Giovedì, 09 Settembre 2021 - 11:22 Comunicato 2446

Traduzione in ladino
L’Autonomia é bona aministrazion e responsabilità e ge vel la renforzèr ensema: l messaje dai 5 de setember

Te la Sala Depero l president de la Provinzia dessema coi reaprejentanc de la istituzions del Trentin e del Südtirol

L’Autonomia l’é “responsabilità” e ge vel la tegnir sù tras na “fradaa” dessema coi etres teritories, dantdaldut col Südtirol, ma ence dessema coi sentadins, co la forzes sozièles e economiches. Percheche l’autogoern spezièl del Trentin, nasciù da l’intuizion degasperiana e a una co la Provinzia de Busan, l’é “n’arpejon da tegnir sù e da mudèr e atualisèr” e la vegn tegnuda en pe da “relazions, colaborazions e cordanzes” anter i desvalives livie istituzionèi. L Stat zentrèl – con chel che i raporc ti meisc più grevies de la pandemia i é stac scialdi senestres, ma con chel che l’Autonomia la é stata bona de “tegnir fora” moscian l valor de sia azions – e l’Europa, che à mudà sie schemes palesan na neva e desferenta sensibilità per i teritories, descheche se pel veder ence dal projet del Pnrr. L’é apontin chest l messaje che vegn cà da la più auta encèria de l’Aministrazion provinzièla te la dì de l’Autonomia. À tout pèrt a la zerimonia ofizièla tel 75/eisem de la sotscrizion de la cordanzes de Parigi anter De Gasperi e Gruber, dessema col president de la Provinzia autonoma de Trent, l president del Südtirol, l president del consei provinzièl, l president del consei de la autonomies, sacotenc ombolc, autoritèdes, raprejentanc de la sozietà zivila, de l’università e del ciamp de l’economia.
La celebrazione della Giornata dell'Autonomia 2021 in Sala Depero a Trento [ Paolo Pedrotti - Archivio Ufficio Stampa PAT, CC BY SA 4.0]

Te la Sala Depero che la era piena e rèsa per l’ocajion, l’Aministrazion provinzièla à volù sotrissèr coche la valorisazion per l’Autonomia spezièla del Trentin, a una col Südtirol e te la Region, sibie n percors feruscol.

Ben segur cogn jir inant l’azion per portèr inant a na vida adatèda la cultura de l’autonomia e soscedèr la consaputa di sentadins, tras azions delaite de la scola e te l’educazion a la zitadinanza.

Recordan “l gran moviment del popol” che l’é stat l’Asar, Sociazion studies autonomisitics regionèi, che dò la vera l’à soscedà gran ferment ti momenc olache se metea en esser l Statut autonomistich e se metea jù i fondamenc costituzionèi de noscia Autonomia, la comunanza trentina l’à l doer de “ge fèr front” apontin a chela “tenjion per la partezipazion outa al ben comun”. Tegnan sù i prinzipies coleé a l’intuizion degasperiana: autogoern desche responsabilitià, bona aministrazion, cordanzes e relazions con etres teritories.

L confront – che l’é en esser da 50 egn en cà - anter Trentin e Südtirol dintornvìa l Statut, pel jir zenz’auter inant. I lesc de condivijion e i strumenc no i mencia. La Region, “lech de azion strategich”, Eusalp, l Gect Euregio che l’é ruà ai 10 egn la arjonc la reforma de sie endrez istituzionèl. Vegnarà dapò trei fases fondamentèles de elaborazion dessema coi etres teritories e col Minister per i Afares regionèi e co la Autonomies Mariastella Gelmini, a Viena, Roma e tinùltima a Bruxelles, per sotrissèr l’emportanza internazionèla che à l’Autonomia spezièla.

La dì de l’Autonomia, l’é stat recordà tinùltima, l’é l moment per festejèr la sotscrizion de la cordanza internazionèla che à metù i fondamenc per l davegnir del Trentin.

Endèna la zerimonia, anter i intervenc, l’é stat chel del dozent universitarie Fulvio Cortese dal titol “Autonomia e bona aministrazion: l’atualità de n coleament che no se pel spartir”.

Da man de l’Aministrazion provinzièla n develpai al prefet Sandro Lombardi, jà comissarie del goern per l Trentin, a chel che ge é stat dat l recognosciment de l’Egua de Sèn Venceslao. Per “la sensibilità e la professionalità particolèra” desmostrèda te sia encèria e per aer valorisà “l prinzip de na colaborazion dreta che l’é cher del raport anter la istituzions di desvalives livie”.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini