Lunedì, 12 Gennaio 2026 - 15:47 Comunicato 48

Ta Cianacei e Dèlba vegn desleà Carnascèr col tor dant la seconda edizion del Forum de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches
Fascia presidie de la Mascherèdes dolomitiches

Traduzione in ladino

[Ladino] Ai 17 de jené del 2026 tel Comun de Cianacei (TN) sarà l “2° Forum de la Maschrèdes Arcaiches Dolomitiches”, event publich de la Rei de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches de la Provinzia de Belun, de la Val deFascia e de la Carnia, nasciuda per scomenzadiva del Museo Maschere Dolomitiche de Gianluigi Secco de Borgo Piave (Belun). La Rei, che la à desche zil la candidatura de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches desche patrimonie imaterièl UNESCO, estra che scomenzadives de stravardament e valorisazion de chest rit, la é metuda adum da raprejentanzes de la mascherèdes del Agordin, con Laste e Staguda, Selva, Canal, Riva; de la Val de Zoldo con Fornegiśe; del Comelich Superior con Padola, Dudlè, Sćiamazégn e Ciandidi; de Fascia con Penìa e Dèlba; e de la Ciarnia con Sappada-Plodn, Sauris-Zahre e Timau-Tischlbong.
La mascherèdes del raion dolomitich l é esprescions rituèles veiores leèdes al jir de la sajons. Se trata de ric pagans de mile e mile egn che i compagnèa la comunitèdes da mont tel passaje dal invern a l’aisciuda, chiaman la bela sajon e segnan l scomenz di lurieres agropastorèi, fondamentèi per la soravivenza de la popolazions dal post. No l é festes de carnascèr entenudes aldò del segnificat modern de la parola, ma usanzes populères rituèles che fona sia reijes te tempes veiores.
La seconda edizion de chest Forum de nonzech la é endrezèda dal Grop de la Mèscres de Dèlba e Penia col didament scientifich del Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn”, che l é ence member de la medema Rei. L event pel esser metù a jir de gra al sostegn finanzièl del Comun General de Fascia, del Comun de Cianacei, de la Frazion de Dèlba e de la S.I.T.C. – Sozietà Increment Turistich Cianacei.
La scomenzadiva tolarà ca dut l di con doi moments maores. Fora per l dadoman, da les 10 a la 1, te Kino de Fascia, sarà n convegn, avert al publich, dedicà a la prejentazion de la Rei de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches e a n laboratorie sul patrimonie culturèl imaterièl UNESCO, te chel che i raprejentanc de la mascherèdes, coordené da la architeta Irma Visalli, consulenta per la candidatura, i descorarà fora i valores e la endesfides de fèr pèrt del register de la bona prateghes de la Organisazion mondièla e i pearà via coi lurieres per endrezèr l projet de candidatura. Via per l domarena, enveze, da mesa les 4 ta Dèlba, sarà la defilèda de la raprejentanzes de la Mèscres Arcaiches Dolomitiches, te na festa de fegures e colores – se perveit presciapech 150 mèscres – che la partirà dal Stadie de la giacia “Gianmario Scola”, la jirà envers la forenadoa de Ciampac e la vegnarà fora de retorn per Strèda de Costa enscin te piaz.
Mascherate Arcaiche Dolomitiche [ Istitut Cultural Ladin "majon di fascegn"]

“Sion stolc de fèr pèrt de la Rei de la Mascherèdes Arcaiches de la Dolomites e de esser stac cernui desche raprejentanc de Fascia. Con orgolie tolon dant chesta seconda edizion del Forum a Cianacei e Dèlba, cuna del Carnascèr fascian, prezis te la di che per tradizion se deslea Carnascèr. Per Fascia l Carnascèr l é n moment zis particolèr per stèr adum, ma ence per jir de retorn al scomenz de noscia storia e a la tera olache vivon. Tel pien de la sajon turistica da d’invern, se fèsc lèrga n rit veior che l mena de retorn a la reijes de na identità che sention deldut noscia, viva e feruscola te la comunità e te noscia families e che, con respet e avertura, volon ge passèr a nesc fies”, disc l president del Grop de la Mèscres de Dèlba e Penìa, Marco Verra.

Chest secondo event publich l é l frut de n percors de colaborazion anter comunitèdes peà via de mèrz del 2024, e che tel jir inant ti meisc l à pervedù scontrèdes fora e fora de confront su la mascherèdes e, più en generèl, sul viver sa mont te la trei provinzies toutes ite, de Belun, Trent e Udin. Da chest dialogh ensema l é vegnù fora la consaputa che na maor cognoscenza e n recognosciment del valor culturèl de la mascherèdes i pel doventèr ence na oportunità de svilup sozio-economich più coerent per i teritories.

“L Istitut Ladin l é stat recognosciù e cernù dal Grop de la Mèscres de Dèlba e Penìa desche referent scientifich del Carnascèr ladin e tout ite te la Rei desche partner: n at de respet e stima emportant, che l ge recognosc a la istituzion ladina la pèrt concreta e ativa al servije de la comunanza e di sogec che, a na vida normala e vigni dì, i vif sie esser ladins. Sion spervaji che tor pèrt al Forum e a la Rei de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches, sie na ocajion unica de se cognoscer e de se baratèr con ferstont esperienzes e contegnui culturèi da no poder verjumèr. L Forum envia la comunitèdes a vegnir fora da la nicia de sie isolament teritorièl e culturèl per descorir analogies e desferenzes de usitèdes, tradizions, storia e lengaz, col aprijièr sie esser unics, ma tel medemo temp valorisan co la medema forza la particolaritèdes condividudes. L Carnascèr l é n ciamp de azion emblematich per prateghèr chesta capazità de confront madur e de besegn per la soravivenza de la picola identitèdes”, comentea la diretora del Istitut Cultural Ladin de Sèn Jan, Sabrina Rasom.

“La mèscra tol su n valor simbolich fon col raprejentèr i gregn dualismes de la vita – ben e mèl, veie e nef, richeza e meseria – e la é conscidrèda n element sacher da no poder tochèr; la pel ge portèr bonstèr a la comunitèdes dolomitiches che les é tel medemo temp lech e cher del rit. La mèscres à n valor storich-culturèl, sozièl e identitèr zis gran, che l vegn portà inant da generazions e ence anchecondì l é dassen vif te duc i paijes touc ite te la Rei”, declarea Antonio Gheno, president de la sociazion Borgo Piave ETC aps, che l coordenea l projet. “La edizion de chest an la sarà a Dèlba, olache la tradizion perveit che l Carnascèr vegne desleà ai 17 de jené, di de Sènt Antone Abat. L respet de chesta data no l é pa demò n detai formèl, ma n segn concret de la volontà de tegnir su e portèr inant l’identità culturèla de la comunitèdes dolomitiches.”

Traduzion di Servijes Linguistics del Istitut Cultural Ladin de Fascia

(S.Ra.)


Immagini