Giovedì, 18 Settembre 2025 - 09:28 Comunicato 2535

La mendranzes linguistiches de la Tèlia adum te Fascia
La Majon di Fascegn la fèsc 50 egn: n cedean che doventa simbol de dialogh, identità e colaborazion

[Ladino] L Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn” l à fat festa per sie 50° cedean con doi dis de gran intensità, te chi che Fascia la é doventèda crousdevia de lengac, cultures e tradizions. N cedean de la comunanza ladina-fascèna che l à abù n valor nazionèl de gra a la partezipazion de la 12 mendranzes linguistiches storiches recognosciudes te la Tèlia: arbëreshë, catalegn, germanofons, grecs e grecanics, slovens, furlegn, croac del Molise, franzousc, francoprovenzai, ozitegn e sardi.
“Chisc 50 egn de la Majon di Fascegn no l é demò n cedean, ma n simbol fort per duta la Nazion – l à declarà l assessor regionèl de la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi – canche la mendranzes les se scontra e les fèsc rei les doventa protagonistes de la vita culturèla nazionèla, portan dant n messaje de colaborazion e dialogh. L é la desmostrazion che identità e tradizion no les se defen col se serèr, alincontra les se defen col se renforzèr tras l barat e la consapevoleza de sie valor”.

“La Majon di Fascegn la é nasciuda desche cèsa di ladins, ma te chisc 50 egn la é stata bona de doventèr ence n lech de confront e de crescimonia spartida coi etres – l’à sotrissà Sabrina Rasom, diretora del Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn” – tor dant chiò duta la mendranzes linguistiches storiches de la Tèlia vel dir declarèr che la desvalivanza l é n melaur, e che demò col dialogh podon se pissèr n davegnir olache i lengac e la cultures de mendranza i abie n post recognosciù e valorisà deldut”.

“La Gran Festa da d’Istà de chest an l’à moscià a na vida concreta cotant noscia comunanza la sie bona de starvardèr stolza sia reijes, col se averjer tel medemo temp a neva esperienzes e a neva cultures – l à dit Edoardo Felicetti, Procurador del Comun General de Fascia – la Majon di Fascegn la raprejentea n lech fondamentèl per l popul ladin e anché più che zenza per duta Fascia, percheche l ne recorda che identità e azet i pel jir ensema”.

La scontrèda de en sabeda ai 13 aló da la Majon di Fascegn l’à dat lèrga al confront su la endesfides e su la prospetives en comun de chesta comunanzes, con contribuc biné su tras na piataforma digitèla e con n laboratorie artistich-musical petrignous che à binà adum musizisć ladins, croac del Molise e salentins.

L moment più spetà l é stat aboncont chel de en domenia ai 14 de setember, canche la Gran Festa da d’Istà de Cianacei l’à vedù te sia defilèda, apede ai ladins, ence la mendranzes linguistiches da duta la Tèlia, ogneuna con sia mondura, si simboi e sie patrimonie culturèl.

Apede ai etres a la defilèda à tout pèrt ence la Presidenta del Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn” Tea Dezulian, l ombolt de Cianacei Giovanni Bernard e la senatora ladina Elena Testor. Na defilèda da color e emozion che l à metù dant la richeza de la desvalivanzes, azetèdes e valorisèdes tel segn de l’identità e del orgolie. Apede a ic ence i neves sentadins de Fascia, che i à portà dant la mondura tradizionèla de sie Paijes de naa, col sotrissèr che la cultures che se scontra l é na pèrt viva de la storia contemporanea de la Val.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

Intervistes

(dc)


Immagini