Lunedì, 10 Febbraio 2025 - 09:08 Comunicato 282

La endesfida de la digitalisazion del patrimonie culturèl ladin se aur a l’Europa.
Te Majon di Fascegn la pruma scontrèda co la comunanza ladina de Fascia per l projet european DIGICHer

[Ladino] Digitalisazion, cultura de mendranza, partezipazion. Chisc l é stat i ponts zentrèi de la scontrèda stata ai 6 de firé, a Sèn Jan, te Istitut Cultural Ladin, tel chèder del projet europeèn Horizon DIGICHer.
Presciapech vint rapresentanc de la comunanza fascèna se à binà per peèr via con n percors de co-projetazion.
La scontrèda te Majon di Fascegn la é stata dedichèda a lurèr su la partezipazion ativa de la comunanza tel prozess de digitalisazion de sie melaur culturèl. Passa vint persones, conscidrèdes rapresentantes de la comunanza entria, les é states chiamèdes ite te Istitut Cultural Ladin per tor pèrt al laboratorie de co-projetazion endrezà da enrescidores de l’Università de Trent e del Istituto italiano di studi germanici, partner taliegn del projet. Te la Sala grana del Istitut se à coscita podù confrontèr rapresentanc de chela che, tel chèder del projet DIGICHer, se ge disc la “quadrupla elica”, che fossa i cater setores che adum forma la sozietà: l mond de la scola e de la enrescida, l mond de la istituzions e de la politica, l mond economich de la aziendes e tinultima chel de la sozietà zivila, de la sociazions culturèles e de paisc, e ence de la persones singoles enteressèdes a la cultura, a sie renovament e stravardament. La discuscion la é stata timpruma più generèla e l à revardà la idees de chi che l era prejent dintorn a la digitalisazion e la doura di materièi coscita archivié, e do più spezifica, jan a tratèr sie lurieres de digitalisazion culturèla jà envié via dal Istitut Cultural Ladin te desvalives ciampes de enrescida: la Mediateca Ladina, l gran “scrin” virtuèl de libres, audio, video per ladin; la neva enresida sul Bait da la èves de Ronch te Fascia, l projet Tone e la doura digitèla del ladin tras l’inteligenza artifizièla; Uteres, performance del artist Claus Soraperra touta ju ence en format video; l filmat antropologich Talis mater; e l gran archivie fotografich Franz Dantone Pascalin.
Chesta scontrèda l é stat demò l prum vèrech: i resultac del workshop, n’outa luré fora dai enrescidores del projet DIGICHer, i sarà utoi al jir inant de n percors amò lonch. Belapontin ti meisc che vegn l Istitut Cultural Ladin l chiamerà ite de autra scontrèdes, ence avertes a duc chi che volarà tor pert o saer vèlch de più en cont de DIGICHer e de la digitalisazion de la cultura de mendranza.
I laboratories Digicher a la Majon di Fascegn [ Istitut Cultural Ladin "majon di fascegn"]

DIGICHer l é n projet che se met dant de lurèr su la digitalisazion de la cultures de mendranza europeènes, finanzià da l’Union Europeèna tras l program de enrescida e inovazion Horizon. Na lingia de universitèdes, istituc, archivies, enc de enrescida e rees de mendranzes les se met a una per enrescir la condizion atuèla del stravardament e de l’archiviazion de la desvaliva formes de cultura tras la digitalisazion, per sostegnir chesta sort de prozesc e per lurèr fora neva prateghes per i miorèr. Più avisa, dut chest l vegnarà portà dant tras n lurier su trei mendranzes europeènes: chela di Sami te la Finlandia, chela de la comunanzes ebraiches che se pel troèr te desvalives raions del continent, e apontin chela ladina de Fascia. Co se fèjel a durèr miec che l é meso i archivies culturèi e a i fèr cognoscer te la comunanza? Coluns pelel esser i problemes giuridics, de privacy e copyright che ge vegn dant a chi che digitalisea e co se fèjel a i fèr fora? Co se fèjel a tor ite la comunanza de mendranza enstessa te l projet de digitalisazion e stravardament de sia cultura, acioche chesta la podesse aer na pèrt ativa? L projet DIGICHer l à chela de responer a chesta e amò a de autra domanes.

Duc i raprejentanc de la istituzions europeènes toutes ite tel Projet DIGICHer se binarà te Fascia a la fin de mèrz per la terza scontrèda plenèra del projet, per jir inant co la sacotanta scomenzadives pervedudes.

(S.Ra.)


Immagini