Endèna la Setemèna Senta, da la jebia a la sabeda, la ciampènes de gejia les vegn leèdes coche se disc: les cogn fèr acort per respet de la pascion del Segnoredio. A Ciampedel, aldò de la tradizion, per segnèr i tempes de la di, va entorn la batoles che zachei ge disc ence la ciampènes de legn. N bel grop de jent, de chel che fèsc pèrt omign e femenes, joegn e veies, l se bina te piaz ja ben bonora da olache do duc ponta via dessema per jir fora per la strèdes de paisc fajan sentir belimpont l rumor de la batoles. Très desvaliva intervistes ve conton de coche vegn vivù e tegnù su chesta bela usanza veiora.
La pruma cèsa l é n problem che ti ultimes egn l é doventà belebon sentù e amò de più l se fèsc sentir te Fascia olache l marcià turistich l fèsc jir su debel l cost di cartieres. Ence per chest donca, chisc dis passé l Assessor provinzièl per la politiches per la cèsa Simone Marchiori l é vegnù te val a scontrèr Procurador e Ombolc. Te la scontrèda l é stat rejonà de la scomenzadives metudes en esser da la Provinzia e apede i Ombolc i à metù dant i problemes del teritorie. La costion cèsa la va gestida a na maniera coordenèda co na colaborazion percacenta anter provinzia e aministradores locai l é stat dit.
L VOLER DE LA JENT L É LEGE: chest l é l titol de la mostra dedichèda a l’Autonomia metuda fora chisc dis passé te sala de Consei del Comun de Sèn Jan. Instalazions con retrac, fac e avenimenc sozedui soraldut anter l 1945 e l 1948 egn canche tel Trentin se aea moet via n grumon de jent per uzèr fora l besegn de na autonomia regionèla. Coi referac del Assessor Marchiori e del Diretor del Museo Storich del trentin Ferrandi, l é stat dit che l’intenzion l é chela de portèr noscia comunanza a descorir e entener miec chi momenc storics per troèr e ge dèr n segnificat atuèl a l’autonomia de anchecondì.
Per la rubrica “Chel liber sun scancia”, jon inant col medemo argoment; ence la Maria Piccolin la ne rejona de storia e de Autonomia col ne prejentèr l test dal titol “Non c’è storia del Trentino senza il Tirolo” scrit da Clara Marchetto. La publicazion la é vegnuda fora del 1979 e enlouta la Provinzia la l’à voluda comprèr e ge la dèr fora a duta la biblioteches del Trentin. L’autora l é stat na femena che la se à dat ju n muie per l’autonomia; la é stata antifascista, fondadora e militanta del grop autonomist ASAR, la é semper stata n muie leèda a sia tera, sia storia e sia indipendenza. Amò anchecondì so persona la raprejenta n pont de refriment atif de chisc valores.
I reports de chesta setemèna i é stac enjigné e porté dant da Riccardo Zanoner e Angela Pederiva.
Metù a jir col sostegn del Comun General de Fascia, de la Provinzia autonoma de Trent e de la Region autonoma Trentin – Südtirol, “Pedies” l va fora su Trentino Tv – canal 10 Prov. de TN- vigni sabeda da les 18.00 (sie da sera), de domenia da les 13.30 (mesa la does domesdì) e de lunesc da les 11.30 (mesa les doudesc).
L program l va fora ence su AltoAdige TV – canal 11 Prov. de BZ - vigni domenia da les 18.00 (sie da sera).
Se pel veder duta la puntates ence sul canal YouTube de TV Ladina sot chest link:
https://www.youtube.com/@TvLadina
La puntata de chesta setemèna la vegnarà fora entorn la medema ora de la televijion.
Se pel veder i report un a un su la piata Facebook de TV Ladina.
https://www.facebook.com/TelevijionLadina
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia




