Giovedì, 14 Agosto 2025 - 11:45 Comunicato 2220

La raprejentea l prum ejempie cognosciù al mond de strèda per jir a pe e co la roda con na galaria “idro-ciclo-sciabile”, donca l à na funzion idraulica, per jir co la roda e de troi da paslonch
Moena, l é stat fat l’inaudazion de la neva strèda per jir a pe e co la roda che coleea la valèdes de Fiem e Fascia

Traduzione in ladino

[Ladino] La rei de percorsc per la rodes del Trentin la doventa più rica de gra a n nef toch, che l fèsc ruèr a passa 490 chilometres de percorsc dediché a la mobilità lijiera. L an passà la strèdes de la rodes les à segnà più che 2 milions e 800 mile passajes, conferman l’emportanza del turism de la roda per l’economia locala e per la calità de la vita te la valèdes trentines. En lunesc ai 11 de aost a Moena l é stat inaudà l nef toch de la strèda per jir a pe e co la roda de Fiem e Fascia dal presidente de la Provinzia autonoma de Trent Maurizio Fugatti, l à tout pèrt ence l ombolt de Moena Alberto Kostner, l procurador del Comun General de Fascia Edoardo Felicetti, la senatora Elena Testor, l assessor regionèl per la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, la conseiera provinzièla Maria Bosin, Fausto Lorenz president de l’Azienda per l Turism de Fascia e Renato Beber president de la Federciclismo Trentino.
“Con n investiment de 1,7 milions de euro fenion l coleament per la rodes de la Val de Fascia – l à despiegà Fugatti – anché se pel partir da Moena e ruèr enscin a Penia, enlongia n percors de na beleza straordenèra encercèna dal spetacol de nesc monc. L toch nef l coleea ence la Val de Fiem co la Val de Fascia, dajan l met de jir co la roda da Molina enscin a Penia. Tel medemo temp va inant i lurieres te la bassa Valsugana per coleèr Perjen a Baselga di Piné, col obietif tel davegnir de slongèr la strèda enscin a la Val de Fiem. Cò l projet l vegnarà fenì sarà possibol partir da Trent e ruèr te Fascia co la roda: n projet ambizious che, n vèrech a la outa, metaron a jir tel temp".

“Con chesta opera sporjon a sentadins e ghesć na infrastrutura segura, moderna e sostegnibola, che la dajarà l met de valorisèr Moena desche pont strategich per l turism de la roda e per i sport da d’invern – l’à despiegà l ombolt Kostner – l é n intervent che conjobia stravardament del ambient, segureza idraulica e svilup de n turism green de calità, col smendrèr tel medemo temp l trafich e l entesseament te la Dolomites.”

“La neva strèda per jir a pe e co la roda la raprejentea n ejempie concret de coche l Trentin l é bon de meter adum svilup e stravardament del teritorie – l à recordà Felicetti – percheche la dèsc l met de spostèr da stradon families che va co la roda, smaoran coscita la segureza, la sostegn la mobilità sostegnibola, la valorisea l turism de la roda e tel  medemo temp la sporc n contribut a la segureza idrogeologica, ajache cò la Veisc vegnissa grana la pel sbrochèr fora per chesta galaria.”

"Chesta neva strèda de la rodes no l é demò na infrastrutura turistica, ma n pent envers noscia identità – l à declarà l assessor regionèl per la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi – che l dajarà l met de fèr cognoscer i musees, la tradizions e la richeza de la cultura ladina. N vèrech emportant per valorisèr Fascia a na vida sostegnibola e culturèla.

L’opera la se svilupea duta su n percors dedicà per na longheza de 1.254 metres con doi corsies con dopia direzion de marcia, colean la pèrt sud e la pèrt nord de paisc col se jontèr ite sul percors jà en esser fin aló da l’area sportiva. La strèda la é asfaltèda e lèria 3,00 metres, la va enlongia l or dret dant e do sun chel cianch de la Veisc. Se trata de n intervent spetà èrs, che l miora i problemes storics leé al veie percors che l se encrojèa co la viabilità ordenèra, caraterisà da erc e deslivie spropojité e da condizions de segureza no adatèdes, soraldut endèna la sajons turistiches. L percors nef ades l dèsc l met de passèr fora Moena en segureza, l integra l’esperienza del jir co la roda te mez paisc e l deida a portèr dant na sort de turism ascort e sostegnibol.

Estra che sostegnir la mobilità alternativa fora per paisc, l’opera la ge va do ence a besegnes de segureza idraulica.
Apede l “Pont de Mur” l é stat fat su de fat na galaria neva tel crep, longia presciapech 21 metres, che, estra che aer la funzion de passaje del percors co la rodes l’à ence la funzion emportanta de avertor se cognessa entravegnir na egajon de la Veisc. La galaria la raprejentea n unicum a livel mondièl: l é de fat la pruma con cater funzions “idro-ciclo-sciabile-pedonale”, col conjobier funzions idrauliches, de strèda de la rodes e per jir a pe e de troi da paslonch. D’invern l percors l vegnarà durà apontin ence per la Marcialonga, che la podarà se lascèr su n percors più sorì e segur, zenza l besegn de endrezèr toc provisories e zenza passajes sun ruf.

“La galaria neva la é unica tel mond ajache la tol ite cater funzions te na opera soula – l à despiegà
Sergio Deromedis sorastant del Servije gestion strèdes – la é per jir a pe, co la roda e d’invern la farà pèrt del percors de la Marcialonga per l schi da paslonch e cò cognessa entravegnir egajons la farà da avertor idraulich.  
Canche l é l risech che la èghes, descheche l é sozedù ti egn passé a Moena, les dovente pericolouses, la
strutura la didarà a les fèr degorer più en prescia: l’èga la jirà ite da la man sora e la vegnarà fora sotite. Te chesta situazions, col dret preavis, l passaje l vegnarà serà per l moment a jent che va a pe e co la roda.”

Anter la operes prinzipèles fates l é ence l mudèr fora l veie pent de legn su la Veisc, encomai palegn, con na strutura neva de acel e peton longia 24,50 metres e lèria 4 metres, che la dèsc l met de arsegurèr resistenza e regnèda tel temp. L intervent l é stat fenì con operes de defendura di ores de ruf, desche mures de sostegn e rostes de sasc, che i defen l pian de la strèda de la rodes, l ert e i frabicac da la erojion e da la egajons, col smendrèr l’azion del ruf sul teritorie dintornvia.

L é stat metù vèrda soraldut a no durèr  massa teren: de fat na gran pèrt del percors la tol ite percorsc che l era jà o la lèrga en or de ruf che no la fossa stata durèda ne più ne manco per etres fins, smendran più che l era meso l empat ambientèl e arseguran n inseriment armonious tel paesaje de la Dolomites.  

Service video

https://drive.google.com/drive/folders/1WxhkBHSLoUAdU74to-1KTK5Zhu4MroC6?usp=sharing

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini