“Chest lurier l é na gran sodesfazion per nosc Istitut, n don che volon ge fèr a la comunanza de Fascia e a la familia de Lis; n detelpai particolèr l ge va a Assunta, protagonista de Talis Mater, e a sia sor Maria Teresa”, à declarà Sabrina Rasom, diretora de la Majon di Fascegn.
Renato Morelli, regist del prum film à recordà: “Canche aon registrà del 1982 no se assane pa nience fegurà ejic tant segnificatives; perauter l era ence empossibol perveder coche cartan’egn do l mèsc de Lis sia restà deldut descheche l era e amò apede che Assunta, la fia de Lis, stae sal Vera, portan inant amò fin junfon la usanzes de sia mère. Na marevea che no me spetèe, apontin desche l film Talis Mater ,metù ensema con tèl braura da Marco Rossitti”.
“Con gran convinzion – à declarà Ezio Amistadi, president del METS – l Museo etnografich trentin de Sen Micel à sostegnù l endrez de chest film emportant, che l documentea a na vida viva e percacenta argoments de gran spessor e atualità, conté con prezijion scientifica e competenza artistica. L é n bel ejempie de atenzion envers noscia storia e nosc teritorie, ma ence n stimol a pissèr al davegnir”.
“La colaborazion col METS la é stata fondamentèla per l endrez de chest projet, che l met adum enrescida antropologica, lengaz artistich e valorisazion de la memoria. Talis Mater trasmet tras l chino la ousc viva del teritorie e de sia jent” – à sotrissà Tea Dezulian, presidenta de la Majon di Fascegn.
Marco Rossitti, regist del film, à spiegà: “Fèr Talis Mater l é stat desche jir endò te n post de l’ènema. Te Assunta é troà la medema veièda sćiantiva de sia mère Lis, la medema forza chieta de chi che vif en armonia co la mont. Talis mater nasc dal desiderie de ge dèr endodanef valor al temp, al leam anter passà e prejent, al acort e a la reijes: ajache la memoria no l é mai n vardèr endò con encresciujum, ma n at per l davegnir”.
Da gran emozion la performance dal vif al pianofort del componist Nicola Segatta compagnà dal corn ingleis de Francesco Lovecchio, che l à sonà la colona sonora del film originèla scrita da el, ge dajan amò più forza al recort e a la emozions soscedèdes.
La opera jirà inant te sie percors te rassegnes e festival dediché al chino antropologich e prest la jirà fora ence te etres posć del Trentin, prum al METS de Sen Micel delaite da “Il gesto visibile. Rassegna internazionale di cinema antropologico” a la fin de november.
L film l é da veder ence su la programazion RAI de Trent e sun Raiplay.
Traduzion di Servijes Linguistics del Istitut Cultural Ladin de Fascia




