Giovedì, 27 Marzo 2025 - 14:06 Comunicato 694

Traduzione in ladino
L’IA per la silvicoltura del davegnir, l Tirol met a jir l nef projet Arge Alp

No demò inteligenza artifizièla, ma ence robot e drons per empiantèr i bosć da mont adaté al clima: na endesfida per duta la region da mont

[Ladino] Aument de la temperatures, sutes e fenomenes metereologics fora de anter: i mudamenc climatics i à n gran efet ence sui bosć da mont de la region alpina. Encomai l bosch l vegn danejà bendeché e ge vel n gran lurier per l meter a post.
Tel ambit de la Comunità de lurier de la regions alpines Arge Alp, i diesc teritories membres i é do a ge fèr front a chesta endesfida.Do aer serà su con n bon ejit l projet “Specie arboree rispettose del clima per le foreste montane delle regioni Arge Alp”, metù a jir del 2021 semper dal Tirol, con chel che l é stat piantà 5.000 èlbres adaté al clima e donca più forc, te duta l’Arge Alp, l é stat envià via n projet de follow-up a chel che tol pèrt ence la Provinzia autonoma de Trent col Servije Bosć.
Gran emportanza arà l’inteligenza artifizièla e la neva tecnologies, desche robot e drons. Col didament de chisc aparac la arees a risech les vegnarà troèdes fora sobitamenter e se podarà embosćèr ite olache l é più de besegn. L projet de trei egn l é ret dal Grop forestal del Land Tirol, enveze i fons stanzié per l projet, che i é de 100.000 euro, i é a cèria de duc i teritories Arge Alp. Al event de inaudazion à tout pèrt zirca 20 raprejentanc de la regions e de la Provinzies autonomes che fèsc pèrt de la Comunità de lurier.
Panorama della Val di Fassa con la Chiesa di Mazzin [ Archivio Servizio Minoranze linguistiche locali e audit europeo]

“I mudamenc climatics l é na gran endesfida a chela che nesc bosć da mont cogn ge fèr front e chesta situazion la piora a do a do. L barat sora la seides fora de sorts de piantes adatèdes al clima l à desmostrà sia fazion e l vegnarà donca potenzià. Tecnologies inovatives desche l’inteligenza artifizièla les averc possibilitèdes deldut neves per l setor forestal, de cheles che ge vel se emprevaler: che se trate de regoer semenzes, de embosćèr ite o de controlèr i parassic, son spervajo che podon troèr soluzions percacentes tras la doura spezifica de tecnologies modernes per renforzèr nesc ecosistemes forestai e garantir sie davegnir”, sotrissea Josef Geisler, vizepresident del Land Tirol con encèries ai bosć.

Per aer n chèder generèl dintornvia l progres tecnologich, tel scomenz de chest an l é stat fat n studie de coche se podessa durèr l’inteligenza artifizièla e la neva tecnologies tel ciamp forestal. Per ejempie, durèr i robot ti vidores forestai, i drons per empiantèr èlbres o l’inteligenza artifizièla per la produzion de piantes da bosch e la regoeta de semenzes. Un ejempie de la doura de neva tecnologies te la silvicolutura l é raprejentà da n projet sperimentèl del Tirol orientèl, con chel che l an passà l é stat durà i drons per embosćèr ite arees senestres da ge ruèr apede. N dron agricol spezièl l é stat durà per semenèr 250 chilogrames de semenzes su arees da bosch nabies ti comuns de Ainet, Assling, Iselberg-Stronach, Oberlienz e Sillian. De gra a un rivestiment spezièl de la semenzes se à podù les sparpagnèr fora con prezijion, mantegnir l’umidità e les stravardèr dai predadores. L projet, metù a jir dessema co la Direzion provinzièla di bosć e l Ispetorat forestal del Tirol orientèl, fèsc sperèr te de bogn resultac per l embosćiament tel davegnir de la arees più senestres del Tirol e no demò. Se podarà veder i prumes ejic del projet sperimentèl no dant de un o doi egn.

Na scontrèda sul projet la é perveduda via per d’uton 2025 te la Baviera. La rei de partner de projet la vegnarà smaorèda con esperc de scienza, tecnologia e informatica. L obietif l é smaorèr la cognoscenzes, baratèr esperienzes e sperimentèr sistemes te la regions Arge Alp. Estra apede, i teritories à chela de se didèr un col auter te la produzion de semenzes e piantes da bosch.

Arge Alp l é na Comunità de lurier metuda su ai 12 de otober del 1972 a Mösern, tel Tirol, col zil de ge fèr front dessema ai besegnes di teritories de la Èlpes e che tol ite zirca 26 milions de persones. Fèsc pèrt de Arge Alp la Germania col Stat de la Baviera, l’Austria col Länder Vorarlberg, Tirol e Salzburg, la Tèlia co la Provinzies de Busan e de Trent e la Region Lombardia, la Svizra con i Ciantons di Grijons, Son Gagl e Tessìn.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini