Mercoledì, 15 Luglio 2026 - 16:43 Comunicato 2113

Marchiori: “Volon a chesta vida ge dèr na responeta pervaliva a dut l Trentin”
Politiches per la cèsa, vegn lascià su i veies criteries: fic slejierii per dut l Trentin

Traduzione in ladino

[Ladino] Responer al besegn de meter en esser fic slejierii e mudèr chi per i cartieres destiné a la politiches per la cèsa, col mudèr i parametres che vegnarà slarià fora sun dut l teritorie trentin. L é chel che perveit la deliberazion portèda dant dal assessor a la politiches per la cèsa, Simone Marchiori, e aproèda en vender ai 10 de messèl da la Jonta provinzièla. L provediment l é debesegn per garantir che sun dut l tegnir de la provinzia vegne metù en esser scomenzadives straordenères atuèles e per l davegnir, desche i ressanamenc per poder fitèr e i pians per ge dèr nef sbunf a la arees geografiches che risia de esser arbandonèdes.
“Volon a chesta vida ge dèr na responeta pervaliva a dut l Trentin – à sotrissà l assessor Simone Marchiori – l besegn de cèses a fit sostegnibol no l revèrda più demò i paijes più gregn. Un’analisa de dut l teritorie la é debesegn per poder valorisèr la valèdes e per fèr acioche la jent no la se n vae dai lesc periferics, col arsegurèr a chesta vida n strument coche carenea per meter en doura noscia politiches sozièles”.
Panorama di Moena, rinomata località turistica della Val di Fassa [ Archivio Ufficio stampa PAT]

Ensicn ades, i valores massimai del fit i era pervedui demò per 12 Comuns, chi col maor numer de sentadins (Ala, Arco, Borgo Valsugana, Cles, Lavis Levico Terme, Mezzolombardo, Mori, Perjen, Riva del Garda, Rorei e Trent). Con chest provediment, per responer al besegn de meter en doura fic slejierii ence per i etres teritories, vegn enveze troà fora i valores per duc i Comuns de la provinzia, col perveder, olache l é besegn, desferenziazions spezifiches per la desvaliva zones de paisc.

N’autra neva emportanta l é chela en cont de la “spersa comerzièla” (mures, pertinenzes e spazies de fora) che la vegn touta ite anter i criteries de calcol al post de la spersa utola. Per desmostrèr la prezision de chest intervent, i neves fic massimai, con referiment a la cèses tegnudes amò ben o neves, i é stac calcolé fajan n’analisa di dac del Osservatorie del Marcià de la Cèses, de l’Agenzia de la Entrèdes, de publicazions de nonzech e de la cordanzes teritorièles en doura, col se emprevaler de na metodologia scientifica aproèda dal ISPAT (Istitut de Statistica de la Provinzia de Trent). L intervent no l comporta negun empegn de speisa a cèria del bilanz provinizèl. Amò apede, sul provediment l é stat fat n passaje no formal al CAL, tolan su l’aproazion di ombolc per l lurier e l sistem tout su.

Retrac e intervistes del ofize stampa

L’intervista del assessor Simone Marchiori

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini