Mercoledì, 28 Giugno 2023 - 15:21 Comunicato 1931

Traduzione in ladino
Istà 2023 tel Trentin: chiò la proponetes per cultura, evenc, spetacoi

Na sumèda de la scomenzadives de la rei che tol ite ciastie, sic archeologics, musees e trop auter. Evenc, mostres e tropa proponetes per vigni età.

Mostres, èrt, l spetacol de la natura, melaures archeologics, vijites compagnèdes, e amò musega, spetacoi, tropes evenc e proponetes per vigni età e per la families. Na rica perferida culturèla tel Trentin per l’istà 2023 de gra a na colaborazion co la realtèdes de la rei provinzièla. Ciastie, musees, sic archeologics, estra che palac storics, fortezes de la Gran Vera, lesc naturèi preziousc. I é dassen muie i sic de nosc teritorie che viventea l zircuit culturèl. Chiò na sumèda di evenc e de la scomenzadives per na sajon da d’istà delbon rica de oportunitèdes.
Un appuntamento de "I Suoni delle Dolomiti" in Val di Fassa (Col Margherita, Passo San Pellegrino)

I ciastie de la provinzia
L’istà ti ciastie provinzièi la sarà desche de zenza rica de evenc, no demò èrt ma ence conzerc, spetacoi, chino alalèrgia, rievocazions storiches, desmostrazions coi falchec. Cater mostres da no perder.
Tel Ciastel del Buonconsiglio “I volti della sapienza. Dosso e Battista Dossi nella Biblioteca di Bernardo Cles” averta dal 1m de messèl enscin ai 22 de otober del 2023. Na ocajion unica da no creer ajache se pel veder ence i doudesc tulins de legn, restauré deldut, depenc anter l 1531/2 dai frèdes Dosso e Battista per l celor de la biblioteca del Palaz Magno del prinz piscop de Cles.
Semper tel Ciastel del Buonconsiglio enscin al 1m de otober se podarà veder la mostra monografica “Sergio Perdomi (1887-1935). Il fotografo della Venezia Tridentina” olache Perdomi l vegn recordà desche “l fotograf di monoumenc, de la operes d’èrt, de la belezes de la natura, e de la edilizia en generèl de la region”.
Te Ciastel Caldes enscin ai 5 de november se podarà vedere la mostra dedichèda a Bartolomeo Bessi, enveze a Ciastel Stenico enscin ai 8 de otober se podarà veder la mostra dedichèda al Giapon.

Muse
N istà con gaissa per diesc. En ocajion di sie prumes 10 egn, l MUSE l se endreza a fèr festa per sie cedean: en sabeda ai 22 de messèl, da les 4 domesdì fin les 3 de net, l museo e l vidor defora i vegnarà viventé con più che 10 ores de talk, laboratories, spetacoi e conzerc che tol ite i lengac de la scienza e del èrt (a la leta chiò l program entriech: https://www.muse.it/events/dieci-anni-di-muse/). Tropa la mostres endrezèdes: “Wild City. Storie di natura urbana”, enscin ai 5 de november del 2023, che porta dant l raport anter l om e l mond salvèrech te zità; “Deserto Italia”, enscin ai 20 de aost del 2023, che conta tras la fotografies de Stefano Torrione i mudamenc di paesajes taliegn a cajon del clima; “Anima Mundi. La giostra della vita” dai 13 de messèl ai 29 de otober a Palazzo delle Albere, che l é n viac unich che conta di zicles de la vita.
L’energia de chest cedean la va ence fora per la sentes sul teritorie. L Museo delle Palafitte del Lach de Ledro, endèna l’istà, l met dant vijites compagnèdes, laboratories e n viac te la vita preistorica de acà 4 mile egn. L Museo Geologico delle Dolomiti de Pardac, na fenestra sui monc Patrimonie UNESCO, l dèsc l met de cognoscer fossili e minerèi, e ence la stroia de Toby e di rinozeronc, i delicac jiganc de la Tera, tras la mostra “L’ombra dell’unicorno”. L Vidor Botanico Alpino e la Terrazza delle Stelle, tel ciadin de le Viote sul Monte Bondone, i vegn viventé con spazierèdes botaniches e osservazions astronomiches sot un di ciei più bie de duta l’Europa.

Mart
Al Mart de Rorei la va inant enscin ai 27 de aost la gran mostra Klimt e l’arte italiana, che l à abù ja più che 60mile vijitadores. Dai 16 de messèl vegnarà orì la mostra dedichèda a l’amicizia anter doi gregn artisć del secol passà: Leonor Fini e Fabrizio Clerici. Te la medema data vegn orì ence la mostres monografiches sui pitores Aurelio Bulzatti e Stefano Di Stasio e i focus dediché a Mario Reviglione e Alcide Ticò. Col biliet de entrèda del Mart se podarà veder ence Cèsa Depero e la Galaria Zivica de Trent, olache l é la mostra Domus Contemporanea.

Fondazion Museo storich del Trentin
Muie la proponetes de la Fondazion Museo storich del Trentin per chest’istà. A la Galeries a Trent se pel veder “Spettacolo” te la Nera e desferenta esposizions te la Bianca, anter chestes “Alps. Comprendere la montagna” e “Cento anni dell’Aeronautica Militare”. Tel Museo Caproni vigni jebia domesdì se pel durèr trei simuladores per proèr a sgolèr (doi SPAD e un Cessna) e tor pèrt a na vijita compagnèda debant.
Da cognoscer tel parch publich più gran de Trent la mostra “Gocciadoro: cento anni di un parco romantico” averta duc i dis. Da no se desmentièr de la Forteza de Cadine orida dal lunesc a la domenia da les 10 da doman a les 6 da sera.

METS-Museo etnografico trentino San Michele
L’istà culturèla del METS-Museo etnografico trentino San Michele la é caraterisèda ence da “Acqua malto luppolo e lievito: incontri fra degustazione e cultura”. N viac multisensorièl olache la bira trentina doventa l fil che lea la tradizion, l’inovazion e la gaissa di artejegn. Vigni mercol de messèl e aost da mesa les 6 da sera, esperienzes uniches olache i saores i tol ite la cultura, l’èrt e la cognoscenza; apuntamenc fresc per tastèr bires de calità, cognoscer i secrec de sia produzion, te n dialogh vif anter esperc e engaissé. Entrèda ledia e debant.

Bens culturèi e archeologia trentina
Co l’inaudazion de Villa romana di Orfeo a Trent se averc n istà viva e longia per l’archeoligia trentina, piena de scomenzadives per n publich de vigni età. Da de jugn a de setember i apuntamenc perferii i é più che 150; al Museo delle Palafitte e al Parch Archeo Natura de Fiavé, al Museo Retico de Sanzeno, te la Tridentum romana e te de etres sic tel Trentin. Archeologia desmostrativa, laboratories per popes e jent grana, vijites compagnèdes partezipèdes, archeotrekking, spetacoi de teater, letures, musega, prejentazions de libres e spazierèdes coi esperc sarà momenc preziousc per cognoscer la storia veiora de nosc teritorie dessema coi archeologhes, e endèna se goder.
L program entriech l é a la leta sul sit https://www.cultura.trentino.it/Temi/Archeologia.

E dai 23 de aost al prum de otober l é stat endò endrezà l Festival “I Suoni delle Dolomiti”
L calandèr de chesta edizion l met dant 17 apuntamenc su la Dolomites trentines, te lesc olache tant l publich che i musizisć rua a pe, e olache vegn portà dant musega classica, jazz, cianzon de autor, world music e l teater en musega. Per cognoscer dessema coi artisc protagonisc i desvalives ambienc di monc che, ajache se va envers l’uton, i à colores e vedudes spetacolères che no se pel veder ti etres momenc del an.
Maor informazions en cont del program: www.visittrentino.info/isuonidelledolomiti

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun General de Fascia

(cdt)


Immagini