Per endrez del Comun de Cianacei en colaborazion co la sociazion “Ensema per Cianacei”, a la scontrèda metuda a jir te teater l era ence familières e amisc de la vitimes e i soravivui a la desgrazia. “Chi che desche me no à più zachei de cèsa che l é mort sa mont, enten de più che duc i etres che la mont raprejenta na dimenscion che va sorafora duta noscia capazitèdes de se fegurèr o de pissèr. No l é ira, percheche la mont no fala. Nesciugn podea pissèr o perveder n event de chesta sort sun Marmolèda. La giacia la é n muie sotila e l an passà l ciaut à fat acioche vegne ju l toch de giacia” à dit Messner, che l é stat intervistà dai giornalisć Andrea Selva e Elisa Salvi.
Aldò de chel che peissa l studious de giacees del Muse Christian Casarotto, enceben che sibie stat straverc sul giacé, no l era elemenc che podea te fèr pissèr che fossa sozedù chel che enveze l é dalbon sozedù: “Demò tras n control spezifich, che serf per binèr su dac de dinamica e moviment de la giacia, se pel descriver la evoluzion de la situazion. E la storia del giacé de la Marmolèda, olache no l é mai sozedù evenc de chesta sort, no giustifichèa l cogner meter a jir chesta atività dant dai 3 de messèl del 2022. La giacia vegnuda ju l é un di fenomens che sozet te dut l mond, col smendrament del volum di giacees a cajon de la temperatures più autes, fat determinà da la prejenza del om che l é do a se slarièr semper de più”. Do che per rejons de segureza l é stat metù su l raion checen sobito do da la desgrazia, chest invern se à endò podù jir sa mont.
L ombolt de Cianacei Giovanni Bernard l à despiegà che “ai 3 de messèl, passà un an, sun Marmolèda se veit che l é neif ma l prozes de deslabeament no muda. Tras i relieves con strumentazion spezifica, la Protezion zivila la é do a controlèr la mont e aldò di dac biné su, cognaron tor su i provedimenc che serf. Dijon de no a serèr, ma volon verifichèr se l é la condizions per fèr prevenzion, enceben che se sà che no se pel meter en segureza duta la mont”.
Tinultima, Paolo Grigolli, diretor de l’Azienza per l turism de Fascia à sotrissà che “ge vel mudèr la vida de jir sa mont, chieraian chel respet per l ambient che no veit più l om desche dominus de la natura, ma desche n sie element, descheche scrif ence Papa Francesch te la enziclica “Laudato sì”. Per passa doimile egn aon volù ruèr sul piz, ades cognon recuperèr chela sacralità de la mont che se vif te dotrei pèrts del mond. L obietif te chisc egn che vegn l é troèr n equilibrie, ence dal pont de veduda del moviment turistich sui teritories de la Dolomites, e de esser bogn de viver en pèsc col ambient che aon dintorn”.
I evenc de recordanza i é jic inant te gejia de S. Antone a Dèlba co la cianzons da mont ciantèdes dal Cor Valfassa sot la bacheta del maester Stefano Lazzer e la dì del cedean – ai 3 de messèl – sun jouf de Fedaa olache l é stat dit messa per recordèr i morc, do l é stat benedì na lèrga a l’averta dedichèda a la meditazion e a la orazions e olache l é stat inaudà na targa comemorativa.
Desćèria l service video https://we.tl/t-mFtsrpVHLX
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia