Giovedì, 18 Maggio 2023 - 12:44 Comunicato 1398

Traduzione in ladino
Fugatti per la festa a Ala “Aon fat n lurier sui valores e i ideèi che l é la basa del sens de identità del Euregio”

Esser duc a una, aer n sens de comunanza, n percors con fondamenc staifes e obietives chières per l davegnir: la Festa del Euregio, metuda a jir te la zità de Ala, l à abù segur en ejit positif. Dadoman l é stat i evenc istituzionèi, co la scontrèdes de la Jonta e la radunanza del GECT, enveze domesdì l é stat i evenc ouc a la jent grana e ai picioi: laboratories su la produzion de la seida e vijites compagnèdes ti palac e te la strèdes storiches de la zità. Ma ence evenc de nonzech, desche la scontrèda col “Re di otmile” Reinhold Messner e momenc de aprofondiment su la storia, desche l’inaudazoin de la targa a record de Andreas Hofer (che vegn ca dal projet “1809: do la pedies de Andreas Hofer”) e la prejentazion del liber “Dittature di confine” scrit da Lorenzo Gardumi e Anselmo Vilardi.
Presciapech dal mesdì, enveze, i sentadins de Ala, la autoritèdes, la musega dal post e chela tiroleisa da Wilten, ma ence i tropes Schützen che l era alò, i à tout pèrt a la zerimonia de inaudazion de la festa te piaz San Giovanni, piaz prinzipal de la zità. N moment solen, orì da la musega de Ala, che à sonà l Inno alla Gioia, endèna che dedant a cèsa de comun vegnia uzà su l simbol del Euregio.
L president Maurizio Fugatti l à saludà la autoritèdes, la compagnies di Schützen e duc i sentadins che à tout pèrt: “Sion te n lech de confin del Tirol storich, ma no l é la pruma outa che vegnon chiò, defat me recorde che del 2019 coi presidenc del Sudtirol e del Tirol se aon scontrà a San Leonardo de Avio e do a Borghetto per meter su l scartabel de benvegnù tel Euregio. Te chisc doi egn aon volù dassen lurèr per fèr cognoscer i valores, i prinzipies e i ideèi che in é la base del sens de identità del Euregio. I aon porté dant te la scoles, anter i joegn, ma ence coi ombolc e co la aministrazions de comun”, l à dit l president canche l à ence recordà che l é stat metù su l consei di Comuns del Euregio, olache i ombolc trentins à tout pèrt con gran gaissa ence a la manifestazions tel Tirol e tel Sudtirol.
“Sion do che porton inant chest lurier, e speron che tel davegnir ti trei raions, sun duc i confins di nosc Comuns, la jent posse troèr l simbol del Euregio”.

Il momento della cerimonia di apertura della Festa dell'Euregio ad Ala [ Foto Corrado Poli Archivio Ufficio Stampa PAT]

“Ge die detelpai al president Fugatti per i ultimes 2 egn da president del Euregio, te chi che l à ence metù a jir la reforma del Euregio, olache dassen l à tout ite i sentadins, de gra ai consees de la sentadines e di sentadins del Euregio, e chi di comuns e di consees provinzièi. L davegnir del Euregio l se poja su la sostenibilità, tant dal pont de veduda sozièl che da chel ecologich e economich. L é n obietif de n raion european che, ajache l é fondà sul Tirol storich, l fèsc nascer n projet partezipatif che l doventa semper più reèl – un projet no de la politica, ma de la jent”, l à dit l president de la Provinzia autonoma de Busan, Arno Kompatscher.

“L svelup del Euregio te chisc ultimes egn l é stat dassen gran, e amò ades se pel l sentir.
L é stat metù a jir presciapech 30 projec neves col president del Tirol anter l 2019 e l 2021 e col president Trentin che l é ades. Chest vel dir che l é n segnificatif valor enjontà per la popolazion di trei raions del Euregio. Estra apede, l an passà l é stat metù a jir n gran lurier per miorèr l endrez tel Euregio. L Secretariat generèl a Busan e i neves ofizies per l coordenament a Dispruch e a Trent i é stac smaoré per poder meter a jir i tropes projec a na vida più efizienta”, l à sotrissà l capitan del Tirol Anton Mattle.

A la zerimonia te piaz San Giovanni l era tant la autoritèdes ziviles che militères. Anter chisc, i presidenc di Consees de la Provinzies autonomes de Trent e Busan, Walter Kaswalder e Rita Mattei, e l assessor provinzièl a la sanità Stefania Segnana, a chi che do se à jontà ite ence l assessor per l svelup economich, enrescida e lurier Achille Spinelli.
À tout pèrt al event ence i conseieres provinzièi e tropes ombolc, olache Claudio Soini à raprejentà la zità de la Vallagarina protagonista de chesta dì. “Sion stolc che chest event l sie chiò te noscia zità e ge die develpai a la tropa jent che ge à lurà do. N apuntament de gran emportanza per nos, per ge fèr cognoscer Ala a dut l Euregio, n melaur del Trentin e n teritorie prezious che cognon stravardèr. Per nos l é de gran emportanza aer chest event chiò anché, crese che i sentadins i cogne entener l segnificat del Euregio e sia valuta”, l à dit Soini.

Te n filmat comemoratif l é stat sotrissà la paroles simbol de chest projet, desche “”tradizions” e “union” e, ben segur, la posizion geografica del Euregio, “tel cher de la Èlpes”. De gran emozion, tinultima, la composizion “Window to the sun” portèda dant da la musega da Wilten: dedichèda a la tradizion, a la cultura e a la storia di trei teritories, metù dut ensema te na soula musega. N don da man del Land Tirol do 25 egn da la pruma cordanzes che à fat nascer l Euregio, che ades l podarà vegnir sonà da più che 500 museghes di raions del Euregio, te cheles che vegn dombrà mile e mile sonadores. Na curiostà en cont a la musega “Window to the sun” che, coche à sotrissà l compositor austriach Thomas Doss, l à metù ensema trei ciantie populères: “La Montanara” per l Trentin, “Wohl ist die Welt so goß und weit” per l Sudtirol e “Das Schönste auf der Welt” per l Tirol.

L domesdì l é stat pien de scomenzadives che à ciapà, soraldut per i picioi che, dal mesdì inant, i à viventà l parch Bastie, olache l é stat endrezà n servije restorant con magnadiva dal post. Tropes ghesć i à dezedù de se vaghèr na cercia lo dal Palazzo Scherer, olache l é stat endrezà la “enoteca del Euregio”, coi vins de ezelenza fac ti trei raions del Euregio, opuramenter anter i stonc ló da Palazzo Taddei, con magnadiva, guanc e prodoc de artejanat dal post.
N muie de jent à ence tout pèrt a la vijites compagnèdes, con più che 100 jent che se à conzedù n moment per na enrescida storica anter i palac e la strèdes del zenter de Ala.
Tinultima, l laboratorie “da schiussèna a la seida” l ge à dat l met a tropes bec de cognoscer la desvaliva fases del zicle de la seida, n prodot che à caraterisà la storia de la zità de Ala ti secoi passé.
Fotoservije e filmat per endrez del Ofize Stampa

Link download imagines
Defilèda  https://we.tl/t-cCyUkPuJV9
Inaudazion mercé    https://we.tl/t-aZvfewxMMh
Descorsc ofizièi e conzert   https://we.tl/t-e7kvosDBDf

Intervent Maurizio Fugatti - filmat+audio  https://we.tl/t-rgFcVHT1fj
Intervent Arno Kompatscher  https://we.tl/t-TMNljNaPBx

Intervent Claudio Soini  https://we.tl/t-LdOHgbyYWj

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini