Martedì, 03 Giugno 2025 - 17:12 Comunicato 1519

Te Majon di Fascegn na scontrèda interladina per rejonèr de lengaz standard e de sia doura per la soravivenza di idiomes de mendranza
L davegnir del ladin: n lengaz, sia jent e la endesfides per l davegnir

“Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin”, chest l é l titol de la scontrèda-laboratorie perveduda ai 6 de jugn del 2025, pean via da mesa les 10 dadoman, te senta del Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn”, a Sèn Jan. Sarà na dì de lurieres olache vegnarà spiegà che che l é n lengaz standard, la rejons de n aer un soraldut per i lengac de mendranza e la storia del standard ladin cognosciù ence desche ladin dolomitan.

Canche se rejona de ladin no se se referesc aboncont a na varianta soula. L ladin rejonà te la valèdes ladines del Sela l é metù adum da n muie de idiomes - fascian, fodom, badiot, gherdener, ampezan - e adertura da sotvariantes de valèda - brach, moenat, cazet, mareo e coscita inant. L ladin purampò à reijes comunes che porta a se entener un co l’auter e a lejer anterite n idiom soul. Se trata de na polinomia che l é na gran richeza a livel de rejonèdes, paroles e sons; melaur che, ben segur, no va perdù.
Tel medemo temp aboncont, acioche n lengaz picol desche la ladin posse soraviver, fèsc besegn che l sie stravardà e tegnù adum da n lengaz unich, desche n dir da n ciapel bel gran che l tegn ite e l stravèrda duta chesta variantes: te la linguistica se ge disc “lingua tetto” per talian, o “Dachsprache” per todesch. Se trata apontin de n lengaz standard, durà demò tel scrit, te chel che duc chi che rejona la desvaliva variantes, ladines te chest cajo, i se recognosce, soraldut canche sie lengaz l vegn durà fora da la valèdes, sun scartabie, te papieres ofizièi che tol ite duc i ladins, opuramenter canche se se ouc a autoritèdes a livel regionèl o nazionèl, o ence amò più dalonc.
La scomenzadiva la é averta al personal de la istituzions ladines, ai giornalisć, a la Fondazion Dolomites Unesco, ai raprejentanc de Euregio e Eusalp, ai operadores linguistics de la publica aministrazions, ai ensegnanc de la scola ladines, ai joegn - davegnir del ladin -, e a duc i enteressé.
Promo del event soziolinguistich dai 6 de jugn [ Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn"]

Per fèr demò n ejempie sozede tras che la Fondazion Dolomites Unesco domane na traduzion per n sit o scric culturèi che rejona di teritories ladins. Embendapò, se se domana semper che ladin durèr e soraldut co l scriver acioche duc posse se recognoscer, bensegur co la ledeza de l lejer per sia varianta. N fat curious per chi che no se à mai embatù te chisc fac, ma ensema n gran cunst canche vegn fora l besegn. I ladins, che i à semper tegnù adum con sia identità e sia cultura, à da se sentir e tegnir adum ence te n sie lengaz soul.

De chest e de n muie de autra curiositèdes vegnarà rejonà te la scontrèda dai 6 de jugn, metuda a jir tel chèder de la zelebrazions del 50eisem cedean de la Majon di Fascegn, co la colaborazion de la Intendënza y Cultura ladina de la Provinzia de Busan, del Istitut Ladin Micurá de Rü de Gherdena e Badia e del Istitut Ladin Cesa de Jan de Fodom e col didament finanzièl de la Region Trentin-Sudtirol.

Fora per l dadoman vegnarà portà dant la rejons de la pianificazion linguistica, se rejonarà de la oportunitèdes e di risies de n lengaz standard con referiment al ladin dolomitan, de sia storia e percors.

L domarena enveze sarà endrezà con desć de lurier e laboratories, olache la jent che tol pèrt arà l met de descorer fora l argoment e de lurèr sun idees e prospetives per l davegnir. La giornèda sarà compagnèda da testimonials vegnui da desvaliva realtèdes de mendranza, desche chela sarda e furlèna, e da esperc soziolinguisć che ge starà apede ai presenc portan sie pont de veduda e didan meter ju pensieres e sumèdes.

Apede, endèna la scontrèda, n visual recorder - o sanscer grafich per ladin - tramudarà te n dessen chel che vegnarà contà e descoret fora a na vida scempia e gustegola, con chela de didèr entener e se conzentrèr sun contegnui fosc no da vigni dì, ma emportanc e atuèi.

 Chest event fèsc pèrt ence de “Archivissima 2025”, la scomenzadiva de valorisazion di archivies a livel nazionèl, con senta a Torin, che la sarà dai 5 ai 8 de jugn e che chest an la à desche argoment i davegnires possiboi. La Majon di Fascegn, dessema con sie partner, met dant donca l davegnir del lengaz ladin, archivie de variantes e idiomes desvalives che se sproa e se endreza a ge jir encontra al davegnir a na vida sostegnibola e unitèra per poder soraviver.

(S.Ra.)


Immagini