Se la zerimonies de premiazion ti stadies de Pardac e Lago de Tieser les raprejentarà l pont agonistich de maor valuta respet ai dis de la gares, l teritorie de la Val de Fiem l é do a endrezèr n program pien de apuntamenc te ogne paìsc olache vegnarà portà dant sie carater, sia storia e che l doventarà na pèrt emportanta de la Olimpiades. Vigniun di Comuns de la val l à chierì fora na “tematica” che la conta sia identità più fona. Da la zelebrazion de la nasciuda del schi de paslonch a Ciastel e sul Jouf de Lavazé, a la cultura artistica de Ciavaleis, da la tradizion viva de Tieser a la memoria de Zian, enfin a l’energia che la tol ite duc che vegn da la “Fan Zone de Pardac”.
Cassot la scomenzadives en program a pontèr via da Pardac enfin a Ciastel de Fiem:
PARDAC
La festa internazionèla del tifo.
Nia dalonc dai trampolins anter piazes e la strèdes del paisc la musega sarà la protagonista con fan parade, dj set e conzerc che i fajarà balèr duc chenc. L é en program evenc spezièi desche l spetacol “Fiat Lux” di Pentagramma Winds, per fenir via coche carenea la seres de la gares te n’atmosfera de festa. Te teater vegnarà endrezà ence i apuntamenc de la rassegna “Dolomiti Ski Jazz” che la vegn portèda dant via per l dì sui portoes e da sera ti locai. Anter chisc sarà l conzert del Sassofonist Ray Gellato.
ZIAN
Memoria viva e identità del teritorie. Villa Flora doventa l lech del patrimonie culturèl de la val e n museo permanent de la Fondazion Museo Storich del Trentin. Vegnarà coscì rejonà de la storia desche pèrt ativa de l’esperienza olimpica.
TIESER
Tedant dal stadie del paslonch, l paisc l doventarà l cher de la tradizion e de la cultura popolèra. Tel Chino-Teater vegnarà portà dant spetacoi e conzerc che i contarà de la coralità de la val e del Trentin: dal repertorie populèr col Cor de la Sat a la rassegna di cores de Fiem, dai sons internazionèi del Dolomiti Ski Jazz ai spetacoi de musega e de bal, zenza desmentièr apuntamenc desche Les Ganes, Ziganof e seres inclusives coi bec de “La Rete”. Ti locai storics de Casa Jellici, la cèsa veia da segnores documentèda enfinamò dai prumes egn del 1500 e restaurèda del 2015, vegnarà portà dant la mostra “Cripeles dai Cinch Continenc”: na colezion de operes e lurieres che vegn da ogne pèrt del mond e che i contarà de la desvaliva cultures leèdes a la cristianità. Te na atmosfera sugestiva e sćiantiva vegnarà endrezà ence tour co la vides, per compagnèr i ghesć a la descorida de la cripeles più carateristiches del paìsc.
CIAVALEIS
La capitala artistica e culturèla de la val. Tel Palafiem vegnarà metù a jir na rassegna musicala de gran prestije: dai virtuousismes del Alter Echo String Quartet a l’eleganza de l’Orchestra Haydn, da la atmosferes del autor Max Gazzè e Nina Zilli, enscin a la creatività di joegn talenc del Conservatorie de Trent. Non menciarà i apuntamenc del Dolomiti Ski Jazz che i portarà te duta la val la magìa de la notes internazionèles. Casa Bertelli la averjarà si ujes a la mostra “Olache l ciel l tocia la giacia”, na contia anter passà e inovazion dedichèda al schi e al alpinism en temp de vera. L Zenter d’èrt Contemporanea enveze l sporjarà poejìa vijiva col projet “Le stelle che non ti ho detto”, fat de imagines balarines sui parees del zenter storich.
CIASTEL DE FIEM
L scomenz e la conties del schi de paslonch. Tel jir a la autes, la storia del paslonch la ne fèsc reviver i lesc simbolics de Franco Nones, olache la tradizion la doventa zelebrazion sportiva, recort e orgolie per duta la val che la à tirà su i più gregn campions de la medema disciplines olimpiches che i la veit tor pèrt diretamenter per chisc Jeghes Olimpics.
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia




