Lunedì, 07 Luglio 2025 - 11:44 Comunicato 1894

Traduzione in ladino
Toponomastica e identità culturèla: a Trent l prum convegn internazonèl de la mendranzes linguistiches

Istituc Culturèi ladin, mòchen e zimber protagonisć de la meisa torona del secondo dì, per se confrontèr con de autra realtèdes de la Tèlia

[Ladino] En mercol ai 2 e en jebia ai 3 de messèl l é stat endrezà te sala de raprejentanza de la Region Trentin-Sudtirol l prum convegn internazionèl su la toponomastica de la mendranzes linguistiches storiches de la Tèlia, portà dant dal assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, dessema co l’Università de Trent.
Na ocajion per se confrontèr e se fèr n pensier en cont de n argoment che tocia la reijes identitères de la comunanzes dal post e che conscidra l patrimonie toponomastich desche n strument fondamentèl per l stravardament e la valorisazion di lengac de mendranza. Un di momenc de maor emportanza del secondo dì, la meisa torona “La toponomastica di lengac de mendranza de la Èlpes”, olache se à confrontà studiousc, raprejentanc istituzionèi e operadores culturèi.
I partecipanti alla Tavola rotonda "La toponomastica delle lingue minoritarie dell'arco alpino" [ Foto Archivio Ufficio stampa PAT]

“La Provinzia Autonoma de Trent l à sapù ge fèr front al argoment de la toponomastica a na vida ezelenta – l à sotrissà Sabrina Rasom diretora del Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn” – soraldut per chel che revèrda la tabeles del teritorie. L é stat fat n lurier ascort per chel che revèrda i inomes de i ponc, de i ruves e di lesc più picoi”.

La diretora però l à dit apede che l é amò tabeles e segnèi che no l é stat ajornà.

“Ge vel na maor colaborazion anter ofizies de la Provinzia, Comun General de Fascia e Istitut Cultural Ladin, per meter a jir azions coordenèdes e organiches per mudèr fora la tabeles – l à dit amò Rasom – l é dassen emportant tor ite ence autres sogec desche l CAI, la SAT o l’Azienda del turism, acioche vegne durà i toponimes ofizièi e per ladin”.

Rasom l à amò sotrissà che l é de besegn de na maor consaputa, ence da man de chiche vif e laora fora de Fascia: “No sion ladins demò te nosc raion. Ence i foresć che rua adalerch i cogn durèr i toponimes drec, te doi lengac olache l é pervedù, o per ladin olache l é l obligh e l recognosciment ofizièl”.

Claudia Marchesoni, diretora del Istitut Culturèl Mòchen, l à enveze sotrissà l problem leà al jir sa mont e a la doura di toponimes dal post sa mont: “da spes se sorapeea toponimes dal post e chi taliegn, e per chi che va do i troes o doura la mapes o mapes digitèles, l é de besegn che la indicazons sie medemes. Ge vel se tor l temp – l à dit amò Marchesoni – per endrezèr n sistem che mete ensema l respet di toponimes dal post co na informazion de fazion per i ghesć. Per chest sarà de gran emportanza lurèr dessema con chi che endreza la publicazions, raides o blog, per sensibilisèr en cont de la comunitèdes de mendranza e de l’emportnaza de no straoujer i inomes dal post, col schivèr straentenimenc e straboniment de identità”.  

N contribut de gran emportanza l é stat portà respet a coche l é stat lurà fora la costion te la comunanza zimbra de Luserna, l é stat sotrissà l valor di inomes storics a respet de chi “ofizièi”.

“Fosc l legislador, o miec, la politica, l’aessa podù esser più ardida – l à sotrissà Fiorenzo Nicolussi Castellan colaborador culturèl del Istitut Zimber – da spes se peissa che l inom ofizièl no sie chel storich. Purampò, olache l toponim tradizionèl l é amò vif, se cognessa l valorisèr en dut e per dut, se ocor, ence col cavèr l inom ofizièl che l è manco leà al raion. A Luserna – l à amò dit – aon scomenzà jà ti egn Setanta a durèr endò e valorisèr noscia toponomastica. La tabeles coi inomes di lesc i à i toponimes zimbres scric con degnità medema, e da spes ence visivamenter maora respet a chel talian. Per ejempie, l inom storich “eck” che per zimber vel dir “col”, no à nia a che fèr con “via Roma”. Cognassane aer l snait de recognoscer e durèr chel che l é nosc sćiantif”.

“Chest convegn l raprejentea n prum,  vèrech fondamentèl envers n percors de aprofondiment e confront che volon meter a jir desche Region – l à sotrissà l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi – no rejonon demò de inomes e tabeles: la toponomastica l é l recort, l’identità, la storia che à vivù i raions. Soraldut, l é da fèr fora la costion di inomes di troes tel Trentin-Alto Adige/Sudtirol, n argoment sun chel che acà vèlch an se aea troà na cordanza col Goern nazionèl, ma che per desfortuna no l é mai doventà na lege. L é donca l moment de orir endò chel dialogh e endrezèr na lege de atuazion che, aldò de nosc statut spezièl, ge dae l met a la doi Provinzies de lurèr fora leges en autonomia en cont de chestes materies.”   

Service Video

https://drive.google.com/drive/folders/1OmOEucDSq7eGzIplYmru6E0wM2IZBZeI?usp=sharing

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini