"Chesta dì – l à dit amò l assessor Guglielmi– la nasc ence dal voler fèr a na moda che duta la popolazion del Trentin-Sudtirol la sie più en consaputa de la particolarità linguistica di teritories ladins, mòchegn e zimbres e del valor che chesta realtèdes raprejentea per duta l'identità de noscia region".
Con n eie envers l devegnir, l assessor l à moscià na direzion chièra: “La mendranzes linguistiches les cogn saer conjobièr doi besegnes fondamentèi: stravardèr e inovèr. L stravardament nasc dal saer de de esser na realtà fora de anter e particolèra, dal auter vers l'inovazion passa tras politiches linguistiches percacentes e agiornèdes. Ti ultimes egn chesta politiches à metù en esser resultac emportanc, che testimoniea e recognosc l se dèr ju duc i dis de chi che laora per defener e portèr inant noscia trei mendranzes”.
L bilanz de la dì l é donca bon: “Podon dir che noscia comunanzes linguistiches les é sènes e les ge vèrda al devegnir con gaissa, con reijes fones ma ence bones de ge fèr front a la endesfides del mudament”.
Estra che la reflescion istituzionèla, la dì ge à dat na lèrga emportanta al dialogh anter teritories e istituzions. “No l é n moment zelebratif – l'à metù al luster Sabrina Rasom, diretora de la Majon di Fascegn – ma l é la responeta a n besegn concret de confront anter la desvaliva comunanzes linguistiches che l é sul tegnir de la region e de la provinzia. L é na ocajion per capir che vèresc che ge vel amò fèr, co meter a jir miec che se pel la leges de stravardament – anter la miores tel ciamp de la defendura de la mendranzes – e per rejonèr diretamenter co la Region e la Provinzies, acioche i teritories e i istituc culturèi i posse meter adum besegnes e prospetives per l davegnir”.
En cont de inovazion l'à rejonà ence Claudia Marchesoni, diretora del Istitut culturèl mòchen: “L é de emportanza fondamentèla inovèr, ajache l risech de l'autozelebrazion l é chel de lascèr endò l svilup de neva strategies. Per noscia comunanza l davegnir passa tras la colaborazion co l'autra mendranzes e co la realtèdes germanofones: relazions e projec spartii adum i deida a renforzèr l valor e l orgolie de l'identità linguistica e a tegnir su duc i dis la doura del lengaz”.
Per la comunanza zimbra, descheche l à spiegà l diretor del Istitut culturèl zimber Willy Nicolussi Paolaz, i struments normatives jà a la leta i dèsc l met de lurèr a na vida percacenta: “L stavardament e l'inovazion i passa tras politiches linguistiches mirèdes, con atenzion particolèra a la generazions joenes. L lurier revèrda la scola, i media, la digitalisazion e la ativitèdes museales, che tol ite diretamenter i joegn e dèsc l met de valorisèr l lengaz ence ti confronc di vijitadores e del mond de la scola”.
En ocajion de la Dì, enscin ai 4 de mèrz la sala de entrèda de la senta de la Region la ge dèsc alberch a na mostra de operes d'èrt e guants tradizionèi che rua dai teritories ladins, mòchegn e zimbres, n'autra ocajion per arvejinèr zitadins e vijitadores a la richeza culturèla de la comunanzes storiches del teritorie.
Imagines, intervistes e retrac a cura del ofize stampa: https://drive.google.com/drive/folders/1UsJ36C5LgV_zsm_vOsAss81EX42h3xO4?usp=sharing
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
Luca Guglielmi, assessor regionèl
Sabrina Rasom, diretora de la Majon di Fascegn




