Martedì, 27 Ottobre 2020 - 09:34 Comunicato 2525

Traduzione in ladino
Stravardament de la mendranzes linguistiches, scomenzadiva portèda dant al Parlament europeèn

La scomenzadiva “Minority safepack” portèda inant ence da la Provinzia, la é stata prejentèda a la comiscions competentes

La proponetes de la scomenzadiva “Minority safepack” – vegnuda fora da la solidarietà anter la sacotanta comunitèdes linguistiches de mendranza de l’Europa e jà sostegnuda da la Provinzia autonoma de Trent – les é states prejentèdes te na audizion al Parlament europeèn, envièda via da la Comiscions per la libertèdes ziviles, la cultura e la petizions. Sotscrita da 1.123.442 jent che fèsc pèrt de 11 Stac membres, Minority safepack porta dant na lingia de leges per la promozion e l stravardament de la comunitèdes linguisitiches de mendranza europeènes e per i lengac regionèi e de mendranza.

A la prejentazion metuda a jir col sistem a distanza aldò de la normes anti-empestament, i endrezadores i à portà dant la proponetes aldò del derit de l’Europa de portèr inant i deric de la mendranzes e la desvalivanza linguistica e culturèla te l’Europa. En ocajion de la prejentazion se à binà i eurodeputac de la comiscions per la libertèdes ziviles, la giustizia e i afares interns, de la comiscion per la cultura e l’istruzion e de la comiscion per la petizions. Endèna la scontrèda à rejonà i etres raprejentanc de la Comiscion, del Consei d’Europa, de la Agenzia de l’Ue per i deric fondamentèi e del Comitat de la regions. L raprejentant del Comitat di sentadins e president onorarie de la Fuen (Union federèla de la nazionalitèdes europeènes) Hans Heinrich Hansen, l’à portà dant l percors che à dat l met de meter a jir chesta scomenzadiva.
“Aon volù esser più ambiziousc che se podea e speron che la Comiscion, dessema col Parlament e l Consei, la sie amò più ambiziousa tel stabilir na neva legislazion che l’arà n peis su la mendranzes te l’Europa”.

Canche l’é scomenzà via i lurieres, i promotores i à descoret de valivanza e didament a la mendranzes, avisa en referiment a la politica de coejion, a la enrescida, ai finanziamenc de l’Ue e ai didamenc de Stat. La maoranza di eurodeputac l’à sotrissà l’emportanza de la desvalivanzes no demò anter i Stac membres, ma ence delaite de chisc medemi. Vèlch un deputat l’à aboncot dat jù n giudizie negatif en cont de la proponetes, col dir che les risia de piorèr la spartijon sozièles.

La seconda pèrt de la prejentazion la é stata dedichèda a argomenc desche l lengaz, l’istruzion, la cultura e media audiovisives.
La maor pèrt de chi che à tout pèrt a la scontrèda l’à tout sù a favor la proponeta per n Zenter europeèn per la desvalivanza linguistica. L’é stat ence metù al luster l besegn de n azess mior per la mendranzes ai debac linguistics inclusives e ai contegnui originèi. Etres argomenc porté dant i tolea ite la creazion de n marcià digitèl unich, la pèrt di media, i bloches geografics e l stravardament del derit d’autor en referiment a la conservazion de la cultura de mendranza. En cont de chest, l president de la comiscion per la libertèdes ziviles, Juan Fernando López Aguilar, l’à sotrissà desche “la desvalivanza la é essenzièla per sozietèdes petrignouses e dinamiches”. L vizepresident de la comiscion per la cultura, Dace Melbārde, l’à declarà: “l lengaz l’é una de la esprescions più fines de noscia identità culturèla. L stravardament e la promozion de la desvalivanza linguistica l’é una de noscia prioritèdes fondamentèles”.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini