Giovedì, 09 Aprile 2026 - 17:59 Comunicato 903

Le Lingue Morte no les é mai states tant vives: la Majon di Fascegn, tras n workshop per musizisć e pascioné e n event spezièl orì al publich, la fèsc descorir endodanef l grop storich nasciù a Moena, anter paroles e musega.
It’s LINGUE MORTE time!

Traduzione in ladino

[Ladino] Che podessel pa sozeder se Armando Rebaudo e Mario Färber, cher del grop ladin de musega Le Lingue Morte, se scontrassa con joegn musizisć e scritores de tesć de cianzon del davegnir? L é stat descorì dal gran publich che à tout pèrt al event che l é stat en mèrtesc ai 7 de oril 2026, te Sala Grana del Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn”.
N grum de recorc se à mescedà a sperimentazions de musega, anter curiositèdes e toc cognosciui, dut tegnù adum da la ciacera pizochenta e semper originèla de Armando, compagnà da Mario e dai etres componenc del grop, ma ence dai joegn che à tout pèrt al workshop del domesdì.
Tel chèder del projet TrasLaMusega, metù a jir per zelebrèr i 50 egn de la Majon di Fascegn, l é stat endrezà chest event dopie, col zil de ispirèr i musizisć de la val a veder l ladin desche n strument adatà a duta la sorts de musega e tel medemo temp de i engaissèr envers n repertorie semper più personèl. “La idea del workshop la é vegnuda fora dal grop de lurier che à vedù se confrontèr musizisć e raprejentanc de la desvaliva realtèdes musicales de Fascia.", à recordà la diretora Sabrina Rasom, “Do se aer confrontà, l grop de lurier à proponet trei scomenzadives che tochèa targets spezifics, per tor ite na bona pèrt de la jent del post che à a che fèr co la musega”.
locandina evento [ Le Lingue Morte]

Pean via dal domesdì, i doi fondadores de Le Lingue Morte ge à contà sia esperienzes ai joegn; duc i à dalbon sapù se meter en jech, luran dessema sui sacotenc toc del repertorie de chesta band e, apede chest, i à podù descorir coche l é nasciù dotrei de sia cianties più cognosciudes. Chi che à tout pèrt al workshop à ence abù l met de veder tel concret co lurèr fora n toch nef, meter ju la paroles e proèr coi desvalives strumenc; amò apede i à podù portèr dant sun paladina, dessema co Le Lingue Morte, doi neva cianzons nasciudes via per l domarena.

Do aer magnà zeche duc ensema, moment che à segur didà a se fèr ite, da sera la é jita inant col event avert al publich: “Na ciacerada con Le Lingue Morte”. Descheche ne conta l titol, no l é stat n conzert desche i etres, ma n viac anter paroles e musega, per ge jir do a la storia e ai fac più sconec de n grop nasciù acà carantasie egn, mingol per jech e mingol per endesfida, ma amò bon de se renovèr e de portèr dant na vijion personèla, piena de ironia, de la sozietà fascèna daldidanché. E dut chest restan semper en equilibrie anter n piz de encresciujum envers l passà e n sbunf feruscol envers l davegnir.

Segur te chest event Le Lingue Morte à desmostrà amò un’outa de esser n grop bon de tor ite musizisć joegn e manco joegn, e de tegnir banco con dut l publich, tras pensieres fons e cater grignèdes, descheche sozet te na scontrèda anter peconc. Te sia prejentazion Armando à dit fora duta sia sodesfazion col dir “No me sà vera che ti primes cinch menuc de prejentazion ofiziala te Istitut l é stat nominà Le Lingue Morte, e son jà content coscita. Me à sapù n gran bel laorar con chisc joegn e crear valch da nöf ensema, percheche le Lingue morte l é apontin sperimentazion e emprovisazion”.

Le Lingue Morte l é n grop de musega de sperimentazion, alternativa e revoluzionèra, nasciù al scomenz di egn Otanta da Armando Rebaudo e Mario Färber con desvalives compagnes fora per i egn. I doi moenac a la foresta, jic a viver te la Germania, i à endrezà chest grop ladin che met adum museghes e struments de desvaliva sorts per contèr e vèlch outa denunzièr, tras paroles scempies ma pizochentes, la sozietà e la vita de Fascia e de Moena. N grop amò vif do sacotenc de egn a chel che i joegn fascegn pascioné de musega ge va do ence aldidanché.

L event l é stat metù a jir col finanziament de la Region Trentin-Sudtirol.

Traduzion di Servijes Linguistics del Istitut Cultural Ladin de Fascia

(S.Ra.)


Immagini