En sabeda ai 15 de november, te Chino Marmolèda de Cianacei, la pruma te val del film de Marco Rossitti prodot da la Majon di Fascegn: n viac tel cher de la ladinità anter passà e present.
“Talis Mater”: n viac anter memoria, mont e identità te Fascia
Traduzione in ladino
[Ladino] En sabeda ai 15 de november, da les 5 domarena te Chino Marmolèda de Cianacei, vegnarà portà dant la prejentazion del film Talis Mater, na neva opera del regist Marco Rossitti, endrezèda dal Istitut Ladin “majon di fascegn” de Sèn Jan. Do che l é stat moscià al Film Festival de la Lessinia de Bosco Chiesanuova (Verona) e al Bergfilm-Festival de Tegernsee, te la Germania, l film rua zacan te sia tera, per na scontrèda spetèda desche n moment de fon valor emozionèl e culturèl per duta la comunanza ladina.
L film Talis Mater l é stat metù en esser duran talian e ladin e l é n viac te la memoria e te la identità, n “film tel film” che l enterza la storia de doi epoches e doi generazions. Tel scomenz di egn Otanta, na troupe rua sul picol paisc più aut del Trentin per documentèr, con magnetofons e cinepreses 16mm, la vita de Liz, la ultima sentadina del Vera. Carant’egn do, la fia Sunta vif amò colassù, fata ite te na natura da zis gran marevea, per mantegnir vives la usanzes de la mère e per renovèr vigni di l leam fon con sia tera e co la memoria. Na storia che met daum antropologia e poesia, te chela che l mondo da bacan, sia tradizions e sia spiritualità spieia na cultura che tegn fora tel temp.
La proiezion a Cianacei l é donca desche n jir de retorn a cèsa per Talis Mater, na ocajion per viver endodanef la “Sajons de Liz”, protagonistes aldidanché ence del percors multimedièl del Museo Ladin de Fascia, e per pissèr do a cotant che la memoria individuèla e coletiva la seghita a ge dèr forma al paesaje uman de la Dolomites.
Endèna la sera sarà ence Marco Rossitti e etres protagonisć del projet. “Chesta proiezion - disc Sabrina Rasom, diretora del Istitut Ladin – l é n moment de condivijion co la familia e co la comunanza: na vida de palesèr, tras l chino, la ousc de n teritorie e l valor de na ritajon culturèla che seghita a rejonèr ence aldidanché”.
Talis Mater l é amò apede n tribut al lurier cinematografich e antropologich di egn Otanta: de gra a la colaborazion con RAI, che la à dat la imagines originèles de chel prum filmat tout su te Fascia, l film enterza passà e present te n dialogh visif e uman de n spessor foradeanter. La museghes originèles, endrezèdes dal musizist e componist Nicola Segatta e finanzièdes dal METS – Museo etnografich trentin de San Micel, les ge dèsc amò più valor a la opera con sonoritèdes che conta del paesaje e de la memoria, metan adum enrescida etnografica e sensiboltà contemporèna. L team tecnich tol ite Luciano Gaudenzio a la fotografia, Daniela Pizzarotti al son, Giorgio Affanni al montaje e Sabrina Rasom a la produzion; tel cast l é Assunta Dantone, Renato Morelli e Cesare Poppi.
L regist Marco Rossitti, dozent de chino a la Università de Udin, l é autor de presciapech trenta film documentères porté dant te festival internazionèi e dac fora da RAI, Sky e Sat 2000. L à colaborà con National Geographic per la lingia Enchanted Mountains e l é a la direzion de la rassegna de chino antropologich Il gesto visibile al METS.
L’entrèda a la sera la é debant.
Traduzion di Servijes Linguistics del Istitut Cultural Ladin de Fascia
(S.Ra.)
Immagini