
André Comploi, diretor de la Provinzia de Busan per l’Istruzion, la formazion e la Cultura Ladina, l à sotrissà a inom del assessor provinzièl de la Provinzia de Busan Daniel Alfreider, l’emportanza de Karl Felix Wolff e de la professora universitèra Ulrike Kindl per l stravardament del patrimonie de la conties de la valèdes ladines: “L ladin, ajache ence amò ades l é l lengaz più veie te la Dolomites, l é l’ènema medema de l’Euregio. L merit del Wolff l é chel de aer dat onor, te sie gran lurier, al gran patrimonie de la conties de chest mond alpin. Desche narator refinà e con gran pascion l à fat cognoscer chest mond col scriver ju na sort de monument leterèr de ressonanza internazionèla. L gran lurier de na vita de Ulrike Kindl, l è chel de aer metù al luster, tel jir de desvalives egn de enrescides, l cher più segnificatif de la conties de la Dolomites.”
Do dai saluc da pèrt del ombolt da Pont de Gherdena, Philipp Kerschbaumer, e del secretèr generèl de l’Euregio, Christoph von Ach, l president del Istitut di Ciastie Carl Philipp baron Hohenbühel l à amò dit: “Nesc ciastie no i servia demò per se defener, per n muie de temp i é stac ence lesc de cultura: ge dèr neva vita a chest aspet ensema a l’Euregio per nos l é n gran piajer. E colun pelel esser n ciastel più adatà se no chel de Ciastel Trostburg, la coa olache l é cresciù Oswald von Wolkenstein ciantautor de nonzech da zacan”.
Ulrike Kindl, esperta de enrescida narativa, la ge à dedicà a chest autor doi libres (“Kritische Lektüre der Dolomitensagen”), e amò apede n terz liber, che l vegnarà publicà te pech temp, sul adatament del Wolff entornvia la conties del Ciadenac su Re Laurin. “N’outa la Dolomites les podea someèr apontin desche duc i etres monc: grijes e fosces. De gra a la contia di Salvans, creatures magiches che i les à fates ite te la lum chièra de la luna, ades l è na sort de recort onirich l tol ite la “crepes spavides”. Wolff no l se à enventà chesta conties, ma l les à “ri-elaborèdes”: l’antropologìa culturèla l’à l doer de jir a descorir la rejons autoctones”, l’à sotrissà la Kindl.
Compagnà da la notes de l’èrpa de Ruth Morandi, l giornalist Patrick Rina, apede a la lejenda ben cognosciuda su la Trostburg, l à let ju ence tesć n muie manco cognosciui del Wolff. “Voleane moscèr tant stratifichèda che l é l’arpejon narativa del Wolff: el l à scrit glossères sul ‘Wein im Etschland’, vides turistiches e l à publicà diaries de viac su giornai de Viena e Berlin per portèr tel “Alt-Tirol” n publich studià e da carantan”, l’à spiegà.
Fotoservije e imagines a cura de Euregio
Download imagines e intervista chiò
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia