Martedì, 27 Maggio 2025 - 09:17 Comunicato 1438

L artist fascian Claus Soraperra de la Zoch à fat scontrèr ladins e slovens tel inom de na identità linguistich-identitèra che va sorafora la seides.
Te l’ert ladina l strument per se averjer a endesfides e confronc identitères

[Ladino] En sabeda ai 24 de mé, a Špietar/San Pietro al Natisone, te la provinzia de Udin, l é stat n event artistich e identitèr foradeanter, nasciù da na fradaa de la Majon di Fascegn e l Slovensko multimedialno okno - SMO. L artist fascian Claus Soraperra à portà sia performance UTERES - stata per la pruma outa te Museo ladin a Sèn Jan de setember del an passà - te tera slovena, presidie de na storia linguistica e identitèra che à abù n percors zis paralèl a chel di ladins, enceben che per vigniun originèl e padì te desvaliva vides, a cajon del passaje de tramidoi i popui dal Imper Austroungarich a la Tèlia do la Gran Vera e più tèrt del fascism.
UTERES l é vegnù fora dal besegn de spartir dessema la costions de identità e de relazion che entravegn anter lesc e persones. Co la esposizion del zicle pitorich UTERES e la performance “Mi smo zemlja_Nos sion tera_Noi siamo terra_We are earth”, l artist ladin à volù meter al luster i contegnui umans leé a la storia di popui e a la storia de la migrazions, elemenc fondamentèi te la formazion de l’identità e del sens de la desvalivanza, da entener desche lesc per se scontrèr anter confin e seida; chela seides tant cognosciudes, padides e vivudes ence da la comunitèdes ladina e slovena.

performance Uteres foto de grop [ Istitut Cultural Ladin "majon di fascegn"]

“L at artistich vel moscèr la creatività umèna desche moviment urgent, propositif e essenzièl del om. Na tera zenza artisc’ doventa na tera pera de stimoi, denunzia e ocajion de mudèr”, à declarà Soraperra soscedan domanes e emozions ti spetadores, anter chi che à volù esser ence la presidenta del Istitut Ladin Tea Dezulian e la diretora Sabrina Rasom. Dezulian à declarà con gaissa la intenzion de jir inant con chesta fradaa sterscia anter ladins e slovens “che l é n valor enjontà per tegnir adum anter gropes linguistics che no à da se sentir mendranza ma ènema de na sozietà rica de cultures e lengac desvalives”. La diretora Rasom à rengrazià l artist per esser stat promotor e sanscer de la scomenzadiva, recordan che “la Majon di Fascegn vel uzèr fora l messaje che l ladin e sia identità vegn soraldut da la gaissa de sia jent, gaissa che la va touta su da la istituzions publiches e didèda do. L potenzièl culturèl e linguistich ladin l é fort e gaert, se trata demò de sare l valorisèr”.

UTERES à pervedù de enjignèr ca na mostra de la operes pitoriches de èrt contemporèna - depentes ence col cender, l café e l catram - de Claus Soraperra, na performance e n debatit per viventèr l confront e l debatit col publich. L artist, compagnà dal amich Zoran Lupinc al pianofort e da Loreta Florian descha atora, à volù maraveèr con sugestions fortes e da marevea. Sobito do la performance l talk, moderà da la joena Helena Lupinc, studiousa de mendranzes e miltilinguism con gran esperienza tel ciamp de la desvalivanza etnica e di deric umans.

 La mostra UTERES restarà fora Beneška galerija dai 25 de mé ai 15 de jugn del 2025.

(S.Ra.)


Immagini