
Endèna la presidenza trentina ge vegnarà dat maor atenzion al cerner la mont desche lech olà viver e lurèr: “Joegn e mont: projec de vita, de lurier, de impresa. Esperienzes de resilienza”, con chest argoment politich se vel sostegnir la valorisazion di projec de chi che vif e che cern i teritories da mont, ge dajan con sie empegn n nef sbunf al teritorie.
Ence l Pest Arge Alp 2025, che l vegnarà metù fora d’aisciuda, l ge vegnarà dedicà donca ai joegn sa mont, per ge dèr ousc e luster a chi che vif duc i dis te chisc lesc. “Nosc empegn l é chel de ge dèr endò emportanza a la mont e ai strumenc che i é più de besegn a na moda che la seghite a esser n lech ospital e de svilup, dajan de neva prospetives”, à dit amò Gerosa.
Ge jan do a la dezijion politica dintornvia la gestion sorafora i confins del louf che à tout Arge Alp del 2022, l é nasciù n projet de analisa en cont de coche chesta bestia la é sparpagnèda fora su la Èlpes e de sie efec su l’agricoltura da mont e su la gestion di pèscoi, che perveit n control sorafora i confins e n barat de dac. Descheche à jà dit la vizepresidenta Gerosa en ocajion de la 55a Conferenza di Capi de Goern de Airolo, te la Svizera, ai 25 de otober, la Provinzia autonoma de Trent la porta dant de ge dèr più atenzion a la desvaliva categories de la besties magnacèrn (che cogn tor ite, estra che l louf, l ors e l lustrel/lince). Chest l podarà sozeder, ence smaoran la Ressoluzion del 2022, per poder lurèr fora l’analisa più tel detai e la slarièr fora te etres ambic, desche la tecniches de prevenzion di dans e la soluzions de gestion possiboles. Se podarà scomenzèr via da n convegn tecnich scientifich sul argoment, con referiment a l’esperienza, grana e moderna, de conservazion e monitoraje di orsc de nosc teritorie.
I raprejentanc istituzionèi che à tout pèrt a la riunion à aproà e sostegnù chel che à proponet l Trentin. “Vedon che pian pian i joegn vegn endò de outa ti lesc de naa di giaves de gra ai sistemes de comunicazion più spedienc e a la possibilitèdes de lurier tras l telelurier. Sion dalbon contenc de la proponetes de l’ativitèdes del Trentin per l 2025 che l é n jir inant con chel che l é stat fat ti ultimes doi egn dai Ciantons svizeres Son Gagl e Tessìn”, à dit Coduri.
“Sion a una co la prioritèdes metudes dant anché e sostegnon en dut e per dut la proponeta che revèrda la besties magnacèrn percheche l argoment l é emportant per duta la regions del Arge Alp” à sotrissà Wallner.
Arge Alp l é na Comunità de lurier metuda a jir ai 12 de otober del 1972 a Mösern, tel Tirol, col obietif de ge fèr front a e sostegnir besegnes comuns e che la tol ite presciapech 26 milions de jent. I membres de Arge Alp l é la Germania col Stat de la Baviera, l’Austria coi Länder Vorarlberg, Tirol e Salzburg, la Tèlia co la Provinzies autonomes de Busan e de Trent e la Region Lombardia, la Svizra coi Ciantons di Grijons, Son Gagl e Tessìn.
Fotoservije e imagines del Ofize Stampa
Download imagines e intervistes chiò
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia