
Con chest se vel palesèr che anter i ladins de Fascia la tradizion, e ence chela del Carnascèr, la é amò viva e sćiantiva, e sentuda amò anchecondì dai fascegn. Tel temp de Carnascèr, n temp a la reversa, se pel tor l’ocajion per se goder, fèr da mat, se grignèr e fèr festa en compagnia. A chesta vida se tegn su la tradizion de nesc veies, che ence enlouta i podea se molèr fora mingol de più che tel rest del an, i magnèa magnadiva più bona e ensaorida e i se dajea la mans dintorn per se tor per man un col auter, dant che rue Ciapuin e l temp de Careisema, olache enveze dut l era chiet, out al spirit e a la religion.
A la fin de jené, a Belun, l grop de la Mèscres de Dèlba e Penia col didament del Museo Ladin de Fascia à prejentà la carateristiches particolères del Carnascèr fascian al Forum delle Mascherate Arcaiche Dolomitiche, endrezà dal Museo Maschere Dolomitiche de Gianluigi Secco. Chest Museo l coordenea la “Rete delle Mascherate Arcaiche Dolomitiche”, nasciuda apontin l an passà, che la tol ite gropes de la provinzia de Belun, de la Val de Fascia e de la Carnia. Endèna l forum la Rei à portà dant la proponeta de candidatura de la mascherèdes arcaiches de la Dolomites acioche les dovente ben immaterièl del Unesco.
La partezipazion de la Majon di Fascegn al Carnascèr de Ciampedel la é sostegnuda dal pont de veduda finanzièl da la Region Trentin-Sudtirol delaite da la scomenzadives per la zelebrazion del 50eisem cedean de fondazion del Istitut Cultural Ladin.
De autra informazions sun: