Mercoledì, 14 Agosto 2024 - 14:26 Comunicato 2109

Traduzione in ladino
L dì de Sènta Maria Maor anter la mendranzes linguistiches del Trentin

Duta avertes la sentes di musees te Fascia, te Val di Mocheni e Luserna

[Ladino] Duc averc i musees loghé ti teritories de la comunanzes linguistiches storiches del Trentin. Chisc lesc l é en dut e per dut ujes che se averc envers la cognoscenza de la storia, la usanzes, la cultura, la contemporaneità, ma soraldut la particolaritèdes linguistiches di popui ladin, mochen e zimber. Na oportunità da no perder per chi che rua per la pruma outa te chisc teritories, ma ence na ocajion de aprofontiment e de na cognoscenza più fona per duc i trentins che passa l meis de aost anter la marevees ambientèles e culturèles de nosc raion.
Un'originale "Stua", tipica stanza delle case fassane, ricostruita presso il Museo Ladino di Fassa [ Archivio Servizio minoranze linguistiche e relazioni esterne]

La sentes di musees che porta dant i Zimbres, Ladins e Mocheni, les é realtà sćiantives, avertes a sia comunanzes, che no les se cruzia demò de vardèr via e valorisèr l patrimonie prezious storich-tradizionèl, ma les sà portèr dant a do a do zeche da nef anter sia proponetes de alestimenc e esperienzes.

Museo Ladin de Fascia    
De chest l é n bel ejempie l Museo Ladin de Fascia, n melaur  etnografich e scrign prezious per la storia, la usanzes e la tradizions e la cultura del popul fascian, che l sa meter dant soluzions museografiches de anchecondì desche l’esperienza imersiva de la realtà virtuèla che ne porta tel vilaje preistorich di Pigui (“Pigui Experience” da se resservèr www.istladin.net/it/368 ).

L Museo (avert da la domenia al vender da les 10.00 a les 12.00 e da les 15.00 a les 19.00), che dessema co la Biblioteca Ladina l fèsc pèrt del Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn”, l conta l prozes de formazion de la comunità ladina, dai prumes retroaments archeologics enscin a aldindanché, con n percors che passa da la ativitèdes de produzion, da la formes de la ritualità zivila e religiousa a la tradizions populères, zenza lascèr fora la esprescions artistiches ence de anchecondì e l é amò apede l pont olache pea via n percors etnografich fora per duta Fascia, co la sezions sul teritorie del molin, de la veia sia “a la venezièna”, del stont, e i alestimenc dediché a l’èrt veiora del arlevament e del fèr smauz e formai, a la gestion del bosch e a la Gran Vera.
Amò apede, tel chèder de n projet de colaborazion co la Fondazion Dolomiti Unesco, l Museo ladin l ge dèsc lèrga enscin ai 19 de aost a la mostra “Franz Dantone (1839-1909) fotografo delle Dolomiti: la nascita di un immaginario collettivo”.
Info: www.istladin.net/it

Bersntoler Museum
A Palù, l Istitut culturèl mochen l ge dèsc lèrga a n alestiment permanent su la comunità todescia mochena che l é da poder vijitèr duc i dis, ence da Sènta Maria Maor (orarie 10.00-12.30 e 14.00-16.00).
Apede a tulins con mapes, documenc e fotografies en cont de la storia de la comunanza, se pel veder èrc da duc i dis, desche de kospn, la dèrmenes, opuramenter de kraks, la craches durèdes dai cromeres per jir a vener fora per la cèses. Se pel troèr ence ogec del patrimonie rituèl di mochegn, desche der krònz, l ciapel di conscric, o de Stela, la gran steila portèda mèsc per mèsc dai ciantores da Nadèl.   
Te la gran sala de esposizion del Istitut, amò apede, se pel veder tel medemo temp la mostra "Klòffen, sprechen, parlare", che la met dant tras documenc, fotografies e testimonianzes i aspec del lengaz mochen, desche patrimonie culturèl individuèl e coletif.
Enche la cèsa museo Filzerhof, che chest an la fèsc 700 egn, la ne dèsc l met de cognoscer i detaes de la vita de familia e de comunanza de ogne dì da zacan. L mèsc l à amò duta la cambres tegnudes delvers desche les era n’outa – da la cèsa da fech col fregolèr avert a chela col sporert, da la cambra grana a chela picola, da la stala al tobià – fates su a la fin del Setcent, a cheles che fora per i egn ge é stat fat ite picoi lurieres da la desvaliva generazions che les é states laite. La guides les é a la leta di vijitadores vigni dì via per l meis de aost, da les 10.00 a les 12.00 e da les 15.00 a les 17.30.
Info: www.bersntol.it

Museo Lusérn
La mostra endrezèda chest an aló dal Museo Lusérn del Istitut Zimber de Luserna "Billz gegrés un biar – Piante selvatiche e noi" l é l resultat de n lurier engaissà e prezis de recuperament di recorc e di saeres de la comunanza, per stravardèr e sparpagnèr l patrimonie de cognoscenza de la piantes salvères e si inomes per zimber.
Apede a la mostra anuèla, se pel vijitèr la espojizions permanentes che conta la reijes, la storia e la tradizions de la comunità zimbra de Luserna e del ambient che l’à dintornvia, co la sales dedichèdes ai insediamenc preistorics, a l’èrt de fèr bechec, a la besties del sompian e ai evenc grieves endèna la Gran Vera, de chi che Luserna la é stata teater e testamonech.
L Museo l é avert ence da Sènta Maria Maor con oraries 10-12.30 e 14.00-18.00.
Semper te paisc, podede vijitèr duc i dis la cèsa museo “Haus von Prükk” (oraries 10-12 e 14.30-17.30) e la picola galaria d’èrt dedichèda a n personaje de nonzech de Luserna, Rheo Martin Pedrazza, enveze tras na raida enteressanta sul troi da emozions “dalle storie alla Storia”, un di cater da poder fèr a pe dal zenter de paisc, podarède ruèr aló dal Forte Werk Lusérn (avert da les 10.00 a les 16.00 fora che se l é catitemp) che enscin al 1m de setember l ge dajarà lèrga a la mostra fotografica "Il fronte nei boschi" de Andrea Contrini, che la met dant fotografies di paesajes de la Gran Vera a Luserna e Vezzena.
Info: www.lusern.it

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini