Martedì, 21 Giugno 2022 - 15:58 Comunicato 1925

Traduzione in ladino
Dai 30 de jugn, “La contemporaneità della tradizione. Sguardi sulle comunità cimbra, ladina e mòchena

Tel Museo de Sèn Micel la mostra fotografica che conta de la mendranzes linguistiches del Trentin

L é stat endrezà per ai 30 de jugn da les sie da sera, te Museo etnografich de Sèn Micel, l’enaudazion de la mostra fotografica “La contemporaneità della tradizione. Sguardi sulle comunità cimbra, ladina e mòchena”. I trentasie retrac, touc fora dal liber “Popoli senza frontiere 2. Tradizioni e territori delle minoranze linguistiche storiche del Trentino. Cimbri, Ladini e Mòcheni” (Effgi, 2021), i conta, tras la imagines, del lurier de enrescida metù a jir sul teritorie dal Istitut Zentrèl per l Patrimonie no materièl (IZPnM) del MiC (Minister de la Cultura) e dal Servije Mendranzes linguistiches locales de la Proviniza autonoma de Trent. La mostra de retrac la sarà orida a la jent enscin ai 30 de setember del 2022.
Panorama estivo della Val di Fassa [ Roberto Galasso, Istituto Centrale per il Patrimonio Immateriale]

La operes fotografiches de Roberto Galasso (fotograf del Istitut Zentrèl per l Patrimonie no Materièl) e la enrescides demo-etnoantropologiches de Valentina Santonico ge dèsc endò valor a la trasformazion tel temp e tel spazie del patrimonie no materièl de la cultures de la mendranzes linguistiches storiches del Trentin – Zimbres, Ladins, Mochegn, vardians de saeres e de tradizions veiores.

L liber “Popoli senza frontiere 2. Tradizioni e territori delle minoranze linguistiche storiche del Trentino. Cimbri, Ladini e Mòcheni”l met dant la storia, la tradizions e la carateristiches demo-etnoantropologiches de chestra trei comunitèdes aloglotes trentines, se emprevalan ence di contribuc di diretores di trei Istituc de Cultura Zimber - Willy Nicolussi Paolaz, Ladin - Sabrina Rasom, e Mochen - Mauro Buffa. L contest legislatif e la situazion de anchecondì de la politiches e scomenzadives dintornvia la mendranzes linguistiches de la Provinzia autonoma de Trent i vegn portè dant tel liber da : Giuliana Cristoforetti, sorastanta del Servije Mendranzes linguistiches; Leandro Ventura, Diretor del Istitut Zentrèl per l Patrimonie no Materièl e Jens Woelk – Università de Trent, enciarià del retor per la scomenzadives en cont de mendranzes linguistiches.

La colaborazion anter i doi enc – un del stat IZPnM-MiC, e l’auter de la provinzia, PAT – la é vegnuda fora acà vèlch an col projet "Gli Italiani dell'Altrove" (https://icpi.beniculturali.it/435/) che l se à concretisà ence te la publicazion "Popoli senza frontiere 2" che ge é stat dedicà a la comunità zimbra, ladina e mochena. Al projet de esposizion, endrezà tel Museo de la Usanzes e Tradizions de la Jent Trentina, à tout pèrt – descheche l é stat ence per l liber (edito da Effige-Roma), l’Università di Studies de Trent e i trei Istituc culturèi zimber, ladin e mochen (Istitut Zimber - Kulturinstitut Lusérn, Istituo Cultural Ladino "Majon di Fascegn", Istitut Culturèl Mochen - Bersntoler Kulturinstitut), e l'Agenzia BIA-Bens no Materièi e Archivistics de Milan (colaborador da spes del Minister de la Cultura-MiC).

L’enaudazion de la mostra te Museo de Sèn Micel l é na ocajion de riflescion e confront dintornvia l valor che chest patrimonie no materièl l à abù e seghita a aer tel mudèr e tel passèr la cognoscenzes te ogne comunanza.

La mostra la sarà orida enscin ai 30 de setember del 2022 e do i retrac, 12 per ogne comunanza, i ge vegnarà doné ai Istituc culturèi de la trei comunitèdes.

Ti dis dant la enaudazion de la mostra vegnarà portà dant l liber “Popoli senza frontiere 2. Tradizioni e territori delle minoranze linguistiche storiche del Trentino. Cimbri, Ladini e Mòcheni” te ogne Istitut de cultura de la mendranzes linguistiches storiches che à tout pèrt al projet de enrescida:

  • en mèrtesc ai 28 de jugn del 2022, da mesa les sie da sera te Istitut cultural ladin “Majon di Fascegn” a Sèn Jan;
  • en mercol ai 29 de jugn del 2022, da les cinch da sera te Maso "Filzerhof" a Vlarotz
  • en mercol ai 29 de jugn del 2022, da mesa les nef da sera tel Kulturinstitut Lusérn.

A ogne scontrèda tolarà pèrt, estra che i autores di tesć del liber, l fotograf del Istitut Zentrèl per l patrimonie no materièl, Roberto Galasso, i referenc de ogne Istitut e chi che à didà per enjignèr l liber. No l é amò stat pissà canche l liber l vegnarà portà dant a Trent.

INFO:

www.minoranzelinguistiche.provincia.tn.it

www.museosanmichele.it

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini