
La operes fotografiches de Roberto Galasso (fotograf del Istitut Zentrèl per l Patrimonie no Materièl) e la enrescides demo-etnoantropologiches de Valentina Santonico ge dèsc endò valor a la trasformazion tel temp e tel spazie del patrimonie no materièl de la cultures de la mendranzes linguistiches storiches del Trentin – Zimbres, Ladins, Mochegn, vardians de saeres e de tradizions veiores.
L liber “Popoli senza frontiere 2. Tradizioni e territori delle minoranze linguistiche storiche del Trentino. Cimbri, Ladini e Mòcheni”l met dant la storia, la tradizions e la carateristiches demo-etnoantropologiches de chestra trei comunitèdes aloglotes trentines, se emprevalan ence di contribuc di diretores di trei Istituc de Cultura Zimber - Willy Nicolussi Paolaz, Ladin - Sabrina Rasom, e Mochen - Mauro Buffa. L contest legislatif e la situazion de anchecondì de la politiches e scomenzadives dintornvia la mendranzes linguistiches de la Provinzia autonoma de Trent i vegn portè dant tel liber da : Giuliana Cristoforetti, sorastanta del Servije Mendranzes linguistiches; Leandro Ventura, Diretor del Istitut Zentrèl per l Patrimonie no Materièl e Jens Woelk – Università de Trent, enciarià del retor per la scomenzadives en cont de mendranzes linguistiches.
La colaborazion anter i doi enc – un del stat IZPnM-MiC, e l’auter de la provinzia, PAT – la é vegnuda fora acà vèlch an col projet "Gli Italiani dell'Altrove" (https://icpi.beniculturali.it/435/) che l se à concretisà ence te la publicazion "Popoli senza frontiere 2" che ge é stat dedicà a la comunità zimbra, ladina e mochena. Al projet de esposizion, endrezà tel Museo de la Usanzes e Tradizions de la Jent Trentina, à tout pèrt – descheche l é stat ence per l liber (edito da Effige-Roma), l’Università di Studies de Trent e i trei Istituc culturèi zimber, ladin e mochen (Istitut Zimber - Kulturinstitut Lusérn, Istituo Cultural Ladino "Majon di Fascegn", Istitut Culturèl Mochen - Bersntoler Kulturinstitut), e l'Agenzia BIA-Bens no Materièi e Archivistics de Milan (colaborador da spes del Minister de la Cultura-MiC).
L’enaudazion de la mostra te Museo de Sèn Micel l é na ocajion de riflescion e confront dintornvia l valor che chest patrimonie no materièl l à abù e seghita a aer tel mudèr e tel passèr la cognoscenzes te ogne comunanza.
La mostra la sarà orida enscin ai 30 de setember del 2022 e do i retrac, 12 per ogne comunanza, i ge vegnarà doné ai Istituc culturèi de la trei comunitèdes.
Ti dis dant la enaudazion de la mostra vegnarà portà dant l liber “Popoli senza frontiere 2. Tradizioni e territori delle minoranze linguistiche storiche del Trentino. Cimbri, Ladini e Mòcheni” te ogne Istitut de cultura de la mendranzes linguistiches storiches che à tout pèrt al projet de enrescida:
- en mèrtesc ai 28 de jugn del 2022, da mesa les sie da sera te Istitut cultural ladin “Majon di Fascegn” a Sèn Jan;
- en mercol ai 29 de jugn del 2022, da les cinch da sera te Maso "Filzerhof" a Vlarotz
- en mercol ai 29 de jugn del 2022, da mesa les nef da sera tel Kulturinstitut Lusérn.
A ogne scontrèda tolarà pèrt, estra che i autores di tesć del liber, l fotograf del Istitut Zentrèl per l patrimonie no materièl, Roberto Galasso, i referenc de ogne Istitut e chi che à didà per enjignèr l liber. No l é amò stat pissà canche l liber l vegnarà portà dant a Trent.
INFO:
www.minoranzelinguistiche.provincia.tn.it
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)