Martedì, 18 Febbraio 2025 - 17:52 Comunicato 362

L Istitut Cultural Ladin porta dant la scomenzadives per sie cedean. Parola d’orden: reijes fones davegnir feruscol con sia jent
1975-2025: cincanta egn de la Majon di Fascegn

[Ladino] L Istitut Cultural Ladin se endreza a festejèr 50 egn de atività. La é dai 14 de aost del 1975 la lege provinzièla che à metù su chesta istituzion, la Majon di Fascegn, che per duc chisc egn la é stata pont de referiment per sacotanta jent ladina e da foradecà che à volù conservèr, studièr e soraldut lascèr viver e stravardèr l’identità ladina fata de lengaz, tradizions, storia e cultura veiores.
Per zelebrèr chest 50eisem cedean, l é stat pissà de endrezèr desvaliva scomenzadives del 2025 e 2026, con chela de uzèr fora i aspec popolères e de enrescida de l’atività del ent che i ge va do idealmenter a la sajons del an e i se lea ai desvalives servijes de la Majon di Fascegn: de la enrescida linguistica, de la biblioteca con sie archivies, del Museo Ladin. Soraldut se se à dat ju acioche la comunanza vegne touta ite te chesta zelebrazions, pean via dal presupost che l Istitut Ladin l é nasciù desche cèsa di ladins apontin e chest l cognessa seghitèr a esser.
“Semper respetan chi che l é stat dant da nos, volassane recordèr chisc 50 egn no desche storia passèda, ma desche reijes fones per se endrezèr al davegnir; reijes che per nos e per l prejent doventa n travert da chel che volon peèr via segures de chel che sion stac, ma spervaji che aon amò n muie da fèr e da dèr per l ladin, per la comunanza, per Fascia, per la Ladinia e per la sozietà. I tempes muda e nos cognon esser bogn de mudèr con ic, averc al nef e al desvalif”, coscita declarea la Presidenta del ent en cèria da l’aisciuda passèda, Tea Dezulian.
"Festejèr cincant'egn de la Majon di Fascegn vel dir zelebrèr diesc cinchenees de storia, recordèr e rengrazièr sacotanta jent che con empegn, gaissa e anteveder la à volù chesta Istituzion per stravardèr l'identità ladina, sia cultura e sie lengaz", à comentà la diretora Sabrina Rasom.
Embendapò la maor scomenzadives anunzièdes les é states lurèdes fora co la comunanza de Fascia e les vegnarà anunzièdes inout man a man sul sit del Istitut.
"Ad multos annos, Majon di Fascegn", l é l augure de bon cedean per chest mez secol de vita del Istitut.
La senta de la Majon di Fascegn [ Istitut Cultural Ladin "majon di fascegn"]

Chiò sotite i maores evenc.

Ai 10 de firé la candidatura al Film Festival de Trent del film etnografich “Talis Mater. Le stagioni di Assunta”; la opera filmica la ge va do al film Rai “Le stagioni di Liz” che à abù gran suzes di egn ‘80. Vel esser la testimonianza del mudament sozièl, teritorièl e economich de Fascia ti ultimes 40 egn, che la moscia na sozietà ladina che tel temp la é mudèda zenza aboncont perder sia identità.

Ai 2 de mèrz, domenia de Carnascèr, la Majon di Fascegn colaborea col Carnascèr de Ciampedel portan dant doi fegures tradizionèles curiouses e enteressantes: Jandeluvio e la Catertempora. Da no perder.

Ai 6 de jugn la conferenza-laboratorie “Che él pa n lengaz standard? Storia, endesfides, spetadives e davegnir del ladin”: pean via dai resultac de la enrescida soziolinguistica CLaM 2021 vegnarà portà dant n n moment de riflescion e debatit a na vida moderna e aldò del model del design thinking su la storia de la normazion e de la standardisazion del ladin, en colaborazion coi etres Istituc e istituzions del Sela. L obietif de la scomenzadiva, populèra e de condivijion, vel esser n strument per  informèr e formèr la comunanza e i portadores de enteres, te vigni setor de la sozietà, sul segnificat del lengaz de mendranza, sun sia standardisazion,  su la carateristiches e la doura.

Ai 13 de messèl tel Di dla Unité Ladina te Tobià de la Pieif, senta del Istitut Ladin, a Sèn Jan vegn endrezà n moment politich-istituzionèl sui 50 egn del ent con recordanzes e rengraziamenc a chi che se à dat ju per meter su l Istitut, per l rejer e ge dèr contegnù.

Dai 12 ai 14 de setember l event “La Tèlia de la mendranzes linguistiches” vel portèr dant ativitèdes de confront co la autra comunitèdes linguistiches sul tegnir de la Tèlia; mendranzes che met adum la Sociazion Articolo-6, la neva rei pissèda e voluda ence da la Majon di Fascegn e che la se dèsc ju per la desvalivanza linguistica, engaissan l stravardament del melaur identitèr che met adum sacotanta jent. Sarà dis de laboratories e scontrèdes vives e feruscoles che fenirà co la partezipazion de la raprejentanzes a la defilèda de la Gran Festa da d’Istà a Cianacei.

Ai 12 de otober l apuntament co la vijita teatralisèda “Do l viel del saer” che te sia quinta edizion e per i 50 egn de la Majon di Fascegn la é dedichèda a doi personajes scempies e de gran saer che ge à volù ben a la tera fascèna e al lengaz de la mère te sia vita piena de vigni dì, contèda ence tel nef liber de la regoeta “Jent de Fascia” da portèr dant de jené del 2026.

Fora per de november e dezember trei scomenzadives del projet del Istitut “Traslamusega” te n contest de avertura e confront. Corsc de coro per bec en colaborazion co la Scola de Musega Il Pentagramma di Fiemme e Fassa con cianties ladines e forestes, per meter adum l’identità ladina con chela de duta la jent che vegn da foradecà, ma che la à cernù Fascia per viver e ence condivider sia identitèdes e sie lengac te na vijion averta de multilinguism e multiculturalità, che no cogn sperder  ma esser na oportunità. Amò apede n concors de compojizion de musega per cianties inedites sun tesć de la tradizion ladina storics e moderns, con chela de valorisèr ensema l patrimonie leterèr e chel poetich. Domanèda da nesc joegn l é ence na scontrèda co “Le lingue morte”, grop storich de musega ladina sperimentèla che à lascià gran gaissa te Fascia.

La scomenzadives per l cedean no se serarà su del 2025, ma les jirà inant ence fora per l 2026 con n filmat documentèr etnografich pionieristich a cura del regist etnoantropologh visuèl Michele Trentini, de enrescida su la realtà linguistica ladina te Fascia anter la neva generazions e te la realtà economich-sozièla da anchecondì, resultat de na evoluzion inesorabola e nezessèra per sia soravivenza. Amò apede, fora per l 2026 n event de festa per i 50 egn dal scomenz de la atività del Istitut Ladin con scomenzadives che vegnarà lurà fora più inant. 

No mencia te chisc doi egn anunzié autra ativitèdes mendres e colaborazions emportantes col teritorie. Se pel ge stèr do a la ativitèdes chierian l blason di 50 egn de la Majon di Fascegn fora per Fascia. 

Per aer informazions: https://www.istladin.net/ 

 

(S.Ra.)


Immagini