Giovedì, 14 Dicembre 2023 - 16:05 Comunicato 3452

Traduzione in ladino
Ospedèl de Ciavaleis, l é ruà l assessor Tonina

Scontrèda col personal del ospedèl e del distret

L percors de confront e scutèda del nef asssessor a la sanità Mario Tonina l va inant: en lunesc ai 11 de november domesdì l à rejonà a Ciavaleis coi diretores di dotores, i coordenadores e l personal del ospedèl de referiment per Fiem, Fascia, Cembra e del distret est. L assessor, dessema col diretor generèl del Apss Antonio Ferro, l diretor del distret est Enrico Nava e l diretor di dotores del ospedèl f.f. Serena Pancheri, l à scutà su en lonch l personal medich e i infermieres, i à rejonà di ponc de forza e di problemes che se à te n ospedèl che vel ge garantir servijes de calità e apede a la comunanza de Fascia e Fiem, e esser tel medemo temp n ospedèl modern per chel che revèrda valguna specialisazion desche ortopedia e proctologia.
[ Archivio APSS]

I numeres del 2022 i met dant passa 20.000 azesc al servije de prum aiut, che met l ospedèl de Ciavaleis al quarto post desche servije per emergenzes e azidenc, do da Trent, Rorei e Cles.
La degenzes te ospedèl les é states più che 4mile, passa 2mile la operazions, soraldut cheles de ortopedia e per i azidenc, e passa 21mile i azesc ti ambulatories.
300 operadores te sie organich, 99 posć let e n ciadin de utenc de beleche 50mile sentadins: con chisc numeres l ospedèl de Ciavaleis l é fondamentèl te la rei di ospedèi del Trentin.
Zenza dombrèr la prejenzes turistiches, soraldut cheles da d’invern, che les fèsc ruèr te Fascia e Fiem l 30-35% de duta la prejenzes turistiches de dut l Trentin.

L ospedèl de Ciavaleis l pel meter al luster sia capazitèdes de mudèr sie endrez e de sporjer sie servijes aldò de la domana stagionèla, endèna la stajon da d’invern, per ejempie, l servije de prum aiut l à a la leta n ambulatorie ortopedich reservà. De gran enteres ence i dac che revèrda la dialisi di ghesć, da d’istà e da d’inver, con presciapech 300 sentèdes de dialisi arsegurèdes del 2023. L «fast-track» l é n protocol de valuta, con chel che tras na gestion adatèda a partir dal pre-ricover, tecniches de chirurgia mininvasives e tecniches per la riabilitazion ad hoc, se rua a smendèr a trei dis l temp de no autonomia di pazienc che à abù intervenc de protesa ti uves e ti jeneies. Ciavaleis l é, estra apede, l pont de referiment a livel provinzièl per chel che revèrda la proctologia e per la neva cures per i pazienc che à incontinenzes de desvaliva sorts, tras la neuromodulazion sacrèla. L é pedimenc dassen de dan, che da spes i oblighea i pazienc – passa 60mile tel Trentin – a se oujer a desferenta strutures del raion.

A Ciavaleis l é aspec ezelenc e numeres che fèsc ben sperèr, che però no cogn «sconer» vèlch problem che l è vegnù fora endèna l confront coi operadores. Argoments fondamentèi l é la mencianza e la fidelisazion del peronal, e la capazità de tirèr ite neves dependenc (ence percheche l é senester troèr cèsa te chest raion).

«Voi ge dir detelpai – à dit l assessor Tonina – soraldut ai operadores che vigni dì con gaissa e dedizion i fèsc n servije fondamentèl de soravèrda per ge responer miec che l é meso ai beseges en cont a la sanità di sentadins de Fascia e Fiem. Descheche é ja dit, chisc momenc per se rejonèr per me i é de valuta percheche demò se se scouta chi che laora l é possibol entener colugn che l é i problemes, i ponc de forza e la prioritèdes che se cogn analisèr per meter a jir n percors dessema.  No podon se sconer però – l à amò dit Tonina – che l é dificoltèdes, soraldut per chel che revèrda la mencianza de peronal. Desche Jonta sion do che luron con Apss per troèr fora vèlch soluzion, fosc no tel curt temp, che ne darà l met de doventèr atratives. En cont a chest argoment cognon desfrutèr ence la spezifizitèdes che ne sporc noscia autonomia, zenza desmentièr la oportunitèdes che la Scola de medejina la pel portèr. Cognon portèr la ezelenzes te la periferies, coscita da poder sporjer ti ospedèi del raion servijes te ciampes spezifics e senestres : chest vel dir esser atratives.»

Ence l diretor generèl Antonio Ferro l à rejonà de personal, «che l cogn esser zentrèl tel sistem, a la medema vida del sentadin». «La situazion te vèlch setor la è senesntra – l à dit amò -, ma sion do che luron per garantir ence sul teritorie servijes de calità e profescionisć en muie califiché. Seghite a esser spervajo che, aldò de la conformazion morfologica del Trentin, l model del ospedèl sparpagnà tel raion l é chel più efizient, olache i ospedèi del teritorie i à ezelenze e i medici del ospedèl de Trent e chi de la spezialisazion de la Scola de medejina, pel jir a emparèr, descheche sozet jà a Ciavaleis. En cont a chest sion do che luron col assessorat per meter ite l argoment de la mobilità tel nef contrat. Tel medemo temp cognon fèr investimenc per chel che revèrda l’atratività e l’alberch per l peronal, con n projet tel mesan-lonch temp, ence col didament de la realtèdes dal post. L é emportant jir inant col percors de integrazion anter ospedèl e tritorie, che chiò l é jà envià via delvers e che l ne didarà a se miorèr per chel che revèrda la touta a cèria e fèr i azesc coche carenea tel servije de prum aiut».    

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini