“Chesta scomenzadiva l’é n obietif che se à metù dant la Jonta provinzièla, e che l ge é stat dat sù al Servije Mendranzes linguistiches locales e audit european acioche l vegne metù a jir, per confermèr n nef arvejinament envers la mendranzes linguistiches. Ajache sun nosc raion l’é mendranzes linguistiches storiches, ladins, mochegn e zimbres, la scontrèdes vel aprofondir l’argoment più universèl de la mendranza, da ponc de veduda desferenc, col portèr dant apuntamenc ouc a duc i sentadins che à enteress en cont de la desvalivanza linguistica e culturèla”, l’à despiegà Tonina.
L’é stat tropes i argomenc che l’é vegnù fora da la scontrèda. Galli l’à recordà che lengaz, teritorie e cultura l’é la coordenèdes de la mendranzes e che la costion del recognosciment de l’autonomia la pel esser analisèda te desvaliva manieres, dal pont de veduda sociologich, storich e giuridich, ma a fondament de n recognosciment per i teritories che anchecondì te la Tèlia volessa ruèr a na maor autonomia, se troa n at de lealtà istituzionèla e de responsabilità costituzionèla, recordà da l’articol 116 de noscia Costituzion. Per Woelk l conzet de autodeterminazion “l’é massa fort, miec partir con n conzet più lijier, deche troèr la felizità, tegnir cont de la responsabilità de noscia dezijions, se realisèr aldò de noscia idees recordan che i limic l’é i deric di etres e i besegnes de duc”. Medda-Windischer l’à recordà enveze che se na comunità la é bona de tegnir permez l’é “de gra a n balanzament anter desvalivanza e unità. La gran endesfides globales les à de besegn de n sforz spartì anter duc, ma aboncont no se cruzièr de la desvalivanzes vel dir no tegnir cont de la mendranzes e no ruèr a chela unità che se volessa arjonjer”.
Tinultima l’intervent de Shiri, che l’à contà a na vida scempia ma fona sia storia desche member de na mendranza etnica e religiousa, recordan dant sia bela infanzia, co la familia, la scola e tenc de amisc, che la é stata dessatèda per semper de nef egn canche l’à perdù sie père a cajon de n atentat e dapò sia mère, sia giava e sia sor endèna n bombardament di talebans. Dapodò la contà de coche l’é sciampà da l’Afghanistan per ruèr tel Pakistan e dapò te l’Iran, olache l’é doventà enfugà e olache l’à cognù se vadagnèr i scioldi per paèr jù i traficanc che ge aea emprometù l’ensomech de pèsc e ledeza te l’Europa. Dò esser ruà te la Turchia, l’é jit a pé set dis alalongia per ruèr te la Grecia e chiò la dezidù de arjonger la Tèlia viajan tacà sotite n Tir, con condizions estremes de fam e seit e cognan cerner de lascèr a sie destin tropes compagnes de viac. “Te la Tèlia, de gra a sacotenc didamenc, son stat bon de fèr n percors scolastich e de ciapèr la laurea: a scola é troà no demò n lech de aprendiment ma ence n laboratorie de umanità”, l’à dit. Te la dì internazionèla contra la violenza su la femenes, Shiri l’à volù recordèr ence la condizion de la femenes te sie paisc, a 112 dis da canche i Talebans se à tout l poder te l’Afghanistan. “Tropa families cogn vener sia fies a omegn gregn e adertura i orghegn per poder soraviver”, l’à contà, recordan però l coraje de la protesta che tanta autra femenes les porta inant con onor e determinazion.
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)