Mercoledì, 30 Ottobre 2024 - 17:03 Comunicato 3007

Traduzione in ladino
Al Trentin la presidenza de ARGE ALP 2024-2025

Tel Tessìn la 55^ Conferenza di Capi de goern de la Comunità de lurier de la regions da mont. La vizepresidenta Gerosa l’à uzà fora l besegn de atenzion da man de duc e de lurèr dessema en cont del problem de la prejenza del ors

[Ladino] Dai 25 de otober del 2024 ai 24 de otober del 2025 la Provinzia Autonoma de Trent la arà la presidenza de ARGE ALP, la Comunità de lurier de la raions da mont. A tor su l testamonech dal Cianton Tessìn, con na zeramonia a la Gottardo Arena de Ambrì, te la region de la Leventina, presciapech 50 chilometres a nord de Belinzona, la vizepresidenta de la Provinzia Autonoma de Trent Francesca Gerosa, compagnèda da la sorastanta del Servije mendranzes linguistiches e relazions esternes Elisabetta Sovilla.
Gerosa l’à tout pèrt dessema coi etres raprejentanc istituzionèi de la 10 regions de ARGE ALP a la 55^ Conferenza di capi de goern, che la é stata metuda a jir via per l dadoman. Endèna la scontrèda l é stat portà dant n referat en cont de la gestion transnazionèla del louf da n studie del Land Tirol coleà a na risoluzion Arge Alp del 2022. A la fin de la prejentazion del studie à tout la parola la vizepresidenta Gerosa, domanan de slarièr l’atenzion per l louf ence al argoment de la prejenza del ors te la regions del raion de la Èlpes, acioche ence chest l vegne fat fora dessema e a una dai teritories da mont. “Per chel che vèrda la prejenza del louf, l é n argoment da no sotvalutèr, con problemes a chi che cognon ge fèr front ence tel Trentin ma che vèrda ence i etres teritories estra che chi che vegn raprejentà chiò”, à dit Gerosa.
“É domanà de slarièr l’atenzion de Arge Alp ence a la prejenza del ors, percheche peisse che sie debesegn che i raions da mont i laore a una, e é volù sotrissèr l’emportanza de na colaborazion sora la seides fora per esser più forc te l’Europa en cont de chest argoment, estra che pissèr e portèr dant projec dessema”, à despiegà la Vizepresidenta.
Gerosa, col portèr i saluc del president Maurizio Fugatti e de duta la Jonta Provinzièla, l’à dapodò anunzià che l an de presidenza trentina l lurarà avisa su projec de vita, de lurier e de impresa di joegn che vif ti raions da mont. Chest medemo argoment e la esperienzes de resilienza di joegn che vif tel raion de la Èlpes l sarà argoment del Pest Arge Alp 2025, che l vegnarà metù a jir apontin dal Trentin.
[ Foto Gnews_Archivio Ufficio Stampa PAT]

I capi de goern de ARGE ALP, a la fin de la conferenza, i à sotscrit doi risoluzions. La pruma, aldò del argoment cernù da la presidenza del Cianton Tessìn 2023-2024, la era en cont de la gestion sostegnibola de l’èga, element fondamentèl per mantegnir en lonch la viveza de l’economia di raions da mont. L test sotrissea l’emportanza del barat de cognoscenzes e de esperienzes anter i raions da mont e l besegn de sostegnir idees inovatives. Te n contest segnà da la conseguenzes di mudamenc climatics, l obietif de lonch termin l é troèr soluzions da poder meter a jir delbon, per dèr l met ai teritories de esser vertesc tel besegn e a na vida percacenta.

Ence la seconda risoluzion la vèrda i efec di fenomens climatics: l argoment l é de fat la colaborazion tedant a situazions de crisa coleèdes a evenc climatics grieves e etres fenomens naturèi. La risoluzion la se conzentra sul svilup de na strategia per smendrèr i risesc tel contest da mont e la perveit n empegn a una per meter en doura desvalives racomanazions spezifiches.

La Conferenza di capi de goern de ARGE ALP dapodò l’à palesà sia posizion en cont de la Strategia macroregionèla per l raion de la Èlpes (EUSALP) de l’Union europea. L é stat sotrissà, de fat, l besegn de renforzèr l peis politich de la Stretegia: per chest l é vegnù fora l voler comun de la regions ARGE ALP de fèr a na vida che vegne metù a jir na discuscion de livel politich, per stabilir prioritèdes più prezises da arjonjer tel davegnir.

A la fin de la Conferenza di capi de goern, l é stat fat la premiazion per i Pesć ARGE ALP 2024: la juria internazionèla l’à valutà i 19 projec dintornvia la gestion sostegnibola de l’èga, e l’à cernù trei venjidores.

L prum pest l ge é stat dat a la “Scuola Specializzata Superiore di Tecnica” (SSST) de Belinzona, per l projet de gestion da dalonc de l’erogazion de l’èga da fontènes; l secont pest l é jit a la lombarda Gargano ADV, per l projet “AquaGuardi – Il Guardiano Digitale dell'Acqua”; l terz pest a “l’Unione Agricoltori e Coltivatori Diretti Sudtirolesi”, per l projet "Wasser Pilot – Ottimizzazione dell'irrigazione nella praticoltura, agricoltura, frutticoltura e viticoltura".

Arge Alp l é na Comunità de lurier metuda a jir ai 12 de otober del 1972 a Mösern, tel Tirol, col obietif de ge fèr front a e sostegnir besegnes comuns e che la tol ite presciapech 26 milions de jent.  
I membres de Arge Alp l é la Germania col Stat de la Baviera, l’Austria coi Länder Vorarlberg, Tirol e Salzburg, la Tèlia co la Provinzies autonomes de Busan e de Trent e la Region Lombardia, la Svizra coi Ciantons di Grijons, Son Gagl e Tessìn.

Fotoservije e imagines a cura de Euregio

Download imagines e intervistes chiò

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini