Venerdì, 20 Marzo 2026 - 14:39 Comunicato 715

L é stat portà dant a la comunanza i neves servijes sul teritorie
L é stat inaugurà la Cèsa de la Comunanza de Sèn Jan

Traduzione in ladino

[Ladino] L va inant debel l percors per na neva definizion de la sanità teritorièla trentina. Co l’inaugurazion de la Cèsa de la Comunanza de Sèn Jan sion rué a set frabicac neves che i porta i servijes sozio-sanitères più vejins ai sentadins col meter tedant belimpont la persona, la familia e la comunità. N auter vèrech inant donca per l svilup de neves modìe de integrazion soziosanitèra, aldò de chel che l é pervedù dal DM 77. La neva Cèsa de la Comunanza de Sèn Jan la é stata prejentèda ofizialmenter en lunesc ai 16 de mèrz co la prejenza de la più auta autoritèdes provinzièles e teritorièles: l president de la Provinzia autonoma de Trent Maurizio Fugatti, l assessor provinzièl a la sanità e politiches sozièles Mario Tonina, l dirigent generèl del Departiment sanitèr e politiches sozièles de la Provinzia autonoma de Trent Andrea Zigli, l diretor generèl de Asuit Antonio Ferro, la diretora sanitèra Denise Signorelli, l diretor del Distret est Enrico Nava e l procurador del Comun General de Fascia Edoardo Felicetti. I à tout pèrt a l’event ence la diretora per l’integrazion sozio sanitèra Elena Bravi, la conseiera de procura e vize procuradora Lara Battisti, la senatora Elena Testor, l conseier de procura con delega a la sanità Gianluigi De Sirena, l ombolt del Comun de Sèn Jan Giulio Florian, l ombolt de Moena Alberto Kostner, l assessor regionèl Luca Guglielmi e i raprejentanc de la medejina de familia, anter chisc l’era l Valerio de Giannantonio, secretèr FIMG Trentino
La Casa della Comunità di Sèn Jan [ Ufficio stampa Pat]

La Cèsa de la Comunanza de Sèn Jan la è al servije de la popolazion di sie Comuns de Fascia – Cianacei, Ciampedel, Mazin, Sèn Jan, Soraga e Moena – per n total entorn 10.100 residenc. Chest frabicat l raprejenta n zenter strategich ence per l’assistenza ai turisć: la val la registra na media de zirca 11 mile prejenzes turistiches al dì fora per dut l an, che les rua a 20-30mile al dì te la sajon da d’invern e anter 15-25 mile te la sajon da d’istà. Per la posizion zentrèla respet ai paìjes de la val e ajache Fascia la è dalonc dal ospedèl più vejin che l é Ciavaleis, la Cèsa de la Comunanza de Sèn Jan la raprejenta n zenter de gran emportanza per dut teritorie al fin de portèr dant sibie i servijes sanitères che soziosanitères. L frabicat l è stat comedà fora da pech con intervenc de renovament e recalificazion energetica, chei à miorà l’efizienza e l comfort di locai.

Te la strutura ge vegn dat lèrga a la funzions più emportantes pervedudes da la Cèses de la Comunanza col sporjer dessema desvalives servijjes sanitères, soziosanitères e aministratives. Anter i servijes atives l è l Zenter de Azess, l usc de entrèda  al sistem di servijes sozièi e sanitères che dèsc azet, informazion e valutazion di besegnes di sentadins, e l’assistenza primèra, coi dotores de medejina generèla (organisé te l’AFT, che i alternea sia atività anter Cèsa de la Comunanza e ambulatories de vejinanza), la pediatria domanèda e l’assistenza de continuità (ex guardia medica). Te la Cèsa de la Comunanza vegn ence pervedù i servijes infermieristiches de familia, con ativitèdes ambulatorièles e domizilières, l zenter per i prelieves e desvalives ambulatories spezialistics, desche geriatria, diabaetologia, chirurgìa, ortopedia e traumatologìa, otorinolaringoia, odontoiatria, ginecologìa e dermatologìa. Anter i aspec che califichea la strutura l é l zenter de prum intervent ortopedich, avert via per la sajon da d’invern e dedicà tant ai sentadins che ai tropes ghesć che l è te la val e l zenter de regoeta del sanch. Per didèr do duta l’atività clinica vegn metù a la leta desvaliva tecnologìes diagnostiches – anter chisc ecograf, eletrocardiograf, spirometer e sistemes per l control al cher e a la prescion – da poder durèr da medizi e profescionisć sanitères ence per i servijes de l’assistenza a cèsa. Te la Cèsa de la Comunanza ge vegn dat lèrga ence a: la ativitèdes consultorièles, programes per prevenzion e cura de la dependenzes (alcologìa, contra l fum e autra debolezes), l servije de riabilitazion e postazion de Trentino Emergenza 118 ativa 24 ores sun 24. Na pèrt de gran emportanza la vegn fata da pèrt de la ativitèdes de prevenzion e promozion de la sanità, col ambulatorie per i vazins  e i programes de screening oncologics e pediatrics, apede a la scomenzadives dedichèdes a la promozion de modìe drec de vita e per l stravardament de la sanità ti lesc de vita e de lurier.

La Cèsa de la Comunanza la raprejenta ence n’ocajion concreta per renforzèr la colaborazion anter i servijes Sanitères e i servijes sozièi del Comun General de Fascia, a peèr da Spazio Argento, pont de referiment per jent de età e caregiver. L é de gran valuta ence la colaborazion co la APSP de Fascia. Anter i obietives per l davegnir l è chel de renforzèr la partezipazion de la comunanza locala con momenc de confront anter profescionisć sanitères, servijes sozièi, enc locai, terz setor e sociazione de sentadins, per svilupèr respostes semper più apede ai besegnes reèi de la popolazion.

«L’inaugurazion de la Cèsa de la Comunanza – l à sotrissà l diretor generèl de Asuit Antonio Ferro – la raprejenta n passaje emportant tel percors de reorganisazion de la sanità trentina peà via amò del 2021 col obietif de renforzèr l’assistenza sul teritorie e la vejinanza ai sentadins. enfinamò dal scomenz aon cherdù te n model de sanità de vejinanza, olache la cèsa resta l post mior de cura e olache i servijes i cogn vegnir fac semper de più en colaborazion co la comunanza. Te chesta direzion se à svilupà ence la reorganisazion de la medejina de familia, metuda a jir de gra a la colaborazion coi sindacac e coi dotores de medejina generèla, très l lurier condividù anter de profescionisć. L DM 77 l à defat recognosciù e renforzà chesta noscia impostazion. Te n contest segnà da denalità e da la popolazion semper più de età, e co na età mesèna tel Trentin anter la più autes de la Tèlia, l é semper più debesegn de endrezèr servijes che i fossa bogn de responer ai neves besegnes de sanità. Aon metù a jir donca n model trentin che no l va a smendrèr l teritorie e che no l perveit de serèr i ambulatories periferics, ma che l vel arjonjer na maor colaborazion anter dotores de medejina generèla, spezialisć e servijes sozioisanitères. La Cèsa de la Comunanza no l é la raprejenta n travèrt, ma la vel esser n pont da olache peèr via: ogne strutura la mantegn sia particolaritèdes, col obietif de meter en rei competenzes desferentes e miorèr coscita l azess ai servijes per i sentadins”.

A spieghèr la desvaliva fases che dajarà atuazion al percors de partezipazion per meter a jir dassen la Cèsa de la Comunanza l é stat desche semper la diretora sanitèra de Apss Denise Signorelli: «Chesta  inaudazion l é n moment emportant de n percors projetuèl articolà che se à svilupà très desvaliva fases, olache l è stat ence scutà spartì la costions con desvalives atores del sistem. L model sun chel che sion dò a lurèr l è chel che fèsc referiment al conzet de rei: la Cèsa de la Comunanza l é n pont fondamentèl, ma l cogn vegnir metù en esser très n lurier dessema coi servijes teritorièi e col setor sozièl. Per chest aon envià via n dialogh struturà col sozièl, col obietif de conscidrèr la persona ti desvalives aspec de la vita de ogne dì olache vegn a se sorapeèr besegnes sanitères e sozièi, col valorisèr la vejinanza e la promozion de la sanità e di stii de vita che carenea. Se na Cèsa de la Comunanza la cogn responer dassen ai besegnes di sentadins, l é fondamentèl tegnir cont de la carateristiches e di besegnes de ogne teritorie.
Chest percors l met dantfora n mudament tel model organisatif e ti strumenc duré: da la telemedejina a la aplicazions per l control di pazienc cronics, strumenc che ne dèsc l met de renforzèr amò de più te se tor su i problemes e la vejinanza ai sentadins”.

« La Cèsa de la Comunità de Sèn Jan – l à spiegà l diretor del distret est Enrico Nava – la é fenida dal pont de veduda de la funzions e la ge dèsc na resposta concreta ai besegnes sanitères e soziosanitères de la jent, soraldut te na zona desvantajèda ajache dalonc dai zentres più emportanc. L projet l conferma ence l’evoluzion de la medejina generèla che la va endrezèda col meter adum desvaliva funzions teritorièles al servije de duta la comunanza. Chesta inaudazion no l è demò n “batum” simbolich: se vel desmsotrèr che la Cèsa de la Comunanza l’à duta la funzions atives, col empegn aldò de Asuit a tor sù stimoi e idees che vegn da la comunanza e dal teritorie».

«L’inaudazion de anché – l à sotrissà l dirigent generèl del Dipartiment sanità de la Provinzia Andrea Ziglio – l é n moment emportant de n percors che te la provinzia de Trent l perveit de orir 14 Cèses de la Comunanza, metudes ite te na rei anter eles e leèdes ogneuna ai servijes che i laora ju ti teritories respetives. L é n percors jà envià via che ades l rua te la fasa de so svilup e renforzament e cogn vegnir fat da duc ensema: sistem sanitèr, aministrazions locales, terzo setor, profescionisć e sentadins. La Cèsa de la Comunanza defat l é n lech de partezipazion e la raprejenta n mudament de paradigma: no più demò bèle poliambulatores, ma n model organisatif che l defenesc coche i servijes cogn lurèr e se integrèr anter de ic. N model che l vegn a esser metù te n chèder de reorganisazion de la sanità teritorièla perveduda dal DM 77. Per n muie de sentadins l ospedèl l sarà amò l pont de referiment più emportant, ma cognon lurèr  acioche l percors de cura l scomenze e l se svilupee dantdaldut sul teritorie, e enveze l ospedèl l raprejentee “demò” un di momenc per se tor en cèria l pazient. Chest l doventa amò più emportant tedant dai mudamenc demografics: vivon più en lonch, da spess con patologies croniches e con rees familières desvalives respet ai egn passé. Te chest contest la Cèses de la Comunanza les doventa n lech de refriment  ence per la prevenzion e per l’integrazion anter de  profescionisć e anter setor sanitèr e sozièl, en colaborazion con la Comunitèdes de val. La esperienzes metudes en esser fora per la valèdes les à jà desmostrà che chest model l pel miorèr l fat de secodir la persones e aidèr ence a smendrèr la prescion sul servije de prum aiut e la linges de chi che speta, de gra a percorsc assistenzièi più adaté. Tinultima voi ence recordèr che la desferenza la vegn fata  dai profescionisć; a chest propoijt aon lurà ence a livel contratuèl, col renovament di contrac de la dirigenza medica e del compart. L aspet economic l è emportant, ma l è autertant ence la ocajions de crescimonia profescionèla, che Asuit e l sistem sanitèr trentin i vel renforzèr très l'integrazion anter assistenza, enrescida, inovazion e atività didatica. L è na endesfida emportanta, ma na na endesfida che podon e cognon venjer».

A tor la parola ence a inom di desvalives raprejentanc locai l é stat l Procurador del Comun General de Fascia Edoardo Felicetti: «Aon de gran spetadives envers na strutura che la cognarà garantir servijes sozio sanitères per n teritorie periferich desche l nosc. Chets projet l podarà sporjer respostes integrèdes per i besegnes di sentadins, zenza spartir fora i servijes per setores. Sion contenc de veder i investimenc fac te chesta struttura e sion spervaji che, se se jirà inant sun chesta strèda, se jirà a meter en esser l model giust per l davegnir de nosc teritorie».

«Averjer la Cèsa de la Comunanza de Sèn Jan – l à dit l assessor a la sanità e politiches sozièles Mario Tonina – l è n moment emportant per chest teritorie e duc nos volon esser chiò anché  per portèr dant n messaje chièr: la Cèses de la Comunanza l è n projet olache nos ge cherdon n muie e che l pel doventèr n pont de referiment fondamentèl per responer ai besegnes sozio sanitères di sentadins e per i ghesć che i vegn te noscia valèdes. La setemèna passèda aon spartì chest projet col Consei de la autonomies locales e anché domanon la colaborazion de duc, a scomenzèr dai ombolc e dal Procurador, ence per chel che vèrda la comunicazion. L è fondamental che i sentadins i vegne a saer i servijes che i troarà daite da la Cèses de la Comunanza: lesc olache no vegn garantì demò cura e assistenza, ma ence averc a tor dant la jent e per la prevenzione. L se trata de n projet  strategich soraldut per i teritories più dalonc dai ospedèi, che en pèrt l fèsc referiment a esperienzes n muie positives desche cheles metudes a jir te la Val di Sole e tel Tesino, tel chèder del projet “aree interne”. Per fèr funzionèr dassen la Cèses de la Comunanza l è debesegn de tori te n muie de atores e cognon valorisèr l didament del terzo setor e del volontariat, che te noscia provinzia autonoma i à semper abù n post de gran valuta e i podarà dèr so didament prezious ence te chest contest nef. La vera desferenza, descheche die semper, la vegn fata da la persones. Saon che no l é semper sorì troèr personal sanitèr, tant ti ospedèi che sul teritorie. Per chest ge domane ai raprejentanc de la comunanzes del post de ge fèr capir ai joegn l valor de la profescions sanitères, ence très percorsc de orientament scolastich. De chest vers l é stat metù jù ence l dessegn de lege aproà da pech da la IV Comiscion che l perveit didamenc economics per la formazion de infermieres e OSS. L’é n segn concret de tant che la politica ge creit te chesta fegures profescionèles. Tedant dal smendrament del numer de chi che nasc e da na popolazion semper più veia – à dit Tonina – la Cèses de la Comunanza les doventarà semper de più lesc olache vegnarà fat ence prevenzion e promozion de la sanità”.

Tinultima l intervent del President Fugatti: «Aon volù esser chiò anché percheche orir la Cèsa de la Comunanza de Sèn Jan no l é demò n mudèr fora la tabeles, ma l é pèrt de n percors più gran con chel che sion dò a renforzèr la sanità trentina. Nosc obietif l é chel de arsegurèr servijes de calità più vejins ai sentadins, ence ti teritories più dalonc dai zentres più gregn. La Cèses de la Comunanza les va bel avisa de chel vers, percheche les renforza la sanità teritorièla e les arvejinea semper de più i servijes a la persona. Te chesta prejentazions tole ence l’ocajion per meter dant l percors de vèlch projetualità strategica per l davegnir de la sanità trentina. Peisse al Cors de laurea en Medejina e chirurgia de Trent: per l meis de jugn aron i prumes laureé de chest percors envià via acà pec egn, e che ades l dombra 80 studenc, de chisc entorn la metà i vegn dal Trentin – Südtirol. Dessema co la scoles de spezialisazion metudes a jir a Trent, l é n investiment emportant per formèr dotores neves te n’otica de atratività de nosc sistem sanitèr». L president l à ence recordà l percors che l portarà a meter en pé l nef ospedèl del Trentin, na strutura moderna e atrativa ence per i profescionisć: «L obietif l é chel de creèr n zenter integrà con università e enrescida, na picola zità universitèra de la sanità, bona de portèr chiò chi che vel studièr e lurèr te la sanità. Apede a chisc gtregn projec, resta aboncont semper fondamentèl seghitèr a mantegnir i servijes fora per i teritories, coche vegn desmostrà belimpont co la strutura che prejenton. Enceben che con duc nesc problemes – l à serà su Fugatti – saon che nosc sistem sanitèr l seghita a esser n pont de referiment per i sentadins, de gra a la profescionalità e a l’umanità di operadores che ogne dì i laora per la sanità de la comunanza».

Service video e filmac a cura del Ofize stampa Pat i è a la leta cassot

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini