Lunedì, 17 Novembre 2025 - 11:09 Comunicato 3404

La pruma proiezion te Fascia del docufilm prodot da la Majon di Fascegn à contà, anter memoria e identità, la storia da marevea de doi femenes ladines straordenères te sia semplizità
“Talis Mater”: emozion e partezipazion a Cianacei per l film de Marco Rossitti

Traduzione in ladino

[Ladino] Batiman e gran partezipazion al Chino de Fascia a Cianacei per la pruma del post de Talis Mater, l nef film de Marco Rossitti prodot da la Majon di Fascegn, co la colaborazion del METS - Museo etnografich trentin de Sen Micel. Do l Film Festival de la Lessinia e de Tagernseee, l film l é vegnù de retorn te sia tera, sporjan n viac de gran intensità anter memoria, mont e identità ladina.
La opera per talian e ladin, Talis Mater, l é n viac te la memoria e te la identità: n “film tel film” che l tol ca toc de registrazion del veie documentèr conzedù da RAI e che l enterza la storia de doi epoches e de doi generazions. Tel scomenz di egn Otanta na troupe de la televijion la é ruèda sal Vera, tel cher de Fascia, per documentèr la vita de Lis, ultima sentadina de chel lech fora dal temp. Carant’egn do, la fia Assunta vif amò anter chela monts, tel gremen de na natura maraveousa, tegnan su la usanzes de sia mère e n leam fon col teritorie.
A la proiezion à tout pèrt l regist Marco Rossitti, Renato Morelli – autor del film originèl del 1982 – dessema con etres raprejentanc de la istituzions e de la comunanza fascèna, spartian sentiments e emozions.
[ Istitut Cultural Ladin "majon di fascegn"]

“Chest lurier l é na gran sodesfazion per nosc Istitut, n don che volon ge fèr a la comunanza de Fascia e a la familia de Lis; n detelpai particolèr l ge va a Assunta, protagonista de Talis Mater, e a sia sor Maria Teresa”, à declarà Sabrina Rasom, diretora de la Majon di Fascegn.

Renato Morelli, regist del prum film à recordà: “Canche aon registrà del 1982 no se assane pa nience fegurà ejic tant segnificatives; perauter l era ence empossibol perveder coche cartan’egn do l mèsc de Lis sia restà deldut descheche l era e amò apede che Assunta, la fia de Lis, stae sal Vera, portan inant amò fin junfon la usanzes de sia mère. Na marevea che no me spetèe, apontin desche l film Talis Mater ,metù ensema con tèl braura da Marco Rossitti”.

“Con gran convinzion – à declarà Ezio Amistadi, president del METS – l Museo etnografich trentin de Sen Micel à sostegnù l endrez de chest film emportant, che l documentea a na vida viva e percacenta argoments de gran spessor e atualità, conté con prezijion scientifica e competenza artistica. L é n bel ejempie de atenzion envers noscia storia e nosc teritorie, ma ence n stimol a pissèr al davegnir”.

“La colaborazion col METS la é stata fondamentèla per l endrez de chest projet, che l met adum enrescida antropologica, lengaz artistich e valorisazion de la memoria. Talis Mater trasmet tras l chino la ousc viva del teritorie e de sia jent” – à sotrissà Tea Dezulian, presidenta de la Majon di Fascegn.

Marco Rossitti, regist del film, à spiegà: “Fèr Talis Mater l é stat desche jir endò te n post de l’ènema. Te Assunta é troà la medema veièda sćiantiva de sia mère Lis, la medema forza chieta de chi che vif en armonia co la mont. Talis mater nasc dal desiderie de ge dèr endodanef valor al temp, al leam anter passà e prejent, al acort e a la reijes: ajache la memoria no l é mai n vardèr endò con encresciujum, ma n at per l davegnir”.

Da gran emozion la performance dal vif al pianofort del componist Nicola Segatta compagnà dal corn ingleis de Francesco Lovecchio, che l à sonà la colona sonora del film originèla scrita da el, ge dajan amò più forza al recort e a la emozions soscedèdes.

La opera jirà inant te sie percors te rassegnes e festival dediché al chino antropologich e prest la jirà fora ence te etres posć del Trentin, prum al METS de Sen Micel delaite da “Il gesto visibile. Rassegna internazionale di cinema antropologico” a la fin de november.

L film l é da veder ence su la programazion RAI de Trent e sun Raiplay.

Traduzion di Servijes Linguistics del Istitut Cultural Ladin de Fascia

(S.Ra.)


Immagini