
Contribuc sun chest argoment i é vegnui ca tant da esperienzes regionèles per chel che vèrda ladin, zimber e mochen, che da realtèdes desche chela catalana e basca te la Spagna, de la mendranza talièna te la Slovenia e de la mendranzes che l é te la region del Brandeburgo, te la Germania. Tel zenter de la riflescion, l’emportanza del stravardament di lengac de mendranza, soraldut l valor che à l aprendiment te l’età prescolasctica estra che chel de duc i livie educatives: n patrimonie sozièl, culturèl e identitèr da stravardèr e tegnir vif.
Al convegn à tout pèrt ence Patrizia Cordin, dozenta de l’Università di Studies de Trent, che l’à analisà, anter l auter, l fenomen del bilinguism e la é coordenadora de n projet serà su del 2006, dintornvia l prum archivie lessical di dialec trentins. Più avisa, l é stat rejonà en cont de competenzes e mascimamenter de “metacompetenza”, che vegn ca dal durèr più lengac da popes en su. L é vegnù fora la pèrt de gran emportanza che à l contest de familia e educatif, renforzà ence tras la comunità de educatores e la scola. Una padronanza individuèla de repertorie linguistich doventa a chesta vida n element de crescimonia del patrimonie sozièl e culturèl. Tel medemo temp, l é stat sotrissà ence la desvaliva influenzes leèdes a chest fenomen, desche l stat sozioeconomich e l’esperienza educativa de la familia. Doventa donca essenzièl sostegnir chisc prozesc de aprendiment delaite de la istituzions formatives e de la families.
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia