Ai 14 de messèl del 1946 passa treimile ladins da Fascia, Ampezo, Fodom, Val Badia e Gherdena i se à scontrà sun Jouf de Sela per portèr dant i doudesc ponts programatics de Zent Ladina Dolomites, l moviment nasciù do la Seconda Vera de gra al empegn de Guido Iori Ròcia e Sisto Ghedina. Te chela ocajion l é stat portà dant domanes fondamentèles per l recognosciment del popul ladin: dal stravardament linguistich a la autonomia aministrativa, da la raprejentanza politica al recuperament de la toponomastica tradizionèla, apede al superament de la divijion emponuda endèna l fascism, che la à spartì i teritories ladins anter doi regions e trei provinzies.
Otant’egn do, te la scontrèda en program se se domanarà colugn obietives che l é stat arjont, colugn che i é amò averc e colugn che pel aer tout su neva prospetives. La scontrèda sporjarà donca n moment de confront publich sul prejent e sul davegnir de la comunanza ladina, col meter a jir n dialogh anter memoria storica, identità culturèla e neva endesfides d’aldidanché.
A la meisa torona tolarà pèrt Roland Verra, President de la Union Generela di Ladins dla Dolomites; Michael Moling, diretor creatif e jà president de la Union di Ladins de Badia; Mauro Scroccaro, autor del liber De Faša Ladina; e Pierangelo Giacomuzzi, artist ladin espert de bosch e aministrador. Che moderarà la scontrèda sarà Sabrina Rasom, diretora del Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn”.
Tel event vegnarà amò apede inaudà la mostra de fotografies dedichèda a la Radunanza sun Sela e a la rivendicazions storiches del popul ladin, curèda per cont de la Gran Festa da d’Istà da Nicoletta Riz co la colaborazion del Istitut Ladin.
La scontrèda se porta dant desche na ocajion de riflescion condividuda e de valorisazion de la memoria storica ladina, col ge dèr forza e valuta a l’emportanza del lengaz, de la cultura, de l’economia e de la unità del popul ladin tel contest de la Dolomites aldidanché.
Traduzion di Servijes Linguistics del Istitut Cultural Ladin de Fascia
(s.r.)




