Ai 13 e ai 14 de setember la mendranzes linguistiches de la Tèlia e la Gran Festa da d’Istà se met adum coi ladins per ge augurèr bon cedean al Istitut Ladin de Fascia
La Majon di Fascegn festejea sie cedean tel inom de l’avertura e del confront
Traduzione in ladino
[Ladino] Te chest an de festa per la Majon di Fascegn, do l Carnascèr de Ciampedel e l event soziolinguistich sul davegnir del ladin, l é l’outa de na neva scomenzadiva per uzèr fora l gran travert arjont dal Istitut Ladin, la cèsa de duc i fascegn.
Etres doi apuntaments da se segnèr sun calandèr, che i porta dant l’emportanza per chesta Istituzion de se confrontèr con sie teritorie e sia jent, e ence de vardèr defora da sia seides e de ge dèr valor a la sacotanta colaborazions metudes en esser ence co la 12 comunitèdes de mendranza ofizialmenter recognosciudes te la Tèlia.
Ai 13 de setember, pean via da les 4 domarena, te la sentes de la Majon di Fascegn, a Sèn Jan, l Istitut Ladin à envià a sie cedean raprejentanc di teritories arbëreshë, catalegn, germanofons, griks e grecanics, slovens, furlegn, croac del Molise, franzousc, francoprovenzèi, ozitègn e sards per n domarena de confront e baratament de idees, prospetives, endesfides e projec adum per l davegnir; n davegnir che somea più sorì da tor dant ensema, stolc de la desvalivanzes che caraterisea vigniun e engaissé a crescer adum. La comunanzes se portarà dant tras na piataforma digitèla olache les è states binèdes dutes adum e tras simboi e materièi identitères desche te na fiera de colores e lengac. Da les 7 da sera enveze, te Sala Grana de Istitut, n moment de musega co la band ladina Pop Corner, la band croata dal Molise Kroatarantata e la Compagnia Arakne Medierranea e Rocco de Santis de la Grecìa Salentina, te n laboratorie artistich che farà entener l’emportanza de se scontrèr e la oportunitèdes che pel vegnir fora da n confront curious e gustegol.
“Col endrezèr chesta scomenzadiva la Majon di Fascegn se à tout dant de sotrissèr la emportanza de la colaborazions, del fèr rei e del confront, spervaji che sion mendranza demò da soi, ma doventon maoranza canche se meton adum a autra cultures e etres popui che, desche i ladins, scombat vigni dì per sie stravardament, sia identità e sie lengaz. Se na comunanza se sera ite de se la resta ceta endèna che l mondo va inant; baratament e avertura no vel dir omologazion ma coscienza e consaputa de chi che sion”, à comentà la diretora de la Majon di Fascegn Sabrina Rasom.
Ai 14 de setember enveze, te la ocajion del 50m cedean del Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn”, la storica defilèda de la Gran Festa da d’Istà de Cianacei tol ite con n braciacol la istituzion ladina per ezelenza tel zelebrèr endodanef e con gaissa l’identità, la tradizions e l lengaz del popul ladin. N popul stolz de sia reijes, ma apede avert al confront e a la richeza de la desvalivanza.
Chest an i ladins ge dajarà l benvegnù te la defilèda a la mendranzes linguistiches storiches de la Tèlia che les jirà en defilèda con sie simboi, guants tradizionèi e patrimonies culturèi. Apede ic ence neves sentadins de Fascia, col guant tradizionèl de sie Paijes de provenienza, che i fèsc più rica la comunanza fascèna con sia rèijes culturèles, che vegn ca da duta Europa e dal mondo, dajan testimonianza de n leam vif fat de condivijion, acolienza e colaborazion.
“Volon che chesta festa dovente scontrèda de cultures e identitèdes che se bina per zelebrèr l melaur de la desvalivanza e la marevea de la ladinità, prinzipies che cognassane veder vigni dì ence te la sozietà de Fascia, te la economia turistica, te la Scola Ladina, tel contat co la neva femilies che à dezedù de viver sun nosc tegnir”, recorda la presidenta del ent Tea Dezulian.
Duc chi che à voa e gaissa de se fèr na viva col Istitut e de entener cotant emportant che l é ence per i ladins se averjer al mondo per fèr crescer sia coscienza identitèra zenza tema de perder sia reijes i é envié.
I events vegn metui a jir de gra a la partezipazion finanzièla de la Region Trenin-Sudtirol.
(S.Ra.)
Immagini