Martedì, 17 Dicembre 2024 - 12:34 Comunicato 3562

Traduzione in ladino
Nasc la sociazion “Articolo 6”: na rei neva per la mendranzes linguistiches a livel nazionèl

A Roma l è stat metù su la sociazion che vel meter ensema duta la mendranzes linguistiches storiches recognosciudes da la Costituzion L assessor regionèl Guglielmi: “Noscia realtà l é n model da esportèr”

[Ladino] A Roma, te la Sala del Istitut de Sènta Maria te l’Aquiro, l é stat prejentà ofizialmenter a la prejenza de desvalives esponenc de la desvaliva realtèdes locales, la neva Sociazion “Articolo 6”, ispirèda al articol 6 de la Costituzion talièna, che vel stravardèr la mendranzes linguistiches très na rei inclusiva dedichèda a portèr inant l dialogh e la colaborazion anter la comunanzes linguistiches che l é sul tegnir nazionèl.
L convegn metù a jir per endrez de la senatora Elena Testor e patrozinà da l’ANCI (La Sociazione Nazionèla di Comuns Taliegn) l é stat n moment n muie emportant per fèr na valutazion sui resultac arjonc de gra a la Lege 482/99.
Un momento del Convegno di Roma: l'Assessore regionale alle Minoranze linguistiche Luca Guglielmi, la presidente Tea Dezulian e la direttice Sabrina Rasom dell'Istituto cultuale ladino "Majon di Fascegn" [ Archivio Ufficio Stampa PAT]

“Chesta normativa, aproèda acà 25 egn, l’à segnà n passaje storich per l recognosciment e l
stravardament de la 12 mendranzes linguistiches che l é sul tegnir talian, portan strumenc concrec per la valorisazion de n patrimonie culturèl unich – l à dit l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi - Noscia Region l é n model da esportèr tel ciamp del stravardament de la mendranzes linguistiches.
L augurie l é che duta l’autra realtèdes les posse emparèr dut chel che aon fat e fajon te chisc egn percheche chest patrimonie culturèl l posse seghitèr a viver e no a soraviver”.

Chesta neva realtà vel esser n pènt anter istituzions e sociazions locales, col ge recognoscer n post fondamentèl a duc chi che se dèsc ju per l stravardament di lengac de mendranza – l à dit te sie intervent la diretora del Istitut Cultural Ladin »Majon di Fascegn« Sabrina Rasom – la Sociazion la se met dant de renforzèr la cooperazion anter la comunanzes linguistiches, portèr inant projec culturèi e educatives per la valorisazion di lengac de mendranza e sostegnir scomenzadives inovatives che tol ite ence tecnologìes digitèles e de la tradizion linguistica.
Cree che sie na gran ocajion percheche nosc teritorie l à la fortuna de aer strumenc che i è de utol per stravardèr la desvalivanza linguistica – l’à jontà ite la Rasom – e l é noscia responsabilità conspartir noscia esperienza vardan de didèr chela mendranzes sul tegnir talian che no à noscia medema fortuna”.

Chesta sociazion la é emportanta percheche la ge dèsc na spenta al coordenament de duta la mendranzes linguistiches taliènes – l à sotrissà Tore Cubeddo diretor Ejatv Cagliari – e la sporc l’ocajion de fèr n nef percors dessema e più pervalif te la azions da meter a jir sul teritorie”.

La nasciuda de la Sociazion Articol 6 l é n vèrech emportant envers na maor sensibilisazion e empegn coletif per l patrimonie linguistich talian – l à sotrissà Leo Virgili, President de la Sociazion Inniò e promotor del SUNS Europe – Te n contest olache i lengac de mendranza risia de vegnir desmentié, la sociazion la vel aer n ruol atif tel ge garantir la trasmiscion a la generazions del davegnir.

(Ofize stampa Region Autonoma Trentin-Südtirol)

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini