Venerdì, 03 Febbraio 2023 - 12:25 Comunicato 277

Traduzione in ladino
A Cèsa Moggioli l é stat portà dant l projet Euregio “Il mondo giovanile tra transizioni, sfide e opportunità”

À tout pèrt l assessor provinzièl Achille Spinelli e i referenc tecnics touc ite te la enrescida

A cèsa Moggioli l é peà via l secont zicle di Mèrtesc del Euregio, la scontrèdes avertes a duc i sentadins en cont de temes culturèi e sozièi, col prum apuntament te chel che l é stat portà dant l projet “Il mondo giovanile tra transizioni, sfide e opportunità”, a chel che à tout pèrt ence l assessor provinzièl per l svilup economich, la enrescida e l lurier Achille Spinelli.
Anter duc l era ence l sorastant del Dipartiment istruzion e cultura de la PAT Roberto Ceccato, la sorastanta de la scola Viviana Sbardella e la sorastanta generèla de l’Agenzia del Lurier Stefania Terlizzi.
L projet portà dant ai 31 de jené, che se lascia su na enrescida che tolarà ite presciapech 12.000 joegn, l é volù da na colaborazion anter Euregio e sogec di trei teritories. Per l Trentin: l Dipartiment Istruzion e Cultura de la PAT, l Dipartiment de Psicologia e Scienzes Cognitives de l’Università de Trent, IPESE e l’Agenzia del Lurier; per la Provinzia autonoma de Busan: l Ofize Orientament scolastich e profescionèl e per l Tirol l Dipartiment Lurier e Sozietà.
“L davegnir di joegn l é n argoment prioritèr per na istituzion publica e se aon cruzià de chest ence endèna i Stac generèi del Lurier, tanche fenii, desche de la cura e de la gestion di momenc de transizion”, l à scomenzà l assessor Spinelli. “Meter vèrda ai momenc de passaje che vegn fora a do a do endèna la vita, tant te la scola che tel lurier, momenc scherpenc e de malsegureza che compagna la dezijions per sie davegnir, da canche i é a la mesènes enscin a canche i cern l’università, l é de gran emportanza. Endèna la vita la jent la cogn tor desvaliva sorts de dezijions e l ent publich l cogn sporjer e gestir chesta transizions, col meter a la leta sogec spezialisé, ence ti besegnes de la firmes, che i sie bogn de conseèr coluna strèdes l é miec tor e colun endrez durèr. L mond del lurier l vel jent jona enjignèda e spezialisèda te la profescion cernuda e chest podon l arsegurèr con n percors scolastich con na formazion permanenta. Per chest, da n trat en ca, l sistem Trentin l met en esser e l sostegn n sistem de orientament a do a do, ence tras na colaborazion anter scola, formazion profescionèla e lurier”, l à dit l assessor Spinelli.
Presso casa Moggioli, nell’ambito dei “Martedì dell’Euregio” presentato il progetto “Il mondo giovanile tra transizioni, sfide e opportunità” (Marilena Defrancesco Segretario generale del Gect “Euregio Tirolo - Alto Adige – Trentino”, Achille Spinelli assessore provinciale allo sviluppo economico ricerca e lavoro, Roberto Ceccato dirigente del Dipartimento istruzione e cultura della PAT) [ Archivio Ufficio Stampa PAT]

Tel scomenz la secretèra generèla del Euregio Marilena Defrancesco l’à sotrissà l’emportanza de la scontrèda per la colaborazion anter i sogec che gestesc i momenc de passaje di tousc e de la touses, col recordèr che l Euregio Tirol – Sudtirol – Trentin, jà da sia costituzion del 2011, l ge à dat semper maor lèrga ai joegn te sia ativitèdes, soraldut endèna la presidenza trentina del 2021-2023, che à desche slogan “L’Euregio è giovane”.

