Martedì, 11 Luglio 2023 - 11:22 Comunicato 2067

Traduzione in ladino
Marmolèda, l “sfrijon” de la boa sul giacé. Controi sperimentèi sa mont

Soralech co la Protezion Zivila e l ombolt de Cianacei, Giovanni Bernard

L é la 13:43:20. Na trundenèda che somea deldut na esplojion, palesa ence a chi che demò scouta che l é do che sozede zeche de trement. L é i 3 de messèl del 2022, la dì che l é crodà ju n gran toch de giacia da Ponta Rocia, sul giacé de la Marmolèda. N event che no se podea se enajumèr e che l à portà a la mort de 11 jent. Do beleche un an, la neif enjentilesc l paesaje, ma sun piz l é n sfrijon bianch e rosol, che met al luster strac che se à binà te centenees de egn. In aut, l soul rumor che se sent l é chel di “pisciadoes”, picoi sauc de èga che se fèsc da la neif e da la giacia che se delega e che cor sul sas japede l’area touta ite da la boa: “Avenimenc desche chel sozedù del istà del 2022 no i era mai stac registré tel Trentin e amò aldidanché i é do che i fèsc studies per entener la rejons. Una de la rejons che à fat destachèr la boa l é stat proprio l èga che l’era ite tel toch de giacia” despiega un di tecnics del Servije prevenzion di risesc e Cue de la Provinzia autonoma de Trent, aldò del ultim soralech fat dessema col ombolt de Cianacei Giovanni Bernard.
“Cassù vegn fora sentimenc che se contrasta e che passa da la tristeza che se mesceida a la tricola per chel che l é sozedù, e a la marevea per la beleza che l é dutintorn” l é la paroles del capocomun che, aldò de la informazions toutes su, te chisc dis l é do che l troa fora la modalitèdes per fèr acioche se posse jir su la pèrt Nord en segureza “no vegnarà metù su nesciun raion checen”.

Aldò de chel che l é stat zertà, l é vegnù ju presciapech 63.300 metres cubics de giacia rué ju te val a na velozità de 50-80 metres al secont, che i se à totu do sasc e giraons per prescipech 2,2 chilometres. N fenomen destrutif che à ciapà sot più che una cordèda de alpinisć. Te chela dì, sul giacé l é ruà a dèr aiut 127 operadores de la Protezion Zivila, apede ic 96 unitèdes de sostegn. A la fin de la ativitèdes, l bilanz l é stat de 979 dis/persona te 18 dis. Na machina imponenta metuda adum da 14 Strutures operatives che fèsc referiment al Dipertiment de la Protezion Zivila, bosć e fauna de la Provinzia autonoma de Trent, ence con sia unitèdes specializèdes; 4 forza nazionèles; l Comisariat del Goern, la doi Provinzies autonomes de Trent e Busan, la region Venet, l Comun de Cianacei e l Comun General de Fascia.

Do dal event, interferometres e radar doppler i à controlà tant l raion olache l é antravegbù la boa, che la lenghes de giacia che i lo segna fora a man dreta e a man cencia orografica. La nicia olache se à destacà la giacia la era en teoria belapontin no stabola. L giacé l é amò ades controlà tras la registrazion e l’analisa del andament di parametres nivometeorologics: i mudamenc de la temperatura del aria e de la cantità de nief i pel donca fèr aer na stima de tant che l é delicat l giacé, ence aldò del event beleche valif che l é entravegnù te la net dai 6 de messèl del 1989 sul Monviso.

Ti ultimes meisc la Protezion Zivila del Trentin l à fat – dessema col CNR de Unejia e con etres enc che fèsc enrescida – na scanscion radar del giacé da n jolier, con chela de meter ensema, aldò ence del relief fotogrametrich fat chest’uton sun dut l giacé, l model del teren sotite la sola de giacia e enetener ence de che sort de materal che l é fat l teren che l é su per la pèrt Nord de la Marmolèda. Prest vegnarà fat ence n sgol sperimentèl con n nef strument de l’Università de Trent con chel che, estra che la cantità de giacia, se vardarà de controlèr se e olache l é ite tropa èga tel bloch de giacia. Se con chesta modalitède de fèr controi se cognessa arjonjer de bogn resultac, se podessa seghitèr a fèr chesta mesurazions man a man fora per i meisc da d’istà, ence tras la doura de n drone, coscita da aer n control do a do del raion tout ite da la boa.

Do aer tout su i dac con chesta mesurazions, dessema coi enc che fèsc enrescida e che se cruzia de argomenc leé ai giacees vegnarà troà fora de etres sistemes de mesurazion da poder portèr inant per n lonch trat de temp e che i dae responetes sorides da entener. I articoi scientifics publiché da pech i à defat desmostrà che no l é amò na responeta dreta per despieghèr la rejons de la boa.

DESĆÈRIA L FILMAT > https://shorturl.at/abdwx

CIAREA LA INTERVISTES >  https://we.tl/t-JooRTUMiQs

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini