Martedì, 06 Settembre 2022 - 15:34 Comunicato 2704

Traduzione in ladino
L Pest Rigoni Stern empea i refletores su la mont e la Èlpes

La palma a “il Moro della cima” de Paolo Malaguti

“Il Moro della cima”, roman de Paolo Malaguti ambientà sul mont Grapa, e donca ben segur coleà ai evenc de la Gran Vera, l à ciapà l pest Mario Rigoni Stern per la letradura te desferenc lengac de la Èlpes, ruà a sia dodejeisema edizion.
A la zerimonia, endrezèda en vender ai 2 de setember ló dal Palacongresc de Riva del Garda, l’à portà dant sie saluc ence la Provinzia Autonoma de Trent, con sie vizepresident e assessor al ambient, che l à sotrissà che chesta neva edizion del Pest, dedicà al scritor de nonzech de Asiago, la conferma l’emportanza de chest apuntament, che l é doventà de obligh per duc chi che à a cher la cultures da mont. Fora per la sera l é stat dat su ence l pest Guardiano dell’Arca – Osvaldo Dongilli, a la eves, per l lurier de conservazion che les fèsc per la biodiversità. L pest l ge é stat dat al entomologh, arlevaeves e enrescidor de la Fondazion Edmund Mach Paolo Fontana, dassen na autorità tel ciamp de la eves.
Al Palacongressi di Riva del Garda il Premio Mario Rigoni Stern (la targa premio a Osvaldo Dongilli ritirata da Paolo Fontana)

L Pest Rigoni Stern, dedicà a la operes de narativa e sagistica en cont de la Èlpes dates fora te chisc ultimes doi egn, l se conferma ence per la Provinzia autonoma de Trent, che la lo sostegn, n event che l é bon de empeèr i refletores su la mont, sun sia natura e sun sia cultures, con bona fazion. La Èlpes che à cognosciù Rigoni Stern, che l é stat recordà endèna la zerimonia, les é states ence n lech olache se à padì e se à scombatù. Aldidanché, enveze, les é passèdes fora da na soula armèda, chela pazifica di turisć, di escursionisć e di alpinisć. I confins che i les passa fora i à perdù gran pèrt de sia emportanza, i é zacan doventé, per la maor pèrt, ponc de coleament enveze che pareèdes. Ence la calità de vita de la comunitèdes che vif te la valèdes de la Èlpes la é man a man miorèda.  Chest no vel dir che la Èlpes sie doventèdes na sorta de Eden, na isola beata, no contaminèda e autonoma. I problemes che entravegn te l’Europa e te dut l mond te chest moment i sozede ence chiò. Alincontra, da vèlch pont de veduda, i à efec amò più gregn sul delicat equilibrie de la Èlpes, n ejempie l é i mudamenc climatics che, coche disc i esperc, te chisc teritories i à n peis dopie respet che te de etres raions geografics.

Estra apede no se pel dir che la Èlpes les sie despensèdes da la conseguenzes che vegn ca dai scombatimenc ti paijes vejins, chest an, sessaben, da chel che sozede te l’Ucraina.

La operes portèdes dant per l Pest de chesta edizion 2022, ben segur, les rejona de chisc e de etres grieves e senestres argomenc, duran tant l lengaz leterèr che chel sagistich. Estra che l roman de Malaguti, recordon che te la fasa finèla l era ence Carlo Barbante con “Scritto nel ghiccio. Viaggio nel clima che cambia”, Adeline Loyau con “Les tribulations d’une scientifique en montagne” e Annalina Molteni con “L’ombra dei Walser”.

La juria, che tolea ite Sara Luchetta, Giuseppe Mendicino, Luca Mercalli, Niccolò Scaffai e Annibale Salsa, la ge à recognosciù na menzion spezièla al liber “Femines. Donne del latte” di Ulderica Da Pozzo. A la zerimonia à tout pèrt ence l fi de Mario Rigoni Stern, Gianni, che acà vèlch an, col didament de la Provinzia autonoma e de la Federazion provinzièla di arlevadores, ge à sport a desferenta stales de la Bosnia (ence de la martorièda Srebrenica) vaces de raza Rendena desche didament a se envièr via endò da nef do la vera.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini