Mercoledì, 15 Dicembre 2021 - 19:09 Comunicato 3636

Traduzione in ladino
Presidenza Eusalp 2022, Trent e Busan lodé a Nizza

N’aproazion formala palesèda te l’assemblea Eusalp tras n fort batiman: la ge é stata portèda dant a la Provinzies autonomes de Trent e de Busan te la bonora dai 14 de dezember a Nizza dai membres del board Eusalp, che i se confrontà en cont de l’endrez strategich da meter en esser tel 2022. L testamonech ades l ge passa a noscia doi provinzies dò l’an de presidenza franzousa. A Nizza l’era Mirko Bisesti, enciarià dal president de la Provinzia autonoma de Trent Maurizio Fugatti, dessema col President de la Provinzia autonoma de Busan Arno Kompatscher, l Conseier Renato Quartarone, coordenador nazionèl Eusalp.
Mirko Bisesti endèna l’assemblea l se à out dantdaldut ai joegn: “Eusalp cogn esser la priorità per l davegnir de chi joegn che nasc te la èlpes o che i cern la èlpes, perché la èlpes les é vives, ló se laora, se fèsc inovazion, enrescida, atività economica. Su la èlpes l’é calità de vita e l’é la condizions per scriver n davegnir de inovazion”, l’à dit. “Perché i joegn i posse dezider de restèr o de cerner la èlpes i cogn poder aer a la leta n teritorie cordegol, che sie bon de ge sporjer oportunitèdes adatèdes per l davegnir: n teritorie che sie inant ti servijes digitèi e co na dreta conescion, che sie entrigant te la prospetives de lurier e de enrescida, che sie ascort a l’ambiet e a la endesfides coleèdes ai mudamenc climatics.”.
Identità di teritories, recognosciment del valor de duc i raions da mont te la pianificazion strategica e tel voler desfantèr la desvalivanza digitèla l’é stat i argomenc porté dant da l’assessor te sie intervent.

Bisesti l’à donca rejonà de la volontà de binèr sù i sistemes miores de formazion alterné te n document lurà fora con duta la Regions europeènes che posse esser de ùtol per la politica e per enjignèr, tras l lurier de n Desch a chel che tol pèrt duta la Regions de Eusalp, n document de endrez ence per la firmes che tol sù joegn en formazion alternèda ”te n moment n muie particolèr de sia vita e de sie doventèr gregn”. Anter la proponetes de lurier, l’é ence l’obligh del recognosciment di titoi de studie anter duc i membres de la strategia Eusalp.

Fèsc pèrt de Eusalp 48 regions de set stac alpins: Austria, Germania, Tèlia, Franzia, Svizra, Slovenia e Liechtenstein, che i é dò a lurèr fora projec per duc per ge fèr front dessema a la endesfides più emportantes de la region alpina. Nef gropes de lurier (che ge vegn dit “gropes d’azion”), strumenc prinzipèi te chest moment. L Sudtirol e l Trentin i à na pèrt emportanta te trei de chisc: l'Agenzia CasaClima de la Provinzia autonoma de Busan, dessema co la region franzousa Auvergne Rhone Alpes, la é a cef del grop de lurier 9 che se cruzia de la percacenza energetica e de la energies che se pel renovèr, enveze la Provinzia autonoma de Trent la é a cef del grop de lurier 3 che se cruzia de istruzion, de sostegnir l’azess al marcià del lurier tras apontin l’istruzion e la formazion. Tinùltima, l’Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin l’é a cef del grop de lureir 4 “Trasporc e mobilità”. Vegn fora donca la desvarianza di dovers e de la endesfides per chi che raprejentea i sentadins che vif anter Monaco e Milan, loghé fora te n raion geografich che va dal nord di Balcans a la èlpes franzouses. I membres del board Eusalp i à aprijià e i é stac a una dintornvia i ponc più emportanc de la candidatura dessema de Trentin e Sudtirol, despieghèda te trei endrec de lureir: binèr sù i ejic miores de la esperienzes da dant states sot l’Eusalp, valorisèr la capazità de resistenza e de flessibilità di raions da mont e sia relazions co la pianures e sia zitèdes, esser cuna olà pontèr endò via, dò da n temp senester desche chel de la pandemia.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini