Lunedì, 28 Giugno 2021 - 17:54 Comunicato 1685

Traduzione in ladino
La mendranzes les à valor: pea via i Dialoghes publics sui argomenc de la desvalivanza linguistica e culturèla

Ai 29 de jugn l’é pervedù l prum apuntament su la piataforma Lifesize

Na lingia de apuntaments dediché a temes de enteress e de fondament de l’identità de Mendranza de noscia Provinzia: lengaz, cultura, desvalivanza identitèra e pèrt de la femenes te la comunitèdes scherpentes i argoments cher di “Dialoghes co la Mendranzes”, che pearà via en mèrtesc che vegn, ai 29 de jugn, co la pruma scontrèda publica perveduda da les 6 da sera su la piataforma LIfesize.
L calandèr de la scontrèdes è vegnù prejentà en jebia ai 24 da doman te na conferenza stampa moderèda dal capoufizie stampa Pat Giampaolo Pedrotti e manèda fora en direta sul canal Facebook de la Provinzia autonoma de Trent. L’event l’à vedù la partezipazion de la responsabola del Servije Mendranzes locales e audit european Giulia Cristoforetti, la dozenta de Linguistica generèla de l’Università de Trent e responsabola scientifica CLAM 2021 Patrizia Cordin e, en coleament da Milan, l dozent de Etnolinguistica e Linguistica generèla de l’Università di Studies Milan-Bicocca Gabriele Iannaccaro. L President Maurizio Fugatti, che l’era a Roma per na scontrèda col President de la Republica Mattarella, l’à ampo volù portèr dant n messaje de augures per l bon ejit di lurieres: “Se l Trentin anchecondì pel dezider enstes, dut chest l’é de gra a la prejenza sun nosc tegnir de la mendranzes linguistiches, che l’é l fondament de noscia Autonomia. Desche aministradores cognon semper aer te nosc profil e te nosc obietif programatich la capazità de meter al luster la mendranzes linguistiches, de les stravardèr e de ge dèr l met de poder lurèr, ence te la vijion del davegnir de noscia Autonomia”, l’à dit Fugatti.

Ence l vizepresident del Consei regionèl e conseier ladin Luca Guglielmi l’à volù sotrissèr en cont di Dialoghes, te sie messaje manà fora endèna la conferenza, “la scomenzadiva emportanza che zacan se cruzia de la mendranzes linguistiches”.

“Anché no posse esser con vo percheche son te Fascia per l'inaudazion de la ciampèna dedichèda a la 506 mendranzes linguistiches del mond - l'à dit Guglielmi. Me prem ampò recordèr, anter i traverc arjonc da chesta aministrazion, la mozion che perveit de traslatèr per ladin, mòcheno e zimber i comunicac stampa de la Provinzia e de l'Azienda provinzièla per i Servijes Sanitères: é descorì con piajer che la é stata veduda positivamenter dai teritories. Ence tegnir sot control delvers e dò e dò la calità di lengac de mendranza, tras l'enrescida soziolinguistica, podarà dèr n chèder chièr e maor de la condizions di lengac enstesc, e per chesta rejon ge die n develpai ai Istituc culturèi e la universitèdes che se à metù a la leta".

Giuliana Cristoforetti à prejentà i apuntaments di Dialoghes co la Mendranzes: l prum, apontin ai 29 de jugn, sarà n aprofondiment dedicà a l'enrescida soziolinguistica che pea via enstadì sun nosc tegnir; la seconda scontrèda, perveduda via per chest uton, l'arà desche titol “Mendranza: l valor de la desferenza linguistica e culturèla e si raport co la democrazìa", descheche l’é stat dit "un di grunc de endesfida per la maturità de la democrazìa de aldidanché. No per nia nesc pères fondadores jà dant del Statut i à vedù te la Mendranzes n tem fondamentèl per l stravardament di più deboi". De november sarà l moment de "Femenes da mont e femenes de mendranza: la pèrt de la femenes te la comunitèdes scherpentes".

“I Dialoghes co la Mendranzes nasc e cresc te n ambient de gran sensibilità che chesta Jonta provinzièla l’à desmostrà e la desmostra ti confronc del tem de la mendranzes linguistiches storiches locales - l'à dit amò Cristoforetti. I Dialoghes vel esser n confront struturà e avert sun temes de emportanza e fondament de l'esser mendranza te chest moment storich. Se trata de na lingia averta da chela che podaron tor fora indicazions per la politiches del davegnir, per aer maor fazion tel stravardament e defendura de la comunitèdes de mendranza e de sie patrimonie culturèl".

Da Cristofoettio l’é stat recordà ence la sentèdes del Desch de la comunicazion e del Desch de coordenament permanent per la politiches de la mendranzes linguistiches locales, estra che la colaborazion peèda via da n trat con l'ofize stampa de la Jonta provinzièla, de traduzion di comunicac stampa per ladin, mòcheno e zimber (sun chesta piata la comunicazion istituzionèla de lengaz minoritèr: https://www.ufficiostampa.provincia.tn.it/tags/view/Focus/Minoranze+linguistiches ).

Patrizia Cordin l'à prejentà l'enrescida soziolinguistica che scomenzarà te pech temp, tolan cà ence l dialogh che l’é dò e dò anter passà e davegnir de noscia Autonomìa: "tras l lengaz passa na identità ancorèda", l'à dit. "L'enrescida la é stata domanèda e voluda da la mendranzes enstesses, che les volea cognoscer l stat de sie lengac. Vegn tout ite ence la mendranzes ladines del Sudtirol e del Venet, de gra al finanziament de la region Trentin Sudtirol. A l’enrescida i ge à metù inom co l’acronim CLAM, che corespon a la pruma letres de zimber, ladin e mòcheno. L’é na enrescida soziolinguistica portèda dant tras la regoeta de dac sul teritorie, olache i locutores cogn dèr na autovalutazion de la competenzes, de la doura e de sie sentir ti confronc del lengaz. L campion vegn metù ensema da treimile informatores, envié a responer a n chestionèr belebon rich che perveit respostes a crousc, con 40 domanes te 3 sezions, aboncont struturà a na vida scempia, per esser sorì da entener per duc. L zil é leà a na prospetiva de atenzion per la desferenza, percheche la comunitèdes de mendranza les é oportunitèdes e richeza, ma dantdaldut ge vel les cognoscer: l'é chesta la pruma maniera per poder les didèr a portèr inant sie lengaz e sia identità".

Te l'enrescida deida amò de etres studiousc, desche l linguist Fernando Ramallo de l'Università galiziana de Vich, en Spagna e Gabriele Iannacaro, che anché l'era en coleament da Milan. "Per la ultima enrescida ge vel jir endò de 20 egn e estra apede la se aea dejout demò te vèlch valèda, chela ladines. Chela de ades la dajarà l met de entener olache la realtà plurilinguala trentina la é dò che la va. I informatores l’é persones dai 15 ai 80 egn, spartii te 6 classes de età che ge va dò à l'evoluzion de la vita de l'om - da la scola a l'università, dai egn del lurier a l'età del penscionament. A la fin del lurier aron te man numeres, chèrtes e tabeles, ma enlouta i dac i cognarà vegnir interpreté. Un di ponts de forza de chesta enrescides l'é l fat che les soscedea l'enrescida scientifica ma ence la pratega, les dèsc l met donca de capir che che ge vel fèr per responer ai besegnes e al voler de la mendranzes. Per chest chi che portarà fora i chèstionères jirà da na cèsa en l’autra e i ge n dajarà doi o trei copies, una per talian e una te l'auter lengaz. Dachelanvìa sarà l'informator a cerner colun chestionèr scriver ite e jà chiò se arà na indicazion su la doura concreta del lengaz".

I doi academics i à portà dant ence detaes sui tempes: jà enstadì l’é stat na scontrèda coi colaboradores che binarà sù l'enrescida soziolinguistica (na trentina de studenc e studié de chest ciamp), dò da lunesc che vegn enscin a mez de setember jirà inant l'enrescida sul teritorie. Dapodò sarà l'elaborazion statistica e vegnarà fora i resultac, che aboncont no i sarà a la leta dant del 2022.

I intervents de anché i é stac enterzé ite da curc filmac che à prejentà la mendranzes linguistiches trentines desche comunitèdes vives, moetes da consapevoleza e autodeterminazion per chel che vèrda sia sia reijes culturèles, linguistiches e istituzionèles. Anter i filmac, la intervistes ai esponenc di trei Istituc culturèi: Sabrina Rasom (diretora de l'Istitut culturèl ladin) Luca Moltrer (president de l'Istitut culturèl mòcheno) e Willy Nicolussi Paolaz (diretor de l'Istitut culturèl zimber), che i à prejentà la scomenzadives en cors te chisc meisc.

I dialoghes co la mendranzes é orii a duta la persones enteressèdes. Per tor pèrt a la scontrèdes, tras la piataforma Lifesize, ge vel se tachèr ti dis e oraries pervedui a la direzion: https://bit.ly/3cOinnH

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(sil.me)


Immagini