
“L at artistich vel moscèr la creatività umèna desche moviment urgent, propositif e essenzièl del om. Na tera zenza artisc’ doventa na tera pera de stimoi, denunzia e ocajion de mudèr”, à declarà Soraperra soscedan domanes e emozions ti spetadores, anter chi che à volù esser ence la presidenta del Istitut Ladin Tea Dezulian e la diretora Sabrina Rasom. Dezulian à declarà con gaissa la intenzion de jir inant con chesta fradaa sterscia anter ladins e slovens “che l é n valor enjontà per tegnir adum anter gropes linguistics che no à da se sentir mendranza ma ènema de na sozietà rica de cultures e lengac desvalives”. La diretora Rasom à rengrazià l artist per esser stat promotor e sanscer de la scomenzadiva, recordan che “la Majon di Fascegn vel uzèr fora l messaje che l ladin e sia identità vegn soraldut da la gaissa de sia jent, gaissa che la va touta su da la istituzions publiches e didèda do. L potenzièl culturèl e linguistich ladin l é fort e gaert, se trata demò de sare l valorisèr”.
UTERES à pervedù de enjignèr ca na mostra de la operes pitoriches de èrt contemporèna - depentes ence col cender, l café e l catram - de Claus Soraperra, na performance e n debatit per viventèr l confront e l debatit col publich. L artist, compagnà dal amich Zoran Lupinc al pianofort e da Loreta Florian descha atora, à volù maraveèr con sugestions fortes e da marevea. Sobito do la performance l talk, moderà da la joena Helena Lupinc, studiousa de mendranzes e miltilinguism con gran esperienza tel ciamp de la desvalivanza etnica e di deric umans.
La mostra UTERES restarà fora Beneška galerija dai 25 de mé ai 15 de jugn del 2025.