Venerdì, 28 Gennaio 2022 - 18:43 Comunicato 228

Traduzione in ladino
L Sudtirol e l Trentin i tol su la presidenza EUSALP 2022

Maor efizienza energetica, smendrament percacent de l’anidride de carbonie e tor ite i joegn anter i obietives prinzipai de la presidenza EUSALP del Sudtirol e del Trentin

L Sudtirol e l Trentin i à tout su, a na vida ofizièla ai 26 de jené, la presidenza de la Strategia de l’Union Europeèna per la Region alpina (EUSALP) a inom de la Tèlia. Peà via del 2015, EUSALP l à chela de svilupèr la Region alpina acioche sie na region che soscede enteres, che sie competitiva e verda tel cher de l’Europa. La strategia la tol ite set Stac alpins e 48 regions. Ge é stat dat su ofizialmenter la presidenza, che da la Franzia la passa al Sudtirol e al Trentin, endèna n event stat aló da la Fiera de Busan.
Presidenza della Strategia dell'Unione Europea per la Regione alpina - EUSALP 2022 ad Alto Adige e Trentino (nel monitor, Mirko Bisesti assessore all’istruzione cultura e università della Provincia Autonoma di Trento) [ Foto: Ivo Corrà per Eusalp]

Arno Kompatscher l à envià via sie descors col ge dèr l benvegnù “tel Sudtirol, tel cher de la Èlpes e ades tel cher de ESUALP”, a chi che à tout pèrt, e l à sotrissà che soraldut te chesta particolèra Region alpina “demò col stèr adum e co la colaborazion se é bogn de ge fèr front a la endesfides del davegnir”. E l é apontin EUSALP che l se fèsc strèda semper de più te la Èlpes desche strument stabol e de cooperazion sorafora la seides”. Kompatscher l à recordà che “l obietif de la presidenza talièna EUSALP 2022 l é chel de fèr doventèr la Region alpina la pruma Macroregion Carbon Neutral te l’Europa, aldò di sistemes de stravardament per l tempram de l’UE e l Green Deal european”.

Argomenc prinzipèi: mudament climatich e stravardament del tempram

“Ence l mudament climatich e l stravardament del tempram sarà i argomenc prinzipèi de noscia presidenza – l à recordà l president -. L’Agenzia per l’Energia Alto Adige – Casa Clima la rec l’Action Group – Energy de EUSALP e noscia vijion la é chièra: col portèr inant na energia percacenta e na mudazion energetica volon ge fèr strèda a na Macroregion alpina Carbon Neutral”. Kompatscher l se à dit a una col tor ite de più i Comuns ti prozesc de dezijion, desche pilèstres ti setores essenzièi desche l’efizienza energetica, l ressanament de frabica e la pianificazion teritorièla. L president l à amò sotrissà la emportanza del turism e de la mobilità sostenibola, de la cooperazion de la protezion zivila e te la gestion di risesc naturèi, te la pianificazion teritorièla e te la desvaliva doura di bosć. Tel meter dant i obietives de EUSALP del an passà, “l trasport tras ferata, soraldut per chel che vèrda i viajes più lonc, cognessa esser l fondament de n sistem de trasport sostenibol più percacent, che se emprevèl de più mesi desvalives e coleé.

“La Provinzia autonoma de Trent la é onorèda de poder dèr sie contribut a la Presidenza talièna EUSALP 2022” l à recordà l assessor trentin Mirko Bisesti, e chesta l é “na oportunità emportanta per ge fèr front, con soluzions spartides anter duc, ai gregn mudamenc a livel global che raprejenta na bela endesfida per l svilup sostenibol de nesc raions”. Tel 2022 ge vegnarà dat na atenzion particolèra ai joegn: “Un di obietives prinzipèi de noscia Presidenza – l à despiegà Bisesti – sarà chel de ge dèr lèrga ai joegn, acioche sie i protagonisć tel meter adum n model de svilup de la regions alpines, se pojan sun sia competenzes per vidèr i prozesc de mudazion ecologica e tecnologica, per pissèr a de neva manieres per viver, lurèr, produjer e smendrèr la desferenzes anter zentres e periferies, zità e campagna. Ge vel donca miorèr l azes ai servijes e la mobilità sostenibola, e meter en esser na rei de zentres e regions da mont “ascortes” e portèr inant la inovazion e la digitalisazion che tole ite dut l teritorie”. “Eusalp l é na comunità de 7 Stac e 48 Regions e l é l fondament de la cooperazion europeèna. Ensema podon ruèr a na colaborazion amò più fona per miorèr la calità de vita del raion alpin e scurtèr la distanza anter l zenter e la valèdes. La endesfides les é sacotantes e emportantes, ma son spervajo che ensema saron bogn de ge fèr front” l à dit amò Bisesti.

Te sie videomessaje la Comissaria per la Politica Regionèla, Elisa Ferreira, l’à envià la Regions alpines a lurèr ensema per ge fèr front a la endesfides del mudament climatich, che mascimamenter se veit te la regions da mont, col tor desche ejempie i modie europeègn per renforzèr la coejion politica.

La roda de la presidenza desche simbol de la tradizions e del moviment te la Èlpes

L secretèr del Stat franzous Joël Giraud l à portà dant i doi egn de la presidenza franzousa de EUSALP. “I raions alpins l é na gran familia” l à despiegà Giraud. Per esser touc en conscidrazion a Bruxelles l é de gran emportanza che i raions alpins i se emprevèle de na ousc demò e de gra a EUSALP l é possibol meter a jir chesta cooperazion. Endèna l event Giraud l à passà l testamonech al president Kompatscher e al assessor Bisesti ge dajan la roda de la presidenza, na roda slovena simbol de la tradizion alpina.

Te sie videomessaje l minister di Afares Foresć Di Maio l à rengrazià i presidenc del Sudtirol, e del Trentin e per aer “enjignà te pech temp la prioritèdes e l program de Presidenza” declaran che “la Tèlia la se enjigna a se tor su chesta encèria con gaissa e col voler ge dèr n contribut concret a la cooperazion te la Region alpina”. L minister l à metù ju cater ponc, che l é la prioritèdes de la presidenza talièna. Dantdaldut, renforzèr la governance de la Strategia per la Macroregion alpina con chela de miorèr la capazità de azion de EUSALP. Dapodò, tor su con determinazion la endesfida per ge fèr front al mudament climatich soraldut a cajon del efet negatif che entravegn te chesta region respet a la media globala. Terz pont, ge dèr maor lèrga e valuta ai joegn sentadins de la Macroregion alpina coi meter tel zenter de la dezijions che revèrda sie davegnir. Pont cater, tor su la oportunitèdes che vegn ca da la programazion di fons EU 2021 – 2027 e da la cordanza coi “Piani Nazionali di Ripresa e Resilienza”, per realisèr la prioritèdes de la Strategia. Di Maio l à troà fora Nizza e Milan desche sentes de la Strategia.

Enrico Giovannini, minister de la Infrastrutures e de la Mobilità sostenibola, l à rengrazià en direta i presidenc Kompatscher e Fugatti per aer tout su la presidenza sotrissan che ge pervegn a l’Europa, dessema con EUSALP e sie minister, promuover la mobilità sostenibola estra che potenzièr la linia de la ferata e de la strèda del Brener.

Per Reinhold Messner ge vel limitèr l trasport individuèl

Te sie descors “Die Alpen in Europa” (La Èlpes te l’Europa), Reinold Messner l à portà dant la storia e la gran emportanza de la Èlpes, desche habitat, desche raion economich, desche destinazion turistica e desche arena sportiva. Messner l à sotrissà che l raion alpin no l tol ite demò i monc, ma ence la zitèdes, che comporta efec negatives più grieves per l ecosistem alpin. L à rejonà del fenomen de la migrazion da la zones rurèles a la zitèdes desche n pericol, domanan amò apede de stravardèr l paesaje, ence col descomanèr ai turisć de durèr l auto da pèrt de na soula jent.

Te sia prejentazion Thomas Egger, Co-Leader del Grop de Azion EUSALP 5 e diretor de la Sociazion svizera per la regions da mont SAB, l à despiegà en generèl l lurier di Gropes de Azion EUSALP.

Raprejentanc de nonzech al desch toron de EUSALP

Tinultima i raprejentanc politics de EUSALP i à rejonà en ocajion del desch toron: - Günther Platter, governador del Tirol l à sotrissà l’emportanza de la generazions joenes e del stravardament del tempram: “La regions alpines cogn ge fèr front a de gran endesfides, per chest l é de gran emportanza che, soraldut endèna l an european de la joentù, idees e vijions neves envers l davegnir les rue a EUSALP da man di joegn. Amò apede, endèna la presidenza del Tirol del Arge Alp de chest an, se cruziaron soraldut de la defendura del tempram e de la natura, de la mobilità sostenibola, la inovazion e la enrescida. Cognon ge dèr a la Regions na ousc che abie fazion e se portèr dant a na vida unitèra dedant ai goergn a al’UE”. L europarlamentèr sudtiroleis Herbert Dorfmann l à contà de la percezion de EUSALP tel Parlament european e l à rejonà de la metuda en doura de la tematiches EUSALP a livel european. Ira Carabetchi, raprejentanta del Consei di Joegn EUSALP del Sudtirol, l à rejonà de la spetadives su EUSALP, de la partezipazion del Consei di Joegn e de la condizions che cogn esser acioche i joegn reste te la Region alpina. À tout pèrt ence Raffaele Cattaneo, assessor al Ambient e al Clima de la Region Lombardia e Barbara Zilli, assessora a la Finanzes de la Region del Friul.

Melanie Huml, Ministra di Afares europeègn e internazionai de la Baviera, con coleament online, l à recordà l valor enjontà de EUSALP e de la Strategia per la Region del Danubie se pojan sul coordenament de la ressorses finanziaries.

L delegat per la valèdes da mont e member del Consei regionèl Auvergne-Rhone Alpes, Maurice Pannekoucke, ence el tras coleament online, l à metù al luster i suzesc e i ostacoi de la presidenza EUSALP spezifican la prioritèdes che la strategia la dovessa portèr inant.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini