Martedì, 08 Ottobre 2024 - 15:36 Comunicato 2702

Traduzione in ladino
L ensegnament di lengac de mendranza al zenter de n convegn a Bruxelles

[Ladino] Ai 3 de otober, aló da la Raprejentanza de la Euregio Tirol Sudtirol Trentin a Bruxelles, l é stat na conferenza sul ensegnament di lengac de mendranza che aea desche titol “Regional and Minority Languages Teaching in Pre-Scholar Age”.
Endèna la scontrèda, endrezèda dai Ofizies per i Raporc co l’Union europeèna de la Provinzia autonoma de Trent e de la Provinzia autonoma de Busan dessema co la FUEN (Union federèla de la nazionalitèdes europeènes), l é stat tout ca sacotenc aspec e ocajions de reflescion dintornvia l ensegnament di lengac de mendranza te l’età prescolastica, col sotrissèr l’emportanza e la richeza che i raprejentea per l teritorie.

Una slide proiettata alla conferenza sull’insegnamento delle lingue minoritarie in età prescolare che si è tenuta a Bruxelles [ Servizio Minoranze linguistiche e relazioni esterne]

Contribuc sun chest argoment i é vegnui ca tant da esperienzes regionèles per chel che vèrda ladin, zimber e mochen, che da realtèdes desche chela catalana e basca te la Spagna, de la mendranza talièna te la Slovenia e de la mendranzes che l é te la region del Brandeburgo, te la Germania. Tel zenter de la riflescion, l’emportanza del stravardament di lengac de mendranza, soraldut l valor che à l aprendiment te l’età prescolasctica estra che chel de duc i livie educatives: n patrimonie sozièl, culturèl e identitèr da stravardèr e tegnir vif.

Al convegn à tout pèrt ence Patrizia Cordin, dozenta de l’Università di Studies de Trent, che l’à analisà, anter l auter, l fenomen del bilinguism e la é coordenadora de n projet serà su del 2006, dintornvia l prum archivie lessical di dialec trentins. Più avisa, l é stat rejonà en cont de competenzes e mascimamenter de “metacompetenza”, che vegn ca dal durèr più lengac da popes en su. L é vegnù fora la pèrt de gran emportanza che à l contest de familia e educatif, renforzà ence tras la comunità de educatores e la scola. Una padronanza individuèla de repertorie linguistich doventa a chesta vida n element de crescimonia del patrimonie sozièl e culturèl. Tel medemo temp, l é stat sotrissà ence la desvaliva influenzes leèdes a chest fenomen, desche l stat sozioeconomich e l’esperienza educativa de la familia. Doventa donca essenzièl sostegnir chisc prozesc de aprendiment delaite de la istituzions formatives e de la families.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini