Giovedì, 19 Dicembre 2024 - 09:08 Comunicato 3585

Traduzione in ladino
Zenter di studies su la autonomies, l é stat nominà i membres del Comitat de esperc

Scomenza l percors per meter su l Zenter con n provediment portà dant dal president Fugatti

[Ladino] L é do a ciapèr forma l percors per meter su l “Zenter di studies su la autonomies”, na proponeta vegnuda ca da la scontrèda de Borghetto en ocajion del 50° cedean del Secont statut de Autonomia e portèda dant da nef ai 5 de setember passé, endèna la festa per la Dì de l’Autonomia: con n provediment aproà en vender ai 13 de dezember, de fat, aldò de la proponeta del president Maurizio Fugatti, la Jonta provinzièla l’à nominà n grop de esperc e de studiousc desche membres del Comitat che cognarà pissèr e meter ju proponetes per meter a jir l Zenter che portarà dant scomenzadives de studie dintornvia l’Autonomia.
“L Zenter l sarà desche n pont de referiment per se scontrèr e confrontèr per chi che se cruzia de studie e enrescida dintornvia la autonomies di enc teritorièi, metan vèrda soraldut a la autonomies di enc regionèi e de la Provinzies autonomes. La Provinzia la met a la leta per chest projet la profescionalità del Comitat de esperc, de chel che fèsc pèrt raprejentanc istituzionèi e academics, col vardèr inant a na prospetiva euroregionèla” l à dit Fugatti.
Aldò de la competenzes en cont de promozion de la cognoscenza de l’Autonomia che les ge pervegn al assessor Simone Marchiori, l medemo l arà na encèria fondamentèla tel Comitat e na funzion de coleament anter l Comitat e la Jonta Provinzièla.
“Chel de anché l é l prum vèrech emportant per concretisèr l projet del Zenter di studies: nosc sistem de autogoern l é stat fondamentèl, e l é coscita amò anchecondì, per l svilup del teritorie e l é de giusta che dal Trentin ponte via na riflescion su co valorisèr la particolarità e la potenzialità de n ordenament che met al zenter l’Autonomia. Chesta scomenzadiva la podarà de fat esser n stimol e n ejempie ence per etres teritories”, l à dit Marchiori.
L'ingresso del Dipartimento di Sociologia e ricerca sociale dell'Università degli Studi di Trento [ Archivio UNITN]

L zenter, che l se cognarà meter dant desche pont de union de la realtèdes istituzionèles e academiches del teritorie che jà anchecondì les se cruzia de Autonomia, l cognarà lurèr sun desvalives aspec: da la enrescida sui sistemes de autogoern e i efec de la politiches locales, nazionèles e europeènes sun nosc sistem, dal sparpagnament de la cultura de l’Autonomia al meter a jir scomenzadives e l endrez de convegnes, seminares, debatic scientifics e colaborazions nazionèles e internazionèles, col meter sia competenzes a la leta de la istituzions e de duc chi che à enteres.

L provediment aproà l stabilesc donca coche vegn metù adum l Comitat, de chel che, per la Provinzia, fèsc pèrt la sorastanta generèla del Dipartiment Afares istituzionèi, anticoruzion e trasparenza Valeria Placidi, che l’à l’encèria ence de coleament anter l Comitat e la autra strutures provinzièles toutes ite. Estra che l assessor Simone Marchiori i etres membres l é chisc: l diretor generèl del Museo Storich del Trentin Giuseppe Ferrandi, a chel che ge vegn dat su l coordenament del Comitat; l secretèr generèl de la Fondazion Bruno Kessler Andrea Simoni; i dozenc de l’Università di studies de Trent Luigi Blanco e Fulvio Cortese; l enrescidor de l’Università di studies de Milan Stefano Bruno Galli; la dozenta de l'Università di studies de Napoli L’Orientale Floriana Galluccio, la dozenta de l’Università de Dispruch Esther Happacher, la responsabola del grop de enrescida del Istitut di studies federèi comparé de Eurac Research Elisabeth Alber.

I membres i à fat a saer de esser a la leta a tor pèrt al Comitat; per chesta partezipazion no vegn pervedù nesciun paament, ma ge vegn recognosciù sencajo n rembors per i cosć abui.

(cdt)


Immagini