Venerdì, 17 Giugno 2022 - 10:38 Comunicato 1873

Traduzione in ladino
TINIA, l bolatin metereologich del Euregio: l convegn a Busan

Al zenter l format del bolatin metereologich per Tirol, Sudtirol e Trentin che vegnarà endrezà. L president Fugatti: dac prezisc per coordenèr miec la ativitèdes

L meteo del Euregio co n sorì click: chest sarà possibol tras l nef sit internet del Euregio TINIA che l è do a esser endrezà. Chel che sarà l format del nef bolatin metereologich unich per Tirol, Sudtirol e Trentin l é stat l argoment zentral del convegn metù a jir ai 9 de jugn aló dal Palazzo Widmann, a chel che à tout pèrt raprejentanc del mond de la meteorologia, del turism, de l’agricoltura e de la Protezion zivila. TINIA vegnarà metù a jir l an che vegn. I responsaboi del projet del Euregio dessema con i raprejentanc di Servijes meteo de la trei provinzies (ZAMG per l Tirol, Meteo Alto Adige e Meteotrentino) i à moscià a che pont che l é l projet del sit internet euroregional TINIA, che à ciapà tant l inom che l’ispirazion dal die etrusch Tinia.
Un momento del simposio su “TINIA “, il bollettino meteorologico per l’Euregio

La scontrèda la é peèda via col benvegnù del president de la Jonta provinzièla e patron de cèsa Arno Kompatscher: “No podon dezider l tempram, ma podon dalvers vegnir a l saer dantfora”, à declarà l president del Sudtirol. “Col bolatin metereologich del Euregio aron n servije de livel aut e con duta la informazions, de emportanza soraldut per l stravardament de duc i sentadins”.

“Aer n servije mior col meter adum la forzes e la competenzes di trei raions. La miscion del Euregio la se palesa segur dalvers tel projet TINIA. La capazitedes e la cognoscenza del Tirol, Sudtirol e Trentin les vegn metudes adum apontin per scomenzèr via n lurier de gran valuta – à dit l president del Euregio e de la Provinzia autonoma de Trent, Maurizio Fugatti – . Poder se lascèr su informazions e previjions del temp prezises, dèsc de fat l met de endrezèr miec la ativitedes desche cheles de la Protezion zivila, per chela che l é jà en esser na colaborazion che va sorafora la seides. O ge dèr previjions dretes a setores desche turism e agricoltura, a na vida che i posse endrezèr miec che l é meso sie lurier” à dit per fenir l President Fugatti.

L capitan del Tirol Günther Platter à tout pèrt tras n videomessaje: “Do che del 2016 l é stat metù a jir con suzes l report per la levines del Euregio, che l é stat vardà fora da doi milions de jent vigni sajon da d’invern, ades fajon n auter vèrech emportant. Percheche desche la neif, nience pievia, soreie e catitemp no i sparagna. Col an che vegn noscia conzitadines e nesc conzitadins, ma ence nesc ghesć de gra a TINIA i arà n bolatin meteo del Euregio prezis. De gra a chest ge dajon a nosc euroraion n auter servije da duc i dis, per più lengac e modern. Tras chesta sort de scomenzadives l Euregio se palesarà, ogne dì.”

“L é n projet comun e, a na sia vida, unich – à dit l assessor provizièl de la Protezion zivila, Arnold Schuler – n sit web per cater lengac, co la colaborazion de trei Provinzies, per la previjions del temp. Ajache la ativitèdes endèna l temp ledech les se à smaorà ne vegn domanà de svilupèr e miorèr chesta sorts de sistemes. Tras la colaborazion de trei Provinzies spartion dessema noscia esperienzes e noscia competenzes”.

Descheche l é vegnù fora endena l convegn, l sit internet TINIA l jirà a miorèr la calità e la prezijion de la previjions meteo e l sporjarà a duc contegnui inovatives, ence dal pont de veduda tecnich, con n format grafich scempie e che ciapa l eie.

Miorament e validazion di modie statistics meteorologics

En cont de TINIA, meteorologs e informatics laora per troèr fora l mior anter i sistemes MOS (model output statistics) che l é a la leta, de gra a l’analisa de n marudel de dac de previjion e osservazion meteorologica. I sistemes MOS fèsc da coleament anter l mond de simulazion (e fat a na vida più scempia) di modie di numeres e l mond reèl, n muie più senester: n bon sistem MOS comeda i fai de sistem de previjion e l dèsc l met de ruèr a na previjion meteo prezisa ence per chi lesc che chisc modie no i rua a veder o a fèr na copia fideila. L lurier fat tel projet a la fin l permetarà de dèr previjions più prezises e detaèdes.

Previjions meteo testuèles enjignèdes a na vida automatica

L partner tiroleis ZAMG l à lurà fora n algoritm che fèsc a na vida che i bolatins meteo se enjigne en automatich da la fegures meteo (seren, mingol snigolà, snigolà con pecia pievia) e da velch dat numerich enjontà (a che uteza che l scomenza a fiochèr, tant fort che l tira l vent, tant che l dèsc soreie). La Fondazion Bruno Kessler de Trent la é stata enciarièda de endrezèr n auter algoritm, che se lascia su na inteligenza artifizièla (machine learning), che fèsc a na vida che i bolatins meteo vegne ca da dac scempies di modie numerics. L zil l é chel de ruèr, tel davegnir, a endrezèr a na vida automatica i bolatins meteo per duc i lesc, ence chi più picoi. N vantaje di bolatins del meteo scric ju, respet a chi coi schemes grafics (fegures e tabeles), aldidanché semper più duré, l é chel che l contegnù l é più sorì da entener e da vardèr fora.

Test de la previjions meteo traslatà en automatich

I enrescidores de la Fondazion Bruno Kessler i à enjignà n algoritm che l é bon de traslatèr enstes i bolatins meteo da n lengaz del Euregio al auter. Chest algoritm, che se lascia sun criteries de la machine translation, l é stat proà avisa sun mile e mile de frases apontin del ambit metereologich e l é bon de “emparèr” da l’interazion col utent espèrt (l meteorolog, te chest cajo), donca l é più prezis e percacent di sistemes miores sul marcià. De gra al lurier fat tel projet, ogne bolatin meteo pel vegnir traslatà per talian, todesch e ingleis en prescia e dalvers, per arsegurèr che se posse l lejer più sorì respet a traduzions che no se emprevèl del sistem informatich.

A la fin de la scontrèda l é stat endrezà n desch toron, a chel che à tout pèrt con gaissa personajes de nonzech de la meteorologia del Euregio desche l sudtiroleis Günter Geier, l tiroleis Christoph Zingerle e la trentina Marta Pendesini.

L projet TINIA l é stat finanzià dal Fon European de Svilup Regional (FESR) en cont del program de cooperazion per la colaborazion europeèna teritorièla Interreg V-A Italia-Austria. TINIA porta ensema doi partner: l GECT Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin l é chel de sorastanza, la Zentrala tiroleisa per la metereologia e la geodinamica (ZAMG) chel tecnich. Tel projet vegn tout ite ence i servijes metereologics de la Provinzies de Busan e Trent e ence l servije idrografich del Land Tirol.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini