Martedì, 30 Novembre 2021 - 12:17 Comunicato 3421

Traduzione in ladino
Tonina dintornvia i ‘Dialoghes co la mendranzes’: “La democrazia l’é n percors da fèr ensema, tel respet e tel dialogh”

La scontrèda aló dal “Ciastel del Buonconsiglio” averta dal vizepresident de la Provinzia Mario Tonina

N argoment de anchecondì, che l’é “na testimonianza concreta de tant che l’é fondamentèl no demò per noscia provinzia, ma ence per dut l Trentin. Se scomenza a rejonèr de dialoghes enscin dal titol de chesta scontrèda, e acioche se posse dialoghèr ben, ge vel se scutèr un co l’auter, e tel medemo temp, ge vel se meter a la leta”. Con chesta paroles l vizepresident de la Provinzia autonoma de Trent Mario Tonina l’à avert la quarta scontrèda de “Dialoghes co la mendranzes”, che aea desche titol “Mendranzes: l valor de la desvalivanza linguistica e culturèla e sie raport co la democrazia”, che la é stata te la “Sala delle Marangonerie” tel “Ciastel del Buonconsiglio” en jebia ai 25 de november de domesdì.
“Respetèr duc chi che fèsc pèrt de na sozietà e esser bogn de favorir l dialogh l’é valores con chi che se mesura na democrazia partezipèda. Tel Trentin de l’Autonomia e de l’autogoern la partezipazion l’é bensegur n conzet che ne prem”, l’à dit Tonina. “Sion scialdi spervaji che la democrazia no la vegn da l’aut, dal cajo o da la circostanzes; la democrazia l’é n percors che va inant pian pian e che duc i membres de la sozietà cogn fèr ensema. Demò a chesta vida se pel aer na democrazia dalbon partezipèda”.
L confront l’é stat fat dintornvia chesta trei paroles: scombater, autodeterminazion, pèsc. “Paroles senestres, da durèr con respet e con maniera. Paroles fortes”, descheche l’à sotrissà Tonina, rengrazian chi che à tout pèrt a la scontrèda. Anter chisc, Stefano Bruno Galli, assessor a l’autonomia e cultura de la Region Lombardia e dozent de Storia de la dotrines e de la istituzions politiches de l’Università de Milan, Jens Woelk, dozent de la Scola de Studies Internazionèi de l’Università de Trent, enciarià dal responsabol de la scomenzadives en cont de mendranzes linguistiches e la enrescidora Roberta Medda-Windischer, de l’Istitut sui deric de la mendranzes de l’Eurac Research de Busan. N gran detelpai l ge é stat sport a l’editorialist e scritor afgan Alidad Shiri, moderator de la scontrèda, “de chel che cognoscion la storia, dassen dramatica, ma ence piena de speranza”, l’à dit amò l vizepresident.
Al tavolo dei relatori al quarto incontro “Dialoghi con le minoranze” (Mario Tonina, vicepresidente della Giunta provinciale assessore all’ambiente urbanistica e cooperazione) [ Archivio Ufficio Stampa PAT, CC BY SA 4.0]

“Chesta scomenzadiva l’é n obietif che se à metù dant la Jonta provinzièla, e che l ge é stat dat sù al Servije Mendranzes linguistiches locales e audit european acioche l vegne metù a jir, per confermèr n nef arvejinament envers la mendranzes linguistiches. Ajache sun nosc raion l’é mendranzes linguistiches storiches, ladins, mochegn e zimbres, la scontrèdes vel aprofondir l’argoment più universèl de la mendranza, da ponc de veduda desferenc, col portèr dant apuntamenc ouc a duc i sentadins che à enteress en cont de la desvalivanza linguistica e culturèla”, l’à despiegà Tonina.

L’é stat tropes i argomenc che l’é vegnù fora da la scontrèda. Galli l’à recordà che lengaz, teritorie e cultura l’é la coordenèdes de la mendranzes e che la costion del recognosciment de l’autonomia la pel esser analisèda te desvaliva manieres, dal pont de veduda sociologich, storich e giuridich, ma a fondament de n recognosciment per i teritories che anchecondì te la Tèlia volessa ruèr a na maor autonomia, se troa n at de lealtà istituzionèla e de responsabilità costituzionèla, recordà da l’articol 116 de noscia Costituzion. Per Woelk l conzet de autodeterminazion “l’é massa fort, miec partir con n conzet più lijier, deche troèr la felizità, tegnir cont de la responsabilità de noscia dezijions, se realisèr aldò de noscia idees recordan che i limic l’é i deric di etres e i besegnes de duc”. Medda-Windischer l’à recordà enveze che se na comunità la é bona de tegnir permez l’é “de gra a n balanzament anter desvalivanza e unità. La gran endesfides globales les à de besegn de n sforz spartì anter duc, ma aboncont no se cruzièr de la desvalivanzes vel dir no tegnir cont de la mendranzes e no ruèr a chela unità che se volessa arjonjer”.

Tinultima l’intervent de Shiri, che l’à contà a na vida scempia ma fona sia storia desche member de na mendranza etnica e religiousa, recordan dant sia bela infanzia, co la familia, la scola e tenc de amisc, che la é stata dessatèda per semper de nef egn canche l’à perdù sie père a cajon de n atentat e dapò sia mère, sia giava e sia sor endèna n bombardament di talebans. Dapodò la contà de coche l’é sciampà da l’Afghanistan per ruèr tel Pakistan e dapò te l’Iran, olache l’é doventà enfugà e olache l’à cognù se vadagnèr i scioldi per paèr jù i traficanc che ge aea emprometù l’ensomech de pèsc e ledeza te l’Europa. Dò esser ruà te la Turchia, l’é jit a pé set dis alalongia per ruèr te la Grecia e chiò la dezidù de arjonger la Tèlia viajan tacà sotite n Tir, con condizions estremes de fam e seit e cognan cerner de lascèr a sie destin tropes compagnes de viac. “Te la Tèlia, de gra a sacotenc didamenc, son stat bon de fèr n percors scolastich e de ciapèr la laurea: a scola é troà no demò n lech de aprendiment ma ence n laboratorie de umanità”, l’à dit. Te la dì internazionèla contra la violenza su la femenes, Shiri l’à volù recordèr ence la condizion de la femenes te sie paisc, a 112 dis da canche i Talebans se à tout l poder te l’Afghanistan. “Tropa families cogn vener sia fies a omegn gregn e adertura i orghegn per poder soraviver”, l’à contà, recordan però l coraje de la protesta che tanta autra femenes les porta inant con onor e determinazion.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini