I projec ametui a finanziament i domana de meter a la leta pech più che 72.000 euro. Anter chisc l é i corsc de alfabetisazion de ladin, destiné al personal aministratif e dozent de la Scola Ladina de Fascia. L projet formatif l se ouc ence a la jent grana en generèl, per i ejames de zertament de la cognoscenza del lengaz e cultura ladina, dal livel A1 al C1. L é stat ametù ence l projet “Summer club 2026” del Istitut culturèl mòchen, per i bec de la scola populèra, che l vel portèr inant la doura del lengaz mòchen tras laboratories e ativitèdes de delet via per d''istà. L program perveit diesc dis de atività, per doi setemènes, fora per l meis de aost del 2026, scontrèdes con esperc de plurilinguism e na vijita a n'autra comunità de mendranza. L é caraterisà da na atenzion particolèra a la desvaliva realtèdes del mond de la scola l projet del IC Pergine 1 "La Val dei Mòcheni: noi e gli altri", che l perveit laboratories de lengaz e cultura, corsc, fradaes culturèles e na formazion spezifica per i dozenc, estra che la struturazion de n percors CLIL per mòchen.
Ence co la scomenzadiva "Territorio, lingua e cultura", l IC Folgaria-Lavarone-Luserna l vel tor ite i studenc te desvaliva ativitèdes, per renforzèr l'identità e la doura del idiom zimber. La medema scola l'à portà dant n auter projet ametù a finanziament, che l revèrda l sostegn al ensegnament del zimber per i scolees de la populèra, con vijites sul teritorie e n viac didatich te Fascia, enveze l Istitut Zimber/Kulturinstitut Lusérn l metarà en esser per l quarto an l diarie de scola per zimber e todesch, zis aprijià, che tol ite curc comics.
Per chel che revèrda l program di intervenc per l'informazion per lengaz de la mère, aldò del parer de obligh dat ju da la Conferenza de la Mendranzes te la sentèda dai 21 de jené e aldò de la spartijon de la quotes del fondo provinzièl per l stravardament de la popolazions de mendranza per l an 2026, l é stat destinà en dut, per chest an, 403.248,72 euro.
L sostegn revèrda scomenzadives che favoresc l sparpagnament di lengac minoritères, a cura di Istituc culturèi ladin, mòchen e zimber e del Comun General de Fascia. Anter chestes, la piates periodiches te per lengaz de la mère publichèdes sui foli locai, i notizières setemanèi, la trasmiscions radio e la produzions per l web e che va fora sun desvalives canai, i corsc de lengaz e tropa autra ativitèdes editorièles e de comunicazion che dèsc l met de smaorèr la perferida informativa, smaorèr l numer di utenc e miorèr la calità linguistica de l'informazion.
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia




