
Per fèr demò n ejempie sozede tras che la Fondazion Dolomites Unesco domane na traduzion per n sit o scric culturèi che rejona di teritories ladins. Embendapò, se se domana semper che ladin durèr e soraldut co l scriver acioche duc posse se recognoscer, bensegur co la ledeza de l lejer per sia varianta. N fat curious per chi che no se à mai embatù te chisc fac, ma ensema n gran cunst canche vegn fora l besegn. I ladins, che i à semper tegnù adum con sia identità e sia cultura, à da se sentir e tegnir adum ence te n sie lengaz soul.
De chest e de n muie de autra curiositèdes vegnarà rejonà te la scontrèda dai 6 de jugn, metuda a jir tel chèder de la zelebrazions del 50eisem cedean de la Majon di Fascegn, co la colaborazion de la Intendënza y Cultura ladina de la Provinzia de Busan, del Istitut Ladin Micurá de Rü de Gherdena e Badia e del Istitut Ladin Cesa de Jan de Fodom e col didament finanzièl de la Region Trentin-Sudtirol.
Fora per l dadoman vegnarà portà dant la rejons de la pianificazion linguistica, se rejonarà de la oportunitèdes e di risies de n lengaz standard con referiment al ladin dolomitan, de sia storia e percors.
L domarena enveze sarà endrezà con desć de lurier e laboratories, olache la jent che tol pèrt arà l met de descorer fora l argoment e de lurèr sun idees e prospetives per l davegnir. La giornèda sarà compagnèda da testimonials vegnui da desvaliva realtèdes de mendranza, desche chela sarda e furlèna, e da esperc soziolinguisć che ge starà apede ai presenc portan sie pont de veduda e didan meter ju pensieres e sumèdes.
Apede, endèna la scontrèda, n visual recorder - o sanscer grafich per ladin - tramudarà te n dessen chel che vegnarà contà e descoret fora a na vida scempia e gustegola, con chela de didèr entener e se conzentrèr sun contegnui fosc no da vigni dì, ma emportanc e atuèi.
Chest event fèsc pèrt ence de “Archivissima 2025”, la scomenzadiva de valorisazion di archivies a livel nazionèl, con senta a Torin, che la sarà dai 5 ai 8 de jugn e che chest an la à desche argoment i davegnires possiboi. La Majon di Fascegn, dessema con sie partner, met dant donca l davegnir del lengaz ladin, archivie de variantes e idiomes desvalives che se sproa e se endreza a ge jir encontra al davegnir a na vida sostegnibola e unitèra per poder soraviver.