Canche se rejona de destinazions turistiches de calità, esser sostegniboi vel dir meter a una la economia e i equilibries ambientèi de la Dolomites, zis delicac, ge dajan n endrez a la dinamiches sozio-economiches che ge permet a la jent del post e ai turisć de viver ensema en pèsc e, tel medemo temp, de valorisèr l patrimonie culturèl.
Te n raion che tol ite posć recognosciui desche Patrimonie Mondièl de la Umanità, la promozion de la cognoscenza di lesc e la consaputa de la responsaboltà de na gestion portèda inant con ferstont l é i doi pilastres che à da vidèr l pensier strategich che vèrda envers i mudamenc del davegnir. Apontin te chest chèder se fèsc lèrga l projet pilot Rosengarten Bus: la pruma esperienza de chesta sort te la Tèlia, che al servije de mobilità publica ge met permez valores culturèi fons e de gran emportanza. Na scomenzadiva che se conjobiea delvers co la zertificazion de sostegniboltà del turism GSTC (Global Sustainable Tourism Council) arjonta enstadì da man de la Val de Fascia.
No se aessa podù troèr na ocajon miora che l’Aisciuda Ladina – Festival del Lengaz 2026per portèr dant chest projet. L event culturèl storich, dedicà al lengaz e a la identità ladina, l moscia cotant che la jent de Fascia la é stolza del lengaz de sia tera, che l conserva e met dant toponimes riches de istoria e segnificat, tem zentrèl de la ultima trei edizions. L inom “Aisciuda” l vel defat recordèr i prumes movimenc ladins che se à dat ju per l recognosciment identitèr, storich e aministratif, del popul più veie de la Èlpes.
Endena la scontrèda la jent podarà jir più a fon tel projet e descorir l portal www.rosengartenbus.eu, na enziclopedia de informazions che mena da Busan fin te Fascia e do, coi mesi de Trentino Trasporti, se slèria fora envers Cianacei e Pardac.
Enveze endena la giornèda, pontan via dal Museo Ladin, i bec podarà esplorèr l teritorie anter Sèn Jan e l Lech de la Tomera, spartì te cater momenc, anter geologia, toponomastica e vita de duc i dis. Defat, apede ai esperc de Transdolomites, del Museo Geologich de la Dolomites, del Istitut Cultural Ladin e del Museo, i protagonisć sarà i giaves e la jent de età del post, che i fajarà doventèr la raida na ocajion preziousa per embastir leames anter generazions e per scutèr chel che ne conta i lesc.
N envit al jir pian pian, donca, per scombater l unich “nemich” de chest projet: la prescia. Aldidanché se cor col auto, co la moto, co la roda e enscinamai a pe. La prescia la ne enorbesc e la descancela l bel. L Rosengarten Bus doventa coscita la ocajion per se tor l temp e orir endò i eies sul mond maraveous che aon dintornvia.
Sul Rosengarten Bus se zelebrea la identità ladina dut un co la valorisazion del teritorie, di inomes di lesc, de la mobilità sostegnibola e de la economia respetousa del ambient.
Speton con gaissa duta la jent de Fascia, vardièna responsabola de sia tera.