Sbardella e Ceccato con sie intervenc i à metù al luster l prozes de orientament da l’infanzia a l’età madura, che l pel esser desalif aldò de l’età e de la transizion en esser: tel passèr da l’infazia a la joentù, se abada soraldut l svilup de la persona e de l’identità del bez-student. Da la joentù inant, col cerner l percors do la scola mesènes, vegn metù en esser ence dimenscions formatives estra che informatives, ence didédes da la scoles e da duc i etres sogec che tol pèrt a chest prozes. L Trentin met a jir tropa scomenzadives e azions aldò en cont del orientament: per ejempie Trentino Orienta e l portal Vivoscuola,  ma ence l curiculum che pel didèr a segnèr n percors de vita.  
De emportanza ence la pèrt che fèsc IPESE te la formazion di ensegnanc e l didament sport dai dozenc tras na didatica orientativa che fèsc vegnir fora talenc e capazitèdes di joegn.

Te la pruma pèrt del seminarie, Raffaella Di Iorio de Euregio, l’à metù dant coche l é nasciù chest projet e la n’à recordà un jà fat dant, semper volù dal Euregio endèna la gestion Tiroleisa, dintornvia la realtà de vita di joegn. Donca Stefania Terlizzi de Agenzia del Lurier l à contà avisa l percors che à portà a meter en esser la proponeta.
 “L era debesegn de na maor integrazion anter l mond de la scola, de la formazion e del lurieer, ence col durèr neva modalitèdes de intervent e de sostegn. Per chest l é stat pissà na formazion aldò di tempes di operatores del orientament, che met vèrda ence a la ressorses psico-sozièles de la jent e più apede ai besegnes d’aldidanché, desche la doura de la neva tecnologies e de sistemes de auto-orientament”, l’à despiegà.

Anter i intervenc tecnics, ence chel de Franco Fraccaroli, dozent de l’Università de Trent, che l à spiegà colunes che l’é la maor ressorses psico-sozièles toutes ite ti prozesc de transizion, te età desvalives. L é fondamentèl esser coscienziousc e aer anteveder, ma ence tegnir dur e aer na giusta percezion de sia capazitèdes dèsc l met de ge fèr front a situazions grieva e ai falimenc. Aer na raprejentazion positiva de se, de sia capazitèdes e competenzes l é l secret per aer esperienzes de suzes, tant a scola che tel mond del lurier, desche la motivazion per emparèr e la relazions, che les deida a projetèr, realisèr e passèr momenc de transizion.

Francesco Pisanu, del Ofize per la valutazions de la politiches de la scola del Servije istruzion PAT, l à metù dant la ativitèdes prizipales del projet ti trei teritories. La pruma pèrt de la enrescida la é metuda adum da na regoeta de documenc, chestionères e intervistes. Donca vegnarà stabilì colugn intervenc formatives e dapodò endrezà la desvaliva politiches locales possiboles.  La formazion di operatores la vegnarà didèda tras na lingia de caji enrescida e biografies orientatives, enveze i dispositives de auto-orientament i vegnarà mioré e smaoré su na piataforma digitèla, che i studenc de la mesènes e de la scola autes i pel durèr. L projet vegnarà sturtà su con n chestionèr che valutarà sia fazion e sie efec.

Via per l dadoman ence doi prejentazions de esperc nazionèi en cont del orientament del svilup del personal e de sia competenzes. Damiano Previtali, president del Comitat Provinzièl de Valutazion del sistem scolastich Trentin e sorastant tecnich aló del Minister de l’istruzion e del merit, l à despiegà avisa l coleament anter la neva desposizions ministerièles sul orientament e l projet “Transizioni”, col conscidrèr ence la oportunitèdes e la endesfides che vegn ca dai finanziamenc del PNRR en cont de chisc argomenc. Giorgio Vittadini de l’Università Milan Bicocca, coleà tras video, l à enveze rejonà de la competenzes no cognitive. La enrescides en cont de chest argoment desmostra l efet positif che chesta competenzes porta te etres ambic de la vita da vigni dì di joegn: su la calità del suzes formatif, de la carieres profescionèles e del lurier, de la vita, de la sanità e del benstèr en generèl, sul svilup de vides de fèr positives te la sozietà. L é de gran emportanza donca, per la scola, per la formazion e per l mond del lurier, conscidrèr chesta competenzes desche obietives da arjonjer, tras intervenc educatives e formatives, perauter descheche l é jà stat fat te chisc ultimes egn tel Trentin.

 

Servije foto e registrazion del Ofize Stampa

Chiò per desćiarièr retrac e intervistes https://bit.ly/40kjLph

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini