Lunedì, 20 Gennaio 2025 - 15:14 Comunicato 97

Traduzione in ladino
ARGE ALP 2025, co la scontrèda del “Trio de Presidenza” scomenza l an con la presidenza del Trentin

La vizepresidenta de la Provinzia Francesca Gerosa l’à portà dant te la senta de Piaza Dante l’azions programatiches

[Ladino] L é peà via l an de presidenza de la Provinzia autonoma de Trent de Arge Alp. De fat, en jebia ai 16 de jené, aló dal palaz senta de Piaza Dante se à binà per la pruma scontrèda istituzionèla l “Trio de Presidenza”: la vizepresidenta Francesca Gerosa se à scontrà co la delegazions de la regions che te chest moment rec la vizepresidenza de Arge Alp e donca l Tessin e l Land Vorarlberg, con chela de spartir ensema la tematiches de l’azion politica de la regions alpines e de portèr dant l program de l’ativitèdes del an sot la presidenza del Trentin.
A chesta scontrèda à tout pèrt ence l canzelist de stat del Tessin Arnoldo Coduri, l President del Land Vorarlberg Markus Wallner tras videocoleament e l responsabol del Secretariat de Arge Alp Simon Lochmann. Per la PAT à tout pèrt ence l sorastant generèl del Departiment afares istituzionèi, anticoruzion e trasparenza Valeria Placidi e la sorastanta del Servije mendranzes linguistiches e relazions esternes Elisabetta Sovilla.
Gerosa l’à saludà e rengrazià la delegazion del Tessin per ge aer dat n gran sbunf a la scomenzadives endrezèdes da Arge Alp tel an de presidenza del Tessin e l’à sotrissà che per l Trentin l é n gran onor tor l testamonech per jir inant coi lurieres che à desche argoment zentrèl l patrimonie comun da mont. “Desche Provinzia autonoma de Trent aon volù portèr dant la valorisazion di joegn che cern la mont desche lech olà creèr leames e desche lech de referiment teritorièl per jir a stèr, per lurèr en segureza e en equilibrie co la natura – à dit Gerosa - Nosc program se met dant de ge arsegurèr n seghit a la sacotanta ativitèdes e scomenzadives jà en esser, ge jan do a la pedies e al ejempie de chi che à lurà dant. La Provinzia autonoma de Trent la se tol su l empegn de lurèr fora i projec conscidré de gran enteres dai raions da mont: gestion sostegnibola de l’èga, ressorses del bosch, cultura del ambient da mont, servijes publics primères, infrastrutures, energia e n muie de auter amò apede. En cont di projec de Arge Alp te chi che la Provinzia la se dèsc ju e la seghitarà a l fèr, n recorde soraldut un: la gestion sorafora i confins de la besties magnacèrn”.

L'incontro Arge Alp in Piazza Dante I [ Juliet Astafan_Archivio Ufficio Stampa PAT]

Endèna la presidenza trentina ge vegnarà dat maor atenzion al cerner la mont desche lech olà viver e lurèr: “Joegn e mont: projec de vita, de lurier, de impresa. Esperienzes de resilienza”, con chest argoment politich se vel sostegnir la valorisazion di projec de chi che vif e che cern i teritories da mont, ge dajan con sie empegn n nef sbunf al teritorie.

Ence l Pest Arge Alp 2025, che l vegnarà metù fora d’aisciuda, l ge vegnarà dedicà donca ai joegn sa mont, per ge dèr ousc e luster a chi che vif duc i dis te chisc lesc. “Nosc empegn l é chel de ge dèr endò emportanza a la mont e ai strumenc che i é più de besegn a na moda che la seghite a esser n lech ospital e de svilup, dajan de neva prospetives”, à dit amò Gerosa.

Ge jan do a la dezijion politica dintornvia la gestion sorafora i confins del louf che à tout Arge Alp del 2022, l é nasciù n projet de analisa en cont de coche chesta bestia la é sparpagnèda fora su la Èlpes e de sie efec su l’agricoltura da mont e su la gestion di pèscoi, che perveit n control sorafora i confins e n barat de dac. Descheche à jà dit la vizepresidenta Gerosa en ocajion de la 55a Conferenza di Capi de Goern de Airolo, te la Svizera, ai 25 de otober, la Provinzia autonoma de Trent la porta dant de ge dèr più atenzion a la desvaliva categories de la besties magnacèrn (che cogn tor ite, estra che l louf, l ors e l lustrel/lince). Chest l podarà sozeder, ence smaoran la Ressoluzion del 2022, per poder lurèr fora l’analisa più tel detai e la slarièr fora te etres ambic, desche la tecniches de prevenzion di dans e la soluzions de gestion possiboles. Se podarà scomenzèr via da n convegn tecnich scientifich sul argoment, con referiment a l’esperienza, grana e moderna, de conservazion e monitoraje di orsc de nosc teritorie.

I raprejentanc istituzionèi che à tout pèrt a la riunion à aproà e sostegnù chel che à proponet l Trentin. “Vedon che pian pian i joegn vegn endò de outa ti lesc de naa di giaves de gra ai sistemes de comunicazion più spedienc e a la possibilitèdes de lurier tras l telelurier. Sion dalbon contenc de la proponetes de l’ativitèdes del Trentin per l 2025 che l é n jir inant con chel che l é stat fat ti ultimes doi egn dai Ciantons svizeres Son Gagl e Tessìn”, à dit Coduri.

“Sion a una co la prioritèdes metudes dant anché e sostegnon en dut e per dut la proponeta che revèrda la besties magnacèrn percheche l argoment l é emportant per duta la regions del Arge Alp” à sotrissà Wallner.

Arge Alp l é na Comunità de lurier metuda a jir ai 12 de otober del 1972 a Mösern, tel Tirol, col obietif de ge fèr front a e sostegnir besegnes comuns e che la tol ite presciapech 26 milions de jent. I membres de Arge Alp l é la Germania col Stat de la Baviera, l’Austria coi Länder Vorarlberg, Tirol e Salzburg, la Tèlia co la Provinzies autonomes de Busan e de Trent e la Region Lombardia, la Svizra coi Ciantons di Grijons, Son Gagl e Tessìn.

Fotoservije e imagines del Ofize Stampa

Download imagines e intervistes chiò

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini