Te n contest multilingual desche chel che troon te Fascia, la scola – e più che auter la scolina – l’à na manscion fondamentala per i bec e per i più joegn, doventan la istituzion più emportanta che se cruzia de l’azions de valorisazion e de promozion del lengaz ladin. Per chest l ladin l no vegn conscidrà demò desche na materia de ensegnament, ma l doventa n meso per emparèr.
Ma colun él pa l model didatich più percacent per poder emparèr più codejes linguistics e, tel medemo temp, per arsegurèr l benesser di bec? Chest l é chel che se à domanà i ensegnanc e la coordenadora pedagogica de la scolines provinzièles ladines, se fajan n pensier en cont de la percacenza che à l model didatich metù en doura scin ades, basà sun n sistem de alternanza de rejonèda, che muda vigni chinesc dis, anter lengaz ladin e talian.
Da chest pensier l é entravegnù l besegn de se “meter sot osservazion”, envian via n projet de enrescida dat su al professor Michele Daloiso de l’Università de Parma. I resultac de chesta enrescida sul ciamp i à metù al luster che l model rigorous de alternanza linguistica anter ladin e talian l cogn vegnir mudà fora con na modalità de interazion stabola anter i doi codejes, che aur i bec a na vida più naturèla al plurilinguism. L dat più emportant l à ence fat vegnir fora l besegn de entervegnir su la formazion di ensegnanc, i tian ite a na vida ativa te la projetazion educativa e no i conscidrèr demò destinatères de contegnui teorics.
L é apontin con chesta prospetiva che, col suport de la professora Celentin, l é stat envià via l projet formatif de trei egn “Prospetives del mudament”, caraterisà dal no voler fèr valer n model jà endrezà, ma dal voler meter a jir ensema coi ensegnanc, n percors basà sun n pensier critich e sun na analisa de l’azion educativa.
Ruà a sie terzo an de atività, l program l ge fèsc front anché a la costion più senestra: la projetazion de la mediazion linguistica. Chel che l é vegnù fora dal seminarie à raprejentà la competenza, l fon enteres e l esser a la leta per n confront da man de la educatores de la scolines ladines, che les vegn a esser na gran segureza per fèr crescer i bec contenc, che sarà chi che, enceben che no i lo sà amò, cognarà stravardèr e passèr l lengaz e la cultura ladina.
DIDACTA ITALIA – edizion Trentin la vegn endrezèda da Firenze Fiere en colaborazion con l Assessorat a l’istruzion de la Provinzia Autonoma de Trent e la se emprevèl de n comitat de endrez de chel che fèsc pèrt (apede a Firenze Fiera e a la Provinzia autonoma de Trent), l ministèr de la Istruzion e Merit, Didacta International, l departiment istruzion e cultura de la Provinzia Autonoma de Trent, la Direzions istruzion e formazion talièna, todesćia e ladina de la Provinzia autonoma de Busan, i Ofizies scolastics regionèi de la Val d’Aosta, Piemonte Lombardia, Venet, Friul e Liguria.
Partners scientifics: INDIRE e IPRASE.
Scomenzadiva metuda a jir tel chèder del program FSE+ 2021-2027 de la Provinzia autonoma de Trent, col cofinanziament de la Union Europeèna- Fondo sozièl european plus, del Stat Talian e de la Provinzia Autonoma de Trent.
Oraries de DIDACTA ITALIA
Edizion Trentin
22 e 23 de otober: 9:00-18.30
24 de otober 9:00-17.00
www.fieradidacta.it
#didactatrentino25
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia




