Lunedì, 20 Febbraio 2023 - 12:54 Comunicato 437

Traduzione in ladino
La quietanza liberatoria e la storia del Trentino, Fugatti: “N percors de consapevoleza de noscia capazità de autogoern”

Te Fondazion Caritro l é stat portà dant liber de Mauro Marcantoni

En mercol ai 15 de firé l é stat portà dant te la sala de la radunanzes de la Fondazion Caritro a Trent l liber de Mauro Marcantoni “Un caso esemplare di pacificazione etnica: Austria e Italia e la quietanza liberatoria del 1992”publicà da pech te la serie de libres Grenzen/Confini de la Fondazion Museo storich del Trentin. Aldò de documenc de archivie e de testimonianzes de jent che à vivù i evenc, l liber conta i avenimenc e i prinzipai mudamenc che, ai 11 de jugn del 1992, i à fat acioche sie stat serà su la costion ONU uzèda fora ti egn Sessanta da l’Austria ti confronc de la Tèlia en cont de la chestion del Sudtirol. Na situazion dassen senestra e fora de anter per n acadiment delbon particolèr.
“É vardà fora chest scrit e me é fat marevea de coche l é stat fat fora vèlch aspec”, l à dit l president de la provinzia autonoma de Trent Maurizio Fugatti, che à tout pèrt a la scontrèda olache l é stat portà dant valguna tapes fondamentèles de la storia de nosc teritorie, da la pruma formes de autogoern a canche l é stat metù su l GECT Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin. “Desche president del Euregio é scontrà a Viena i maores esponenc de la istituzions del Austria e sia coscienza en cont de nosc leam la é muie fona. Peisse che chest sie n percors che fèsc crescer ence noscia coscienza, percheche vèlch outa nos trentins se sotvaluton, ma cognon se render cont de che che sion stac te la storia, coscita desche de noscia reijes e del fondament de nosc autogoern”, là amò dit Fugatti.
Presso la sala conferenze della Fondazione Caritro a Trento la presentazione del libro di Mauro Marcantoni sulla quietanza liberatoria del 1992 (di spalle da sinistra: Alice Manfredi, Luis Durnwalder, Maurizio Fugatti) [ Davide Cordua - Archivio Ufficio Stampa PAT]

À tout pèrt a la prejentazion ence l ex president de la Provinzia autonoma de Busan Luis Durnwalder e l president de la Fondazion Museo storich del Trentin Giorgio Postal, che l à recordà che “tel lonch e azidentà percors che à portà enscin a la chietanza de liberazion ence la politica e la aministrazion trentina les à dat n contribut segnificatif, soraldut tras l confront te la Comiscion paritetica di Doudesc. Ence se se vèrda coche l é stat lurà fora e formulà l test che à dat l met de sblochèr la situazion, che ge à dat n fon leam al Pachet e sia atuazion co la Cordanza de Parigi, con spezifich rechiam a ‘l’Autonomia de la Region Trentin-Sudtirol e de la provinzies autonomes de Trent e Busan’. Donca ence chela de Trent. Da no desmentièr – à dit inultima Postal – che l gran numer de normes de atuazion lurèdes fora da la Comiscion paritetica – na sort de costituenta permanenta de l’Autonomia – l é stat na condizion de chela che se aea de besegn per meter a jir l Pachet. Na senta olache l confront anter Trent e Busan l é stat stabol, coscita de esser tel medemo temp adum tedant al Stat”.

Desćiarièr chiò la fotos e la intervista:
https://we.tl/t-lVzQx8yF88

https://we.tl/t-te1zR25bZb

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini