem), Francesco Frizzera (Museo Storich Talian de la vera), Edith Hessenberger (Ötztal Museums), Martin Kofler (LUMEN/Museum Burg Heinfels/TAP), Michaela Stolte (Museo de la zità e Multscher de Vipiteno).
I projec i pel vegnir spartii te sie gregn argomenc “La rebelions di paures” la tol dant a na vida de jech-scientifich i evenc storics de acà 500 egn e la pèrt de Michael Gaismair. “L Colonialism” l sfrutament e l’oprescion, na tematica che enfin ades l’à abù pecia atenzion ti musees de l’Euregio. Tel chèder del argoment “ecologia”, vèlch museo rejona de la conseguenzes de noscia azions, no demò desche singola persones, ma soraldut desche sozietà. Etres se domana se l é più pericolous fèr “resistenza” o obedir. I mudamenc storich-culturèi tel lurier da bacan l é l argoment de “cultura en transizion”, enveze i ogec de tropes musees più picoi i conta la “giustizia” o l’ingiustizia sozièla te doi projec fac da sociazions de musees.
Apede a la mostres e ai projec, te la pruma trei domenies de setember n muie de musees i portarà dant giornèdes spezièles. E amò, vegnarà metù a la leta materièi didatics per studenc dai 12 ai 18 egn che i dajarà l met de cognoscer a fon la desvaliva formes de resistenza tel cors de la storia.
Informazions ajornèdes se pel les troèr sul sit web del An di Musees: 2025.euregio.info opuramenter su
Instagram: @euregio_museum_museo.
Fotoservije e imagines a cura de Euregio
Video e intervistes cassot
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia