Lunedì, 30 Giugno 2025 - 16:46 Comunicato 1805

Traduzione in ladino
Contrin, 42° Adunanza Nazionèla di Alpins: recorc, identità e sentiment de partegnuda japede Marmolèda

1500 alpins da duta la Tèlia e valgugn ence da la Germania

[Ladino] N lech de recordanza che se renovea vigni an, n apuntament che met ensema passà e anchecondì, anter recorc e identità alpina. Se à binà en domenia ai 29 de jugn te Fascia la 42° Adunanza Nazionèla te utia de Contrin, japede Marmolèda, anter i monc protagonisć de la Gran Vera. 1500 alpins, rué adalerch da duta la Tèlia, i à tout pèrt a n event che da dejenees l é un di momenc più fogn e partezipé del calandèr di alpins. 200 galiardeti, 31 confalons militères (de chi che un l era da la Germania) e un labaro.
À tout pèrt a la zerimonia ence l president nazionèl del Ana Sebastiano Favero, l president de la Provinzia Autonoma de Trent Maurizio Fugatti, l president del Consei provinzièl de Trent Claudio Soini, l ombol de San Giovanni di Fassa/Sèn Jan Giulio Florian, la senadora Elena Testor, Edoardo Felicetti, procurador del Comun General de Fascia e la autoritèdes de la Sezion trentina de l Ana, con sie president Paolo Frizzi.
42º Raduno Nazionale degli Alpini al Rifugio Contrin [ Archivio Ufficio Stampa PAT]

“Ruèr vigni an te Contrin vel dir renovèr n pat con noscia storia e i valores che i Alpins raprejentea – l à dit Fugatti – solidarietà, servije, sentiment de responsabilità. Te chest lech maraveous e rich de memoria, l Trentin l troa endodanef na pèrt fondamentèla de sia identità. Veder chiò duc chisc alpins l é n segnal fort de coesion e de recognoscenza envers chi che, tel passà e anchecondì, l é a la leta de la comunanza.”

Da les 11:15 se à avert la radunanza e l é stat levà su la bandiera e metù ju na corona en recordanza di morc en vera, ló dal monument dedicà al Capitan Arturo Andreoletti, simbol del sacrifizie e de la resistenza de la trupes taliènes anter chisc monc. Do i descorsc de la autoritèdes e la Messa, co la Fanfara di Alpins de Monte Zugna de Lizzana, per n moment de reflescion amò più solen. Tinultima l managio alpin tradizionèl e l conzert col orghen da mantech de Sabrina Salvestrin, à uzà fora l sentiment de fradaa e condivision che caraterisea i alpins da semper.

“Domanon la naia de obligh – à dit l president Favero endèna sie intervent – e la domanon con gran ousc, no per tor ite più alpins, ma percheche l é de utol per i joegn, soraldut anchecondì, te na comunanza che risia de perder i valores de basa del viver ensema. La naia l é n strument per se fèr na identità, sentiment de partegnuda e coesion, elemenc de basa per poder se confrontèr e viver desche sentadins con coscienza. Chest disc nesc “veci”, e chest ne ensegna da semper l Contrin: se dèr ju dessema modelea l spirit e renforzea l leam co la comunanza e la Nazion”.

“L Contrin l é più che na utia: l é n simbol – l à recordà l ombolt – chiò i Alpins i se bina per recordèr la storia e i padimenc che se tol do la vera. Con chel che sozet te chisc tempes, somea che n muie de jent no se recorde più l segnificat reèl de la vera. Cognon se dèr ju per portèr inant l sentiment de pèsc.” La utia de Contrin, anchecondì utia de la Sociazion Nazionèla di Alpins, la é dedichèda a Franco Bertagnolli, president nazionèl trentin, fegura de referiment per duc i alpins. Chesta utia la é stata fata fora del 2008 dai Alpins con sia mans, segn che conta de concreteza, del leam col raion e de la forza del volontariat che dèsc gaissa a l’Ana.

“Chesta radunanza l é n moment de cèsa per ogne alpin, e per nos trentins l é n onor i tor dant duc da patrons de cèsa te n lech che à n gran segnificat – l à dit Frizzi – la Utia de Contrin la conta del sacrifizie de la vera, ma ence de la forza del fèr su endò da nef. Se binèr chiò vigni an l é n fat che stravarda la memoria, ge dèsc forza a la relazions e lea endò noscia comunanza”.

Service video

https://drive.google.com/drive/folders/1-xYbgWGb-Zcl8gKIqPIyCN9HYfsWh9hk

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini