Mercoledì, 18 Gennaio 2023 - 14:19 Comunicato 113

Traduzione in ladino
Conferenza de la mendranzes, Bisesti: “La atenzion da ge dèr a la mendranzes l é na carateristica de l’azion del Goern provinzièl”

En lunesc ai 16 de jené l é stat metù a jir la 36^ riunion coi esponenc de la comunità ladina, cimbra e mochena

Ai 16 de jené, da doman, en videocoleament coi esponenc de la comunitèdes ladina, cimbra e mochena, l é stat metù a jir la 36^ Conferenza de la Mendranzes, endrezèda dal Servije mendranzes linguistiches locales e audit european de la Pat. A la scontrèda à tout pèrt, da la sala Trentino del palaz de Piaza Dante, l assessor a l’istruzion, università e cultura Mirko Bisesti, che l à sport l salut del President de la Provinzia autonoma Maurizio Fugatti.
“L’ atenzion da ge dèr a la Mendranzes linguistiches, pèrto mia, l é vèlch che cogn caraterisèr la azion de Goern de la Provinzia autonoma de Trent”, à dit l assessor Bisesti, che l à ence recordà, en cont de la prejentazion che vegnarà fat te pech de n manuèl per la scoles, che la Jonta la é do a se dèr ju “scin dal scomenz del mandat per valorisèr te nosc teritorie la educazion a la sentadinanza, tant con na formazion di dozenc, che ence tolan ite i studenc, cernan argomenc – che ic metarà dant – e coleé a la costion identitèra. Na enrescida de IPRASE, de fat, à metù al luster che i studenc é zis enteressé a cognoscer inout la carateristiches de noscia Provinzia, dal pont de veduda storich e del svilup de la istituzions locales. L ruolo de la mendranzes linguistiches a livel local, ma ence la dimenscion internazionèla e la istituzions europeènes l é i argomenc prinzipèi per la crescimonia de nesc bec e chest l se lea ence ai intervenc te la scoles pissé tel chèder del Euregio, de chel che la presidenza la é del Trentin: na veièda al passà ma con na vijion del davegnir”, à dit l assessor.
Conferenza delle Minoranze linguistiche (da destra l'assessore alla cultura Mirko Bisesti e la dirigente del Servizio minoranze linguistiche locali e audit europeo Giuliana Cristoforetti) [ Archivio Ufficio stampa PAT]

À tout pèrt a la scontrèda ence Giuliana Cristoforetti, sorastanta del Servije mendranzes linguistiches e audit european Pat, che l’à recordà la sacotanta scomenzadives che la Provinzia la endrezarà via per l an. Anter cheles apontin ge vegnarà dat a la scola autes l volum per la educazion a la sentadinanza “Minoranze e società inclusiva”, endrezà en colaborazion co l’Università di studies de Trent, che met al luster l valor, l segnificat e l ruolo de la Mendranzes Linguistiches te nosc teritorie. Tel 2023 se perveit de fèr ence ativitèdes de formazion per i ensegnanc de la scoles todesces, do cheles per i ensegnanc ladins e de neva scontrèdes tel chèder di “Dialoghes co la Mendranzes”.

Endèna la conferenza l é stat metù dant la ressorses a la leta sul Fon per la Mendranzes per l 2023, che les é de passa 738 mile euro. Chest finanziament l é out a projec de gran valuta per l stravardament de la mendranzes linguistiches, porté dant da aministrazions locales, scoles e istituc culturèi, a scomenzadives retes da la Provinzia, al pian organich de intervenc de politica linguistica e culturèla del Comun General de Fascia, estra che al Pian de l’informazion. La radunanza à dat ju l parer a favor a la assegnazions programèdes.

Aldò de chel che perveit la normativa provinzièla, i sentadins che fèsc pèrt de la popolazions de mendranza à derit de aer informazions, tant scrites che audiovisives tel lengaz de ogne comunanza. L obietif l é chel de dèr n sbunf acioche l lengaz de mendranza l vegne durà duc i dis da la persones, te cèsa e anter la jent, ge dajan prijie. Se volessa ence miorèr la calità e la sort de la informazion, ajache tratèr desvaliva sorts de argomenc perveit de fèr na enrescida lessicala più grana e n renforzament de la motivazion a durèr l lengaz de mendranza. Na atenzion particolèra la ge vegn data a la doura de la neva tecnologies e di neves media, per slarièr fora e per fèr acioche l lengaz l troe reijes ence te la neva generazions.

L finanziament per l pian di intervenc per la editoria e la informazion l é de passa 430 mile euro.

Fotoservije per endrez del Ofize Stampa

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini